La utopia s’instal·la al Pompidou de Màlaga
La seu del centre parisenc a la Costa del Sol renova l’exposició permanent en un moment decisiu per al futur
L’arribada del segle XX obria un nou capítol a la història de la humanitat, una època que oblidava definitivament el passat i mirava amb optimisme i esperança cap al futur. La desigualtat social, l’obscurantisme i la decadència que s’havien apropiat del segle anterior van motivar una acollida entusiasta als ideals revolucionaris, entesos com una promesa d’un món nou i millor.
La Primera Guerra Mundial, la Revolució d’Octubre, els nacionalismes i els totalitarismes van marcar aquells temps on els artistes d’avantguarda es van convertir en els profetes que auguraven, equivocats, temps millors per a tothom, un fiasco que va convertir el nou segle en un dels més terribles.
El Centre Pompidou de Màlaga acaba de renovar la seva col·lecció permanent amb una nova exposició, dedicada a les utopies del nou segle, comissariada per Brigitte Leal, directora adjunta del Pompidou de París, que parla de les esperances i els desenganys de la societat al segle XX, de les successives recerques de la felicitat que es van anar superposant i aniquilant les unes a les altres.
“Els artistes moderns, actors, testimonis o víctimes de la història, han reinventat els grans mites utòpics. Són esperits lliures, enemics de tota propaganda, dividits entre utopies i contra utopies, somni i realitat, que han ressuscitat figures i formes simbòliques que defensen o denuncien els ideals i les quimeres de la humanitat”, explica Lleial. La gran utopia, El final de les il·lusions, Junts, La ciutat radiant, Imaginar el futur i L’edat d’Or són els capítols que componen aquesta història a l’espai cultural malagueny.
En aquesta nova entrega d’art que el Centre Pompidou cedeix a Màlaga s’exposen 63 obres de 60 artistes, presents fins al març de l’any 2020. El Centre Pompidou ha après dels errors de la primera mostra i en aquesta segona fase ha prioritzat la qualitat sobre la quantitat. Únicament repeteixen Picasso, Chagall, Miró, Saura i Julio González, als quals s’afegeixen obres de Doigt, Stella, Kandinski, Delaunay o l’Equip Crònica.
Entre les principals obres que s’exhibeixen a la nova mostra destaquen La caiguda d’Ícar (1974), de Marc Chagall, que representa el fracàs de les utopies; El Monument a la Tercera Internacional (1917), de Vladímir Tatlin, una torre de babel representativa de l’art revolucionari a l’interior de la qual hi ha una ràdio per difondre els ideals revolucionaris; L’home que corre (1930), de Malevitch, el fundador del suprematisme que va creure en el poder transformador de la revolució russa i que desenganyat de l’època estalinista va haver de tornar a la figuració, o Personatges i ocells en mig de la nit (1974), de Joan Miró.
Aquest cop els fons del museu Pompidou arriben a Màlaga en un moment crucial per al centre establert a la Costa del Sol fa dos anys i mig, pel qual han passat ja gairebé 500.000 visitants. Una etapa decisiva ja que s’acosta el final del conveni firmat entre el museu parisenc i l’Ajuntament malagueny, que establia una permanència de cinc anys, que finalitzen el 2020. Què succeirà després?
“Volem que això continuï. De quina manera i per quant de temps seran objecte de diàleg més endavant. El Pompidou té unes 120.000 obres, de les quals amb prou feines podem mostrar el 5%. Per a nosaltres és molt important treballar amb altres països”, manifesta Serge Lasvignes, president del Centre Pompidou de París, que està a un pas d’obrir subseus a Brussel·les i Xangai, i té plans per expandir-se per almenys quaranta països més, entre els quals hi ha Colòmbia.
El Centre Pompidou de Màlaga costa a la ciutat uns quatre milions d’euros anuals, que el consistori paga encantat ja que considera que es tracta d’una magnífica inversió que ha contribuït a col·locar la ciutat com una de les principals destinacions culturals d’Espanya. “Per part de l’Ajuntament ja hem deixat clara als francesos la nostra voluntat de continuar amb el projecte. Entenc que la voluntat és compartida amb els responsables del Pompidou, però de moment no hi ha res signat”, assenyala l’alcalde Francisco de la Torre.