L’Iran viu les protestes més importants des del 2009, amb 13 morts
De vegades n’hi ha prou amb una espurna per encendre el foc. El que va començar dijous passat amb una manifestació aïllada contra les dificultats econòmiques a la ciutat de Maixhad, a l’est de l’Iran, s’està convertint, dia a dia, en el moviment de protesta política més gran que sacseja la República Islàmica des del 2009.
La nit del 31 de desembre –els iranians no celebren la Nit de Cap d’Any del calendari gregorià, i la seva festa d’Any Nou, el Nouruz, és al març– va ser sagnant, amb almenys 10 morts. “Alguns manifestants armats van intentar assaltar comissaries de policia i bases militars, però es van enfrontar a una forta resistència de les forces de seguretat”, va explicar la televisió estatal, que va parlar de sis morts a Tuiserkan (300 km al sud-oest de Teheran) i tres més a Xahinxahr (315 km al sud de la capital) i no va precisar on s’havia produït el desè. L’agència oficial Tasnim va notificar la mort d’un policia durant una manifestació a Najaf Abad, a la província d’Esfahan. Dissabte, la repressió ja va causar dos morts, per la qual cosa són 13 en total. Hi ha unes 400 persones detingudes.
S’han registrat protestes, segons els vídeos que circulen per les xarxes socials, en una trentena de ciutats. Una dada rellevant: no només en grans ciutats; també en mitjanes i petites, cosa que apunta a un moviment de protesta espontani i més difícil de controlar.
El 2009 la reelecció del president Mahmud Ahmadinejad, sota acusacions de frau de l’oposició, va fer detonar una onada de protestes a l’Iran, l’anomenat Moviment Verd. La ferotge repressió va causar 36 morts, segons les xifres oficials; el doble segons l’oposició.
Ara les autoritats iranianes intenten evitar tant sí com no que la crisi escali al nivell de fa vuit anys i mig. Reprimir prou per atallar les protestes, però sense excedir-se per no fer màrtirs i alimentar la mobilització. El règim ha bloquejat l’accés a la xarxa social Instagram i a l’aplicació de missatgeria Telegram, molt utilitzades pels activistes per organitzar-se. Una dificultat és que, a diferència del 2009, ara no hi ha líders opositors visibles per empresonar.
El president, Hassan Rohani, va fer una crida a la calma i va afirmar que les protestes eren una oportunitat i no una amenaça. Va reconèixer que hi ha problemes –com l’atur, que va qualificar de prioritat– que s’han de solucionar i que el poble té dret a criticar les autoritats, però, va advertir, no amb violència. “El Govern no tindrà cap tolerància amb aquells que facin malbé la propietat pública o alterin l’ordre”, va dir.
Rohani, considerat un reformista, manté una dura pugna amb l’ala dura del règim que representa el líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei. Rohani va ser reelegit al maig gràcies a la mobilització dels joves i les dones, a qui va prometre posar fi a l’aïllament internacional, millores econòmiques i un gradual aperturisme.
De fet, diversos analistes apunten que la protesta de Maixhad que és en l’origen d’aquesta onada contestatària va ser instigada pels enemics conservadors de Rohani, que volien debilitar-lo amb un atac pel flanc econòmic: l’atur, l’encariment de la vida, la corrupció endèmica... qüestions que irriten molt la població. Sembla que la maniobra se’ls va escapar de les mans, perquè la protesta s’ha propagat per tot el país i, incontrolats, els manifestants han començat a cridar contra el poder dels religiosos i fins i tot contra l’intocable Khamenei. “Mort al dictador!”, clamen els manifestants en els vídeos que circulen.
Ara per ara els temibles Guardians de la Revolució, una poderosa força propera al líder suprem, no s’han mobilitzat en la repressió de les protestes tot i que han advertit els manifestants que el “puny de ferro” de la nació caurà sobre ells si persisteixen. Els Guardians van ser crucials per esclafar la protesta el 2009.
Des de dissabte, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha publicat diversos missatges a Twitter contra el règim iranià i en suport de les protestes. “El gran poble iranià ha estat reprimit durant molts anys. Tenen fam de menjar i de llibertat. És hora d’un canvi!”, va escriure dilluns. Rússia, per la seva banda, va subratllar que es tracta d’“un afer intern iranià” i va advertir contra qualsevol ingerència estrangera.
Rohani diu que la gent té dret a protestar però no amb violència
El Govern intenta no passar-se en la repressió per evitar una altra crisi com la del 2009