Colau afronta un any crucial per plasmar el programa
L’alcaldessa busca pactes per desencallar els seus plans
El 2018 és un any decisiu per als comuns a l’Ajuntament de Barcelona. L’alcaldessa Ada Colau és conscient que es juga la revàlida. Del molt o poc que es faci al llarg d’aquest any en depèn, en gran part, la reelecció el maig del 2019. Serà el primer semestre quan haurà de concretar la seva obra de govern i intentar arribar a acords amb els grups de l’oposició per tirar endavant determinats projectes que depenen de la voluntat d’assolir majories polítiques. Després de l’estiu ja s’augura una dura precampanya electoral en què es farà pràcticament impossible arribar a pactes de ciutat.
Colau no encara aquest nou any des d’una posició de força. Tot el contrari, la sortida del PSC de l’equip de govern l’ha tornat a deixar en una minoria exigua i els resultats obtinguts en les eleccions del 21-D han significat un desastre sense pal·liatius per a la llista que apadrinava. Tampoc l’economia de la ciutat no passa pel millor moment; el turisme ha baixat; s’ha perdut l’Agència Europea del Medicament i aquests mesos, a causa de la situació política, les vendes dels comerços han disminuït. Un escenari econòmic dur que haurà d’intentar revertir com més aviat millor. Potser, per això, aquestes últimes setmanes ha suavitzat el seu discurs amb els empresaris i s’ha aproximat a unes posicions de les quals abans es desentenia. Amb tot, sobre la taula s’acumulen projectes a què ha de donar sortida immediatament si vol presumir d’obra de govern més enllà de la superilla del Poblenou o dels carrils bici que han aparegut a molts carrers de Barcelona.
PRESSUPOSTOS. Aquesta és la carpeta que l’alcaldessa haurà d’obrir després de vacances per intentar fer com més aviat millor els comptes municipals. Colau va decidir no portar el seu projecte de pressupost per al 2018 a l’últim ple de l’any. Va preferir esperar a conèixer els resultats electorals per explorar si és possible un acord que permeti aprovar la previsió d’ingressos i despeses per la via ordinària. Tot i això, les eleccions, lluny d’aclarir la situació, han enrarit encara més les relacions i els equilibris de forces a l’Ajuntament. La intenció del govern local és la de no allargar més del compte aquest període de provisionalitat i debatre els comptes a final de gener perquè Barcelona tingui aprovat el pressupost al febrer. Tot apunta que Colau s’haurà de tornar a sotmetre a una qüestió de confiança que li permetria aprovar els comptes davant la impossibilitat que l’oposició s’uneixi per proposar un candidat alternatiu a l’alcaldia. Aquesta situació, en qualsevol cas, evidenciarà la solitud del govern municipal.
TRAMVIA. El projecte estrella dels comuns, que en un deliri d’optimisme com mai s’havia vist portaven al seu programa electoral per desenvolupar-lo els primers cent dies de mandat, depèn de la voluntat política de la resta de grups. Després de mesos de comissions tècniques que s’acabaran ben aviat
amb un document de conclusions poc s’ha avançat en l’execució. Colau no troba, ara per ara, prou suports per implantar aquest mitjà de transport a través de la Diagonal. El projecte avança als despatxos municipals, però encara no s’han resolt qüestions que poden ser determinants i que poden encarir-lo. S’ignora, per exemple, quina empresa gestionarà la línia. Si el que es pretén és que l’escollida sigui la companyia municipal TMB, no hi haurà més remei que indemnitzar amb un rescat multimilionari de la concessió els actuals gestors de la infraestructura. Tot indica que almenys en aquest mandat no es veurà cap tramvia circulant pel sector central de la Diagonal. Per això es busca algun moviment simbòlic al tram de Glòries.
MOBILE. El pròxim Mobile World Congress és la prova de foc per garantir la continuïtat d’un dels congressos estrella que se celebren a tot el món. El govern municipal, després que s’encenguessin tots els senyals d’alarma, s’ha conjurat per contribuir que la del 2018 sigui la millor edició de totes. El conseller delegat de l’entitat organitzadora, John Hoffman, és un enamorat de Barcelona i durant els últims mesos ha hagut de donar la cara en infinitat d’ocasions davant els seus associats, les grans companyies internacionals del sector, per defensar la continuïtat a la capital catalana. Ara espera que la ciutat respongui de la mateixa manera i mostri la seva millor cara al febrer perquè el compromís firmat fins al 2023 es mantingui. Si alguna cosa surt malament, una vegada finalitzat el saló d’aquest any, podrien anunciar que marxen. Ciutats candidates a substituir Barcelona a l’aparador mundial més gran de la telefonia mòbil no en falten.
TURISME. Al cap de pocs dies de l’arribada de Colau a l’alcaldia va decretar la moratòria turística. No es construirien més hotels a les zones més saturades de la ciutat. Les polítiques dels comuns –sobretot el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (Peuat)– assenyalaven el turisme com un dels problemes més greus que tenia Barcelona i apostaven obertament per un decreixement del nombre de visitants. Aquest era el discurs hegemònic abans dels atemptats del 17-A i dels efectes de la situació política. Però fa setmanes que Colau i el seu número dos, Gerardo Pisarello, intenten teixir aliances amb els sectors econòmics de la ciutat. La caiguda de les xifres de turistes des de l’octubre passat preocupa ara també les autoritats municipals i els grups de l’oposició ja parlen obertament de revertir el Peuat i buscar una fórmula més flexible.
GLÒRIES. Les obres de la plaça s’han convertit en un veritable maldecap. És la infraestructura municipal més important que s’executarà els propers anys. Un forat negre, en aquest cas molt per sota del nivell freàtic, en què el govern de Colau ha d’invertir el doble del previst. La paralització de les obres i el cessament de les constructores que treballaven en aquest espai a causa de retards injustificats i els sobrecostos van acabar portant l’Ajuntament a costejar també el segon túnel, el que va del carrer Badajoz fins a la rambla del Poblenou, una infraestructura que no entrava en els plans del govern municipal. Una de les incògnites que planteja l’obra, paralitzada des del juny passat, és el grau de compliment del calendari marcat per l’empresa pública Barcelona Infraestructures Municipals (BIMSA), que vol que la plaça estigui llesta el 2021. No es tracta ja només d’una qüestió de temps, sinó també tècnica. L’auditoria encarregada per la mateixa administració local assenyala els problemes que tenen els túnels d’Adif, just on s’han de reprendre les obres. Per evitar més sobrecostos, els treballs s’han fraccionat en cinc licitacions perquè siguin diferents empreses les que acabin executant els passos viaris sota la plaça.
LA SAGRERA. Les màquines treballen des de l’estiu de l’any passat al col·lector de la rambla Prim, un pas previ imprescindible per poder reprendre la construcció de la futura estació intermodal. Els treballs que depenen de l’Ajuntament haurien d’acabar-se a l’estiu del 2018. Llavors, Colau podrà dir que ha complert amb la seva part en pocs mesos. Foment haurà d’agafar el relleu i reprendre els treballs paralitzats el 2014, quan es van destapar els presumptes fraus de sobrecostos i suborns a Adif. En paral·lel, el Ministeri i l’Ajuntament s’hauran de posar d’acord amb el projecte arquitectònic de l’estació, escollit unilateralment pel Govern central sense tenir en compte l’opinió del Consistori. L’última data promesa per Íñigo de la Serna és el tercer trimestre del 2020.
TERRASSES. El pacte assolit amb el Gremi de Restauració és tot un triomf per als comuns. Es va gestar quan el PSC –que feia mesos que negociava amb el sector– va ser expulsat del govern, un fet que va pujar la moral als responsables municipals. El pacte ha aportat tranquil·litat a una part de l’empresariat de la ciutat amb el que BComú no sempre s’han mantingut bona relació. Tot i això, aquesta sintonia amb el Gremi de Restauració ha irritat les entitats veïnals, que denuncien la privatització de l’espai públic.
L’equip de govern inicia el 2018 amb una agenda de treball molt carregada