Belén Gopegui
ESCRIPTORA
Belén Gopegui reflexiona a la seva nova novela, Quédate este día y esta noche conmigo sobre les noves formes de control social i les conseqüències de la irrupció de les noves tecnologies en les nostres vides.
Reps l’ingrés de la paga extra i tecleges a Google creuers estiu Carib, i els 1.410.000 resultats generats en 0,64 segons t’enfonsen en una profunda tristesa. Mesos després et dius: potser trobo una oferta de last minute, potser algú ha mort o ha mort el seu pare i no pot anar-hi i... A la teva dona li encantaria, segur que t’ho agrairia cada nit a la cabina, segur que... Creues els dits i repeteixes San Juan, Santo Domingo, Jamaica... Però els nous resultats són encara més decebedors.
I quatre mesos més tard, després de recuperar forces en un càmping molt familiar, estàs actualitzant el teu perfil de Facebook, publicant un vell record de fa sis anys que, et dius, segur que aconsegueix un munt de likes, potser... Llavors apareix davant els teus ulls l’anunci la mar de seductor d’un creuer de tardor per la Mediterrània molt assequible, tremendament econòmic, a l’abast del teu compte bancari, amb begudes no alcohòliques incloses.
La Mediterrània no és el Carib, i molt menys a la tardor, però... No t’hi pots resistir, només has d’introduir les dades de la targeta de crèdit i...
Google coneix el més profund dels teus somnis, és conscient de cada una de les teves frustracions, fins i tot sap el que estàs disposat a canvi d’una fel·lació. Data de caducitat?
D’això va Quédate este día y esta noche conmigo (Literatura Random House), l’últim llibre de Belén Gopegui, una reflexió novel·lada sobre algunes de les conseqüències de la irrupció de les noves tecnologies, sobre la quantificació de les nostres existències, sobre l’elaboració de paràmetres i equacions que prediuen les nostres vides.
Que permeten predir-les o encarrilar-les... Potser probabilitat és llibertat? Google és capaç de preveure els teus desitjos? Les nostres recerques reflecteixen tots els nostres anhels? De debò volies anar-te’n de vacances a Tunísia a la tardor?
Sí, bé, diu la teva dona... “Aquestes escales són una successió d’escenaris d’atemptats terroristes”. “Ja –respons tu–, però, quina possibilitat hi ha que hi hagi més atemptats als mateixos llocs? Aquests llocs ara són els més segurs! No podem deixar escapar aquesta oportunitat”.
No està tan clar que la teva dona t’ho agrairà cada nit amb la passió que vas imaginar, però... Però no pots deixar d’aprofitar aquesta oportunitat que et brinda Google en forma de miraculosa cookie. Fins i tot et sents més llest i espavilat del normal. Almenys una estona. Te n’aniràs de creuer. Potser no són les dates ni la ruta que tu... Però... “Diu l’historiador Yuval Noah Harari –tecleja Gopegui des del seu ordinador, explica per correu electrònic–: ‘quan accidents aleatoris es combinen amb processos deterministes, tenim resultats probabilistes, però això no equival a llibertat’; estic bastant d’acord amb aquesta afirmació, i amb Einstein quan, citant Schopenhauer, afirma: ‘Potser puc fer el que vull, però no voler el que vull’. Aquesta idea hauria de ser una font de pietat i de consol, i podria ajudar que ens en prenguéssim menys seriosament. Alhora, el sentit de la llibertat és tan constitutiu dels éssers humans com el llenguatge o la consciència. I amb aquest sentit hem de viure i no deixar de lluitar contra allò que produeixi patiment”.
“Conec –continua l’escriptora– moltes persones conscients dels límits, que no pensen que la solució sigui monetaritzar i consumir sinó transformar els models de criança, de feina, de vida. Hi haurà més conflictes, perquè els límits del planeta ja no es poden amagar, però confio, i hauríem de donar-los tot el nostre suport, en aquelles persones que sense pretendre prevaler sobre d’altres assagen maneres de refer el món”.
Google també assaja maneres de refer el món.
Un se’n recorda de Proteus, d’aquell malvat ordinador superintel·ligent que es cola a la casa domòtica del seu creador i viola la seva dona per tenir un fill i... però rieu-vos de Proteus, de Skynet, de The Matrix, de Madre i de tots aquells mítics bastards.
Google espanta més, molt més. Quantes vegades t’has buscat a Google l’última setmana?
I oblideu-vos també d’en Mateo i l’Olga i de tot el que els passa a Quédate este día y esta noche conmigo. La trama és una excusa. “Perquè són temps precipitats i confusos vaig imaginar una història en què poder-se quedar una estona, sense presses, en calma –continua teclejant Gopegui–. Per llegir de pressa ja tenim les pantalles i els salts d’un vincle a l’altre sense pensar. No dic que estigui malament navegar sense rumb, sinó que de vegades, acostuma a ser quan es fa fosc, sorgeix el desig de xerrar sense pressa amb una persona sense pensar en demà”.