L’abecedari del crim
Es va quedar a un llibre de completar la col·lecció de novel·la negra que l’havia fet coneguda mundialment. Sue Grafton, l’escriptora de la sèrie sobre la detectiva Kinsey Millhone, en què cada títol començava per una lletra de l’abecedari, va publicar l’any passat Y is for yesterday –Tutsquets, que ha editat els 23 títols precedents, encara no l’ha traduït–. Grafton va morir dijous passat d’un càncer que li van detectar fa dos anys i la seva família va recordar que l’escriptora s’havia negat rotundament que un altre autor la substituís, per la qual cosa la sèrie acabarà aquí.
La carrera de Grafton s’havia desenvolupat primerament a Hollywood. Natural de Kentucky i filla d’un advocat, C.W. Grafton, que també es va dedicar a escriure novel·les de misteri, Sue es va estimar més traslladar-se a Califòrnia quan la seva segona novel·la ja va tenir un contracte per adaptarla al cinema. Lolly-Madonna (1973) era un drama de clans rurals amb Rod Steiger de protagonista. També va escriure una sèrie, Nurse, i diverses pel·lícules per a televisió, inclosa una versió de Set núvies per a set germans.
És evident que tota aquesta experiència li va deixar un mal record. “Prefereixo rodar nua sobre un llit de fragments de vidre que cedir els drets de les meves novel·les a Hollywood”, li explicava al llibreter i escriptor Paco Camarasa, quan el 2009 la va portar a BCNegra. Malgrat la seva inventiva , Camarasa la recorda com una dona molt agradable i educada.
Amb A d’adulteri, escrita el 1982, va començar la seva famosa sèrie. Explicava que es va posar a matar al paper per no matar el seu primer marit, embrancada aleshores en un divorci tempestuós. La idea de l’abecedari li va venir d’una obra d’Edward Gorey, en la qual uns nens morien amb la peculiaritat que el nom de cadascun començava per una lletra diferent de l’abecedari.
Les seves novel·les mantenien un estil clàssic i la mateixa Grafton va admetre que no era especialment original. Tot i això, va obtenir un èxit que creixia any rere any. “Les seves novel·les no et deixen una empremta profunda, però el seu estil és ràpid i eficaç, i a la protagonista se li agafa afecte, molt”, resumia Camarasa al seu llibre Sangre en los estantes (Destino). Avui es publiquen a 28 països i en 26 llengües diferents. A Espanya, Tusquets va començar a editar l’obra completa a partir del 1990, i en català Edicions 1962 ha publicat set títols, com Q de qui iT de trampa.
Durant tots aquests anys Grafton s’ha mantingut entre els autors més llegits i a més va ser de les pioneres a donar protagonisme a un personatge femení a la novel·la negra. Va obrir um camí que aquí, per exemple, va seguir una dècada més tard Alicia Giménez Barttlet. Grafton assenyalava que la dona sol insistir més en els aspectes humans i les ramificacions emocionals que s’amaguen en un crim.
Malgrat que l’autora va posar molt d’ella en la seva heroïna, la Kinsey no és l’alter ego de Grafton, començant per la seva edat. Mentre que Grafton ha mort amb 77 anys, tot just han transcorregut deu anys en la ficció des dels fets de A d’adulteri. La Kinsey s’ha quedat en els 42. L’últim llibre, Z is for zero, no veurà la llum mai.
“Prefereixo rodar nua sobre un llit de fragments de vidre que cedir els meus llibres a Hollywood”