De la banqueta al volant
André Villas-Boas, l’últim exponent del futbol atrapat per la màgia del Dakar
La meva segona passió sempre ha estat el motor. El meu oncle Pedro va córrer el Dakar dos cops. Ell també hi va debutar amb 40 anys, com jo. I és la 40a edició del ral·li; és curiós, tots els números tornen”, comentava un entusiasmat André VillasBoas (40 anys) abans de volar cap a Lima per emprendre la seva última aventura: agafar el volant d’un potent Toyota Hilux per travessar 9.000 quilòmetres de deserts, camins de pedres, terra i pols, per completar el seu primer Dakar, “la cursa per excel·lència per als que estimen el fora d’asfalt”. Com ell. Villas-Boas, que va ser entrenador de moda del futbol, deixeble de Mourinho, per això anomenat Mini Mou o The Special Two, ha caigut rendit als braços del Dakar. Com altres exponents del futbol.
En el cas de Villas-Boas, la passió pel motor li ve de lluny. De jove, abans de dedicar-se a configurar tàctiques i espiar rivals, corria regularment en el campionat portuguès d’enduro, va disputar la Baja Portoalegre, curses en cotxes SxS i en motos fora d’asfalt. Però els èxits li van arribar a la banqueta a partir del 1994, amb només 17 anys, quan va entrar al Porto com a ajudant de Bobby Robson.
Des d’aquest precoç instant, Villas-Boas va tenir una carrera meteòrica: quan van marxar Robson i Mourinho al Barça (1996), ell va emprendre el seu camí peculiar, un xic exòtic, primer com a director tècnic i seleccionador de les illes Verges, amb només 21 anys. Va tornar a Portugal per dirigir l’Académica de Coïmbra i després tornar sota l’ala protectora de Mourinho com a ajudant observador al Porto, el Chelsea i l’Inter. El salt com a entrenador el va fer el 2010, amb 33 anys, seguint les mateixes passes que Mou: primer al Porto (va ser campió de Lliga, Copa, Supercopa i Lliga Europa) i després al Chelsea, per continuar, amb menys glamur, al Tottenham, el Zenit de Sant Petersburg i el Xangai SIPG de la Lliga xinesa, el seu últim equip fins fa unes quantes setmanes.
Cansat de la rutina de la banqueta i de la poca competitivitat del futbol xinès, Villas-Boas ha buscat emocions fortes. En un primer moment es va proposar de celebrar els 40 anys (que va fer el 17 d’octubre) participant en el Dakar amb moto, però va haver de desistir. “En vaig parlar amb el meu amic Alex Doringer [director de KTM], i em va comentar que necessitaria una preparació completa durant un any si volia aconseguir-ho, i que era millor que hi participés en cotxe. De manera que em vaig posar en contacte amb el Team Overdrive –amb què va córrer Nani Roma el 2017–, i seré a la sortida!”. Tindrà com a copilot un dakarià experimentat com Rubén Faria (cinc Dakars amb moto, segon en l’edició del 2013). “Quan l’André em va trucar per proposar-me que corregués amb ell, m’ho vaig haver de pensar... cinc segons! És un repte fantàstic i crec que podem fer un bon Dakar, és a dir, arribar al bivac cada dia i no gaire tard”, deia Faria, marcant-se reptes realistes. Com admet un prudent Villas-Boas: “L’objectiu és acabar el ral·li; és un compendi d’aventura, de repte, d’estrès físic i mental”.
S’ho pren amb calma, conscient que molts altres personatges de la pilota van fer abans els seus mateixos passos. Per a la història del Dakar queden els noms de Michel Hidalgo (84), que va ser seleccionador de França (1976-1984), guanyador de l’Eurocopa 1984 i entrenador de l’Olympique de Marsella (1986-1991), que va competir el 1991 com a copilot de Thierry Delli-Zotti, i Raymond Kopa, el llegendari golejador del Madrid mort el 2017, que va competir al Dakar 1985 als 53 anys amb un Mitsubishi Pajero i va acabar en el lloc 71è.
També ho va intentar Michel Platini, però ho va deixar córrer, i ha expressat la intenció de disputar el ral·li Robert Lewandowski. Altres veïns del planeta futbol com Dudek, Barthez, Cañizares, o del ciclisme com Freire, Pereiro i Bettini, també els han atrapat els ral·lis o els bòlids.