Doñana no es rendeix
El parc natural afectat per l’incendi del juny ja entreveu el seu futur per bé que la regeneració tot just ha començat
Petits brots verds sorgeixen entre les restes de l’incendi que va calcinar al juny el parc de Doñana, anunciant una recuperació que encara trigarà 3 anys a produir-se.
Ací i allà apareixen alguns oasis verds de coníferes que es van salvar de l’incendi voraç que va consumir l’entorn del parc natural de Doñana el mes de juny passat. També alguna bardissa, alguna camarinya, algunes esparregueres que puntegen de verd el paisatge desolat. Sis mesos després que les flames consumissin 8.486 hectàrees d’un total de 10.339 en l’entorn de la més important reserva mediambiental del sud d’Europa, petits brots verds conviden a ser optimistes, encara que les tasques de recuperació no han començat. La legislació estableix que ha de passar un any de la catàstrofe perquè comencin i els responsables del parc encara no han pogut avaluar què es pot salvar.
Els experts calculen que caldran almenys dos o tres anys perquè el paisatge torni a ser verd, però no s’atreveixen a establir una data en la qual es pugui considerar que la zona està regenerada. En tot cas, es pensa en un bon nombre d’anys. Però l’esperança torna i la presidenta andalusa, Susana Díaz, ha escollit aquest any la imatge d’un brot verd de camarinya a Doñana per felicitar el Nadal.
De moment, i en espera de l’inici dels treballs de regeneració a què s’han apuntat prop de 10.000 voluntaris, així com desenes d’empreses espanyoles i estrangeres, la Junta d’Andalusia ha conclòs l’informe de danys que ha causat l’incendi. El còmput global dels perjudicis que s’han produït en els aspectes productius, recreatius i ambientals ascendeix a 71 milions d’euros, sense comptar les despeses d’extinció, xifrades en 1,5 milions. Més de 200 persones s’han personat com a perjudicats en la causa.
Aquesta suma és la quantitat com a fiança que un jutge d’instrucció de Moguer (Huelva) ha imposat a la carbonera on es van iniciar les flames, en trobar indicis racionals de criminalitat per un delicte d’incendi forestal imprudent. Els informes tècnics assenyalen que la carbonera no disposava de les mesures de seguretat mínimes per evitar qualsevol situació de risc; que mantenia vuit xemeneies en actiu quan només tenia permís per a tres, i que durant la tarda del 24 de juny, amb unes temperatures altíssimes i un vent desfermat, la carbonera va passar un temps sense ningú que la vigilés.
Algunes partícules de carbó vegetal es van convertir en veritables brases a conseqüència del vent, que les va transportar. Així van entrar en contacte amb la vegetació. A partir d’aleshores es va desencadenar un autèntic infern.
L’endemà, els responsables de la carbonera van enviar maquinària pesant al punt d’origen del foc en un intent d’esborrar les empremtes de la seva responsabilitat.
“Els incendis de principis d’estiu són els més perjudicials perquè s’inicien en un moment en què les precipitacions de pluja solen ser insignificants, la qual cosa contribueix a empitjorar la situació. A més, aquesta tardor ha estat molt menys plujosa del que és habitual, cosa que també contribueix a dibuixar
Els experts calculen que caldrà esperar almenys dos o tres anys perquè Doñana recuperi el seu aspecte
unes perspectives fosques sobre la recuperació ràpida de la zona.
Al marge dels danys comptabilitzats en les propietats de la Junta, entre els quals s’inclouen 60.000 euros per la mort per estrès d’una femella reproductora de linx ibèric al centre d’El Acebuche, nombroses infraestructures propietat de l’Estat o de titularitat privada van patir importants danys, com línies elèctriques, antenes de telefonia mòbil, una caserna de la Guàrdia Civil, el parador de Mazagón, dues zones privades de campistes, una de llançament de coets experimentals, instal·lacions militars i pous.
Al mig de la tragèdia, els experts intenten extreure’n conseqüències positives. Per al conseller de Medi Ambient de la Junta d’Andalusia, José Fiscal, la gran allau d’oferiments per col·laborar en la restitució de la zona “demostra que, afortunadament, cada vegada hi ha una consciència social més gran sobre la necessitat de preservar el medi ambient”.
Per als experts, es tracta d’una bona oportunitat perquè Doñana no sigui únicament un terreny dedicat gairebé en exclusiva als pins, fruit de les repoblacions successives, que es remunten a les albors del segle XVIII. És el moment d’“aprofitar aquesta circumstància lamentable per fer que la zona sigui més resistent als incendis, amb una vegetació més conforme als reptes que en l’actualitat planteja el canvi climàtic”, diu José Fiscal.