Per la governabilitat
La pregunta que es desprèn dels resultats electorals és albirar què és determinant: ¿prioritzar la república o prioritzar la governabilitat de Catalunya? Considerar la victòria de Ciutadans en escons i vots, unit als de la resta de partits no independentistes, implica que l’independentisme polític clarifiqui quina política de país persegueix per governar i representar tots els catalans. La via de la república suposa tornar a la unilateralitat, deixar incerta la recuperació econòmica, afeblir la presència de Catalunya a Europa, mantenir el conflicte que representa l’aplicació de l’article 155, paralitzant la política institucional i imposar un objectiu que no persegueixen la majoria dels catalans.
La via de la governabilitat permet, sense renunciar a les seves aspiracions independentistes, a cap d’elles, incorporar la multilateralitat com a força de canvi de la concepció del Govern espanyol de les legítimes demandes catalanes, en un moment on s’ha de discutir un nou finançament autonòmic i es planteja obrir la discussió de modificar la Constitució, permetent deixar sense efecte l’article 155, guanyar la credibilitat perduda a Europa, donar confiança a l’economia i tornar a un Parlament per a l’articulació d’acords.
La governabilitat suposa, encara que pugui semblar paradoxal, assumir en certa mesura les tesis de la tercera via, que no suposa una forma de compromís entre els dos extrems, sinó la superació d’aquests, anant més enllà d’ells, com bé defineix el filòsof italià Norberto Bobbio. Suposa un nou enfocament que impedeix la dràstica alternativa d’independentisme o constitucionalisme i deixa sense força les veus més contràries als acords. Es tracta de moderar els mitjans que han de permetre a l’independentisme polític legitimar els seus fins. La governabilitat de Catalunya exigeix que l’independentisme s’imagini fent coses diferents de les realitzades en la passada i accidentada legislatura.
L’actual composició parlamentària, amb majoria a favor de la república, pot precipitar cometre l’error de pensar que governen sols, d’esquena a Espanya, tornant a la posició defensiva de l’eriçó. Una concepció política que ha servit per aconseguir la majoria política en les eleccions, però que no servirà per governar Catalunya.