Escorcoll a la casa del Chicle.
El Chicle va conduir la Guàrdia Civil fins al pou en què va llançar la jove
L’assassí de Diana Quer, encaputxat i conduït per un agent de la Guàrdia Civil, ahir després d’una inspecció al seu domicili a pocs quilòmetres d’Asados, on es va localitzar el cos de la jove.
Feia dies que no plovia tant a Rianxo. Feia molta falta. L’últim dia de l’any el cel es va trencar.
Dissabte, en la missa de tarda a l’església de Taragoña, el capellà Francisco Santiago va demanar al cel l’aigua i l’aparició de Diana perquè els seus pares es poguessin acomiadar d’ella. Diluviava quan les restes de la jove es van localitzar diumenge a les cinc de la matinada en el fons d’un pou d’una nau abandonada en la parròquia d’Asados, a menys de 200 metres de la casa dels pares del seu assassí confés, José Enrique Abuín Gey, àlies el Chicle. Després d’un llarg interrogatori, desconcertat per les proves que la Guàrdia Civil tenia contra ell, a mitjanit va confessar primer que la va matar, i sobre dos quarts de quatre de la matinada, tot ple de remordiments, va demanar tornar a declarar i acompanyar els agents al lloc on l’havia abandonat.
Mentre el furgó de l’Institut de Medicina Legal de Galícia partia cap a Santiago de Compostel·la amb les restes de la jove perquè li fessin l’autòpsia, una parroquiana, immune al fred i a l’aigua, reflexionava en veu alta: “Al final, totes les coses dolentes van passar aquí a prop”. I va fer un petó a l’aire. La dona tenia raó. Diana Quer va ser segrestada la matinada del 22 d’agost quan tornava caminant a casa seva als afores d’A Pobra de Caramiñal. L’home que la va segrestar vivia en Outeiro, una parròquia de Taragoña a vint minuts amb cotxe del lloc on es va desfer del cos, Asados. Aquesta vila és prop de la casa on el detingut vivia amb la seva dona i en què passava els caps de setmana la filla de tots dos, de 8 anys.
És bo escoltar la gent dels llocs on passen les coses. Aquesta vegada va ser un home que acabava una ampolleta de cervesa al bar Pacheco, al costat de la casa del detingut, que va comentar a peu de barra: “Aquest segur que es va oblidar del que havia fet. És impossible pensar que cada vegada que anava a casa dels pares passava al costat de la nau on era la noia i no sentia remordiments ni res”.
Els investigadors confiaven a aconseguir una confessió del detingut. De fet, en els primers minuts davant el capità de la Unitat Central Operativa (UCO) que el va interrogar ja va admetre que ell l’havia matat. Literalment es va enfonsar quan va saber que la seva dona, Rosario Rodríguez, no només havia estat detinguda com a coautora del crim, sinó que a més l’havia deixat sense coartada per a la matinada de la seva desaparició.
Durant tot el dia va provar de buscar una sortida digna a la seva participació als fets. Va explicar als investigadors que en aquell tram de carretera fosc va atropellar sense voler la jove, quan caminava de tornada a casa seva. Que es va espantar. Que com que tenia antecedents va pensar que ningú no el creuria i que per això no va dir res i es va voler desfer del cadàver.
La Guàrdia Civil tenia aleshores la confessió de l’autoria del crim, però sabien que l’home mentia en el relat dels fets. Hi havia feina a fer, però anaven pel bon camí.
Els investigadors sabien del cert que aquella matinada no hi va haver cap accident en els mil metres que porten a casa dels Quer perquè el trajecte el van recórrer desenes de vegades, pam a pam, buscant algun indici.
Una de les primeres hipòtesis que van descartar va ser precisament l’accident de trànsit. A més, l’UCO i la comandància de la policia judicial d’A Coruña ja van revisar en el seu moment l’Alfa Romeo gris de la família del sospitós i no hi havia cap senyal de sinistre. Per tant, l’home continuava mentint, però l’interrogador li va deixar la porta oberta perquè se sentís confiat.
Els guàrdies civils sabien per experiència que les hores següents havien de ser clau. Que si el detingut no deia aquella matinada on havia amagat el cadàver, hi havia la possibilitat que es tornés a tancar en banda, i s’allargaria encara més l’agonia dels pares.
Aquella matinada, el Chicle va donar al capità que l’interrogava fins a dos llocs diferents on deia que hi havia la jove. No feia falta comprovar res, els investigadors sabien que l’home continuava mentint. Va explicar per exemple que havia llançat el cos al mar. Van parar. Un
La víctima, que estava nua, va passar els 496 dies a l’aigua a una temperatura baixa, el que ha conservat el cos