La casa Rússia
Intrigues, esperances i comiats en un Mundial que reunirà tots els al·licients, tret de la històrica Itàlia
La casa Rússia és una pel·lícula basada en la novel·la del mateix nom de John le Carré ambientada en part a l’URSS. Es tracta del primer film dels Estats Units que es va rodar en territori exsoviètic després de la desaparició de l’Estat socialista. Intrigues, lluites d’espies i diverses incògnites són al centre de la trama. Aquest estiu a Rússia s’hi escriurà un altre llibre i s’hi enregistraran unes altres imatges. També inclouran el suspens, l’emoció, el misteri i es veuran nodrides per la bellesa dels gols, l’eufòria dels vencedors i la tristesa dels vençuts. La pàtria russa organitza del 14 de juny al 15 de juliol el Mundial de futbol, un torneig que reunirà tots els ingredients, malgrat que no hi estarà present una històrica com Itàlia, una tetracampiona que encara lamenta la seva eliminació en la repesca. Però sí que s’hi presentaran l’Argentina amb Messi, el Brasil amb Neymar, Portugal amb Cristiano Ronaldo i la roja de Julen Lopetegui, disposada a imposar un joc més coral.
Per al geni argentí del Barcelona es tracta potser de l’última oportunitat de conquerir el Mundial, el seu deute pendent amb el futbol, com va dir fa uns dies. Leo disputarà la seva quarta fase final i espera que sigui la bona. Quan es va estrenar a Alemanya 2006 era un adolescent i encara no sabia que la mannschaft es creuaria sempre en el seu camí. Volia menjar-se el món, “romperla”, com diuen al seu país, a tota hora. Un xaval fascinat pel futbol que es va quedar de pasta de moniato quan en els quarts de final, a Berlín, el seleccionador, José Pekerman, no li va donar ni un minut.
L’Argentina va caure als penals contra l’amfitriona i Messi va travessar la zona mixta amb el cap cot i el gest compungit. Aquesta va ser la seva primera amargor. Però no l’última. Quatre anys després es va posar a les ordres del mite Maradona a Sud-àfrica. El resulnivell, tat va ser el mateix, completat per una eliminació rotunda (4-0), també contra Alemanya i també als quarts de final.
Tocava refer-se i al Brasil Messi va tenir la seva gran ocasió. A empentes i rodolons l’Argentina es va plantar a la final, on l’esperava...Alemanya. Van resistir fins a la pròrroga i van poder guanyar, però un gol de Götze, del qual gairebé no s’ha sabut res més en l’alt va privar del títol Leo Messi i companyia. Després de patir molt per obtenir la classificació, l’albiceleste espera armar un conjunt a l’altura del que necessita Leo, encara que això no serà senzill.
Pel que sembla en els últims mesos, el Brasil té més equip sota la batuta de Tite, que ha redreçat la nau de la canarinha, traumatitzada des de la semifinal del 2014 al Mineirão de Belo Horizonte. Aquell 1-7 contra Alemanya (omnipresent en aquesta història i la selecció més compacta i treballada del moment) va deixar per terra el prestigi brasiler. Farà falta molt més que la màgia de Neymar perquè el Brasil, aquell gran clàssic dels mundials, arribi lluny, i perquè si cau ho faci amb honor i amb bon futbol, dos ingredients que no hi van ser en l’última edició, a l’empara del seu públic.
Tampoc no va realitzar un joc espaterrant Portugal en l’última Eurocopa i se la va emportar sorprenentment. El Mundial també és un compte que ha de saldar Cristiano Ronaldo. No només a l’hora d’arribar a una ronda de categoria (el 2006 va assolir les semifinals a les acaballes d’una generació encapçalada per Figo), sinó, sobretot, pel que fa al capítol
EL TREN SE’N VA
Messi i Cristiano afronten la que potser sigui l’última oportunitat de guanyar un Mundial
L’ESPINA DE ‘LA ROJA’
Espanya hi anirà per reivindicar-se després del seu fiasco del 2014, però està pendent de la FIFA
L’ORGULL BRASILER
L’última imatge per recordar que es té de la ‘canarinha’ és un 1-7 que vol esborrar aquest estiu
UN SISTEMA EN DUBTE
El país intentarà aprofitar el torneig per netejar una imatge tacada pel dopatge
UN AUTÈNTIC EQUIP
No té un jugador concret com a reclam, però Alemanya és la selecció més compacta
individual. El madridista, una màquina de marcar gols, només n’ha fet tres en les fases finals del Mundial (un a l’Iran, un altre a Corea del Nord i el tercer contra Ghana).
Sense tenir una estrella del calibre de Messi, Neymar o Cristiano, la selecció espanyola acudirà a la cita russa alliberada de la pressió d’haver de defensar la corona, el contrari del que li va passar en el seu depriment torneig del 2014. Julen Lopetegui ha recuperat el futbol de toc que va caracteritzar la selecció espanyola primer amb Luis Aragonés i després amb Del Bosque, que van rendibilitzar al màxim la gran generació barcelonista. Els internacionals espanyols han guanyat en confiança amb una fase de classificació gairebé impecable, la qual cosa ja suposa una rutina. Caldrà veure si en el moment de la veritat Espanya recobra la prestància que la va portar a conquerir dues Eurocopes i un Mundial.
Quan rodi la pilota a Rússia Andrés Iniesta tindrà 34 anys, amb la qual cosa el més probable és que sigui l’última presència en un torneig mundialista de l’heroi de Johannesburg.
Sobre la Federació Espanyola pesa encara l’avís de la FIFA per les ingerències polítiques del Govern espanyol en la tasca de la RFEF. Els principals actors de l’Executiu central i del futbol espanyol no creuen que aquesta advertència es tradueixi al final en una exclusió d’Espanya del Mundial, però en les properes setmanes hi haurà més llum sobre això. Seria injust des del punt de vista esportiu, però amb la FIFA, a la qual sempre li agrada col·locar-se per sobre dels governs dels països, no se sap mai.
Rússia vol aprofitar la seva condició d’amfitriona per rentar la imatge absolutament embrutada del seu esport pels escàndols de dopatge que impediran que la seva bandera i els seus colors estiguin presents, per exemple, en els Jocs Olímpics d’hivern. Molt haurien de sorprendre sobre el camp per lluitar per la victòria final al Mundial, però aconseguir organitzar l’esdeveniment d’una manera meticulosa i sense sobresalts extraesportius ja seria un triomf per a un país que ha estat en la majoria de conflictes paral·lels a l’esport en els últims temps.
Com s’ha dit, intrigues segur que no en faltaran al Mundial. És la casa Rússia.