El riure de ‘Rhümia’
La troupe de pallassos dirigida per Martí Torras torna a emocionar al Lliure
Els pallassos tornen a la càrrega. A finals de l’any 2014 arribava al Teatre Lliure de Gràcia Rhum, un homenatge que va resultar tot un èxit: va aconseguir premis de la crítica i va tornar a la temporada següent. Es tractava d’una divertida oda al món dels pallassos i, sobretot, a dos d’ells: a Enrico Sprocani, Rhum (1904-53), considerat per molts com el millor pallasso august de la història i que va col·laborar amb Jacques Tati, i a un altre enorme pallasso august entremaliat i de nas vermell, Joan Montanyès, Monti, mort el 2013 als 48 anys mentre preparava, ja sabent que moriria, un espectacle basat en Enrico Sprocani. Martí Torras, que treballava en aquest espectacle amb Monti, va decidir que no el podia continuar, però amb altres membres de la família circense creada per Monti al llarg dels anys va crear des de zero l’èxit de Rhum.
I com tothom en volia més, la temporada passada va arribar Rhümia, dirigida un altre cop per Martí Torras i un altre cop amb tant d’èxit que repeteix aquest Nadal al Lliure de Gràcia. Respecte a la “companyia inestable” de pallassos de Rhum ,a Rhümia hi ha un canvi bàsic: no hi és Guillem Albà, i en canvi Jordi Martínez, Joan Arqué, Roger Julià i Pepino Pascual acullen a la seva particular casa l’artista de carrer, músic i clown Mauro Paganini amb els seus peculiars instruments. Per a Torras, Rhümia és una obra sobre l’univers del pallasso, sobre el que passa rere la cortina de Rhum. Una obra amb molta música que és un cant a l’esperança i a la necessitat de riure. I de fer riure.