Un repte: trencar la maledicció

Dos: aquest és el nombre de medalles que ha recollit l’olimpisme espanyol d’hivern. Dos en tota la història dels Jocs Olímpics. Pertanyen al difunt Paquito Fernández Ochoa i a la seva germana Blanca. No n’hi ha més.

I, de sobte, floreixen les esperances . En vigílies dels Jocs d’hivern de Pyeongchang (Corea del Sud), que apareixen a l’horitzó (del 9 al 25 de febrer), sorgeixen dues figures espanyoles a les travesses. Es tracta de Javier Fernández, doble campió del món (2015 i 2016), i de l’snowboarder Lucas Eguibar, un altre habitual del podi als grans esdeveniments: va aconseguir dues plates als Mundials de Sierra Nevada, al març.

La notícia manté esperançats els alts directius espanyols, que fa temps que xuten al pal. María José Rienda havia fallat al gegant a Torí 2006. Jordi Font, sorprenent snowboarder ,en aquella ocasió va fregar la llegenda en acabar quart. Queralt Castellet, per la seva banda, no ha quallat en l’olimpisme. Tornarà a intentar-ho a Corea del Sud.

Més enllà de les perspectives espanyoles, el medaller apareix obert. Entre altres motius, perquè no hi compareixerà la delegació russa: el Comitè Olímpic Internacional (COI) va decidir vetar-la al desembre, un càstig al seu provat sistema de dopatge d’Estat. Els russos només apareixeran a títol individual, en comptagotes i sempre a l’empara de la bandera neutral. Putin diu que els Jocs Olímpics no es retransmetran per televisió a Rússia. /