La tàctica del salami
Divide et impera” (divideix i dominaràs) és la tercera de les màximes de la política astuta recordades per Kant a Sobre la pau perpètua. Les dues primeres són “Fac et excusa” (no et justifiquis fins després d’haver actuat) i “Si fecisti, nega” (nega el que has fet). Com assenyala el mateix filòsof, amb aquestes màximes no s’enganya ningú perquè són universalment conegudes. Però això no impedeix que s’hi recorri i que aquest recurs només esdevingui vergonyós quan les accions que les segueixen fracassen. L’exemple amb què Kant il·lustra aquesta tercera màxima té a veure amb el lideratge. L’usuari paradigmàtic d’aquest principi és un líder que ha estat elegit com a primum inter pares per altres líders i que pretén que tot depengui de la seva voluntat. I l’estratègia que la màxima li prescriu es concreta en dos moments. En el primer, cal convertir els amics propis en enemics entre ells i en enemics del poble. En el segon, cal buscar el suport del poble amb falses promeses de llibertat. Sense la incòmoda companyia dels iguals i amb el suport fidel dels desiguals, el líder podrà fer i desfer al seu gust, excusant-se i negant després, si li convé.
Ja fa anys que, des de l’esquerra i la dreta, s’ha assumit com a obvi el vell plantejament il·liberal de Carl Schmitt sobre la distinció entre l’amic i l’enemic com a criteri bàsic de la realitat política. L’exemple de Kant posa el focus sobre un aspecte de la política concebuda així que acostuma a veure’s eclipsat pel gran relat sobre les guerres per l’hegemonia, en les quals la distinció entre un “nosaltres” i els “altres” sembla inequívoca: el que té a veure amb les tàctiques que haurien de permetre obtenir un lideratge exclusiu dins el “nosaltres” que defineix un bloc hegemònic.
Entre aquestes tàctiques, la del salami acostuma a ser la més practicada. Aquesta denominació es deu a Mátyás Rákosi, que va ser el secretari general del Partit Comunista d’Hongria. Rákosi la va batejar així l’any 1952 per explicar l’estratègia que el seu partit havia seguit per monopolitzar el poder que, després de la Segona Guerra Mundial compartia amb altres partits, particularment amb el Partit dels Petits Propietaris (PPP), que havia guanyat d’una manera contundent les eleccions del 1946 i que aleshores ja s’havia volatilitzat com el fuet de l’anunci. Segons el líder comunista, l’estratègia consisteix a tallar els rivals tall a tall com si es
Segons Mátyás Rákosi, l’estratègia consisteix a tallar els rivals tall a tall com si es tractés d’un salami, fins que els rivals desapareixen com si fossin embotits
tractés d’un salami, fins que els rivals desapareixen com desapareixen els embotits que reben aquest tracte.
Les maneres de portar a terme la tàctica del salami són diverses. Però el repertori habitual inclou la creació de faccions en els partits aliats per afavorir-ne el desmantellament des de l’interior i les campanyes destinades a desprestigiar els líders d’aquests mateixos partits atiades per mitjans de comunicació afins.
Com ja saben prou bé tots els que pretenen convertir l’any 2018 en l’any del salami, l’èxit d’aquestes activitats depèn de la capacitat dels qui les perpetren de mantenir en públic una imatge de col·laboració amb aquells que pretenen menjar-se.