Presó per a l’assassí de Diana Quer després de revelar on va amagar el cos
El Chicle va conduir la Guàrdia Civil fins al pou on va llançar la víctima, que estava despullada
La jutgessa de guàrdia de Ribeira va decretar ahir l’ingrés a presó de José Enrique Abuín Gey, conegut com el Chicle, autor confés de l’assassinat de la jove Diana Quer. El Chicle va portar la Guàrdia Civil fins al pou on va llançar el cos, a prop de la casa on viuen els pares d’ell. La víctima va aparèixer despullada i ara els forenses intentaran esbrinar si va patir una agressió sexual.
Lo que cuentan los muertos és una joia de llibre del metge forense Luis Frontela que revela tot allò que els cadàvers són capaços de dir en una autòpsia. Malgrat que el cos de Diana Quer va estar 496 dies sota l’aigua, els bussejadors de la Guàrdia Civil el van recuperar en bon estat. El pou on la va abandonar José Enrique Abuín Gey, de 41 anys, àlies El Chicle, és un brollador d’aigua dolça que estava tapat a la superfície. Que l’aigua fos pura i es mantingués a baixes temperatures va ajudar a la conservació de les restes i això permetrà als forenses i antropòlegs treballar per mirar de determinar com va morir i si a més també va patir una agressió sexual. Però no és banal que la jove aparegués despullada. A més, li va lligar unes peses a la cintura perquè es mantingués enfonsada. Després va cremar la seva roba i les coses que portava aquella matinada. Aquells pantalons roses que tant li agradaven i es van posar un munt de vegades aquell estiu.
La titular del jutjat número tres de Ribeira, en funcions de guàrdia, va decretar ahir l’ingrés a presó d’Abuín Gey. Està acusat d’un homicidi dolós en el cas de Diana Quer i se li atribueix també l’intent de segrest d’una jove a Boiro el dia de Nadal. Es va acollir al dret de no declarar i a les portes dels jutjats, el seu lletrat, José Ramón Sierra, va començar a dibuixar les línies de la que serà la seva defensa per aconseguir la millor condemna.
No va voler entrar en detalls, però l’advocat intentarà apuntalar l’única versió oficial que el seu client va explicar en els interrogatoris i que apareix en l’atestat. El Chicle va assumir ser l’autor de la mort de la Diana ja en la seva primera declaració, dissabte al matí mateix. Però va explicar que va ser un accident de trànsit. Va dir que en aquell tram fosc de carretera d’A Pobra de Caramiñal va atropellar la jove sense voler quan ella caminava tornant a casa. Que es va espantar i que, com que tenia antecedents, va pensar que ningú no el creuria i va preferir guardar silenci i desfer-se del cos.
El cadàver de Diana Quer ja explicarà als forenses què li van fer. Concretament els ossos revelaran si van patir un atropellament. Però en qualsevol cas els investigadors ja tenien la certesa que aquella matinada no hi va haver cap accident en aquells mil metres que porten fins a la casa dels Quer, perquè aquell trajecte el van recórrer desenes de vegades, pam a pam, buscant indicis. Una de les primeres hipòtesis que van descartar va ser precisament l’accident de trànsit. A més, la unitat central operativa (UCO) i la comandància de la policia judicial d’A Coruña ja van revisar en el seu moment l’Alfa Romeo gris de la família del sospitós i no hi havia senyals de sinistre.
Els treballs forenses amb les restes de la Diana seran llargs i duraran dies, fins i tot setmanes. Caldrà esperar per veure si avalen l’agressió sexual, perquè per als investigadors aquest és el mòbil. Des que va començar la investigació, després de la desaparició de la jove la matinada d’aquell 22 d’agost, s’han buscat perfils d’agressors sexuals.
Els atestats de la Guàrdia Civil afirmen que Abuín Gey va raptar la jove amb finalitat sexual. El mateix afany que el va empènyer el dia de Nadal a intentar segrestar una altra dona a Boiro a punta de navalla. El mateix patró que va descriure la seva cunyada anys enrere en la denúncia que va acabar no ratificant.
En les 72 hores que va estar en qualitat de detingut va parlar, i molt, amb els investigadors. Però només té valor la declaració que va firmar després, a dos quarts de tres de la matinada, en presència del seu advocat. Hi va haver un moment que l’home va explicar que va matar Diana Quer amb les seves pròpies mans perquè es va resistir a ser agredida sexualment. Però va ser una conversa informal, sense valor. Els forenses provaran de verificar si això és cert.
Els investigadors van interrogar la dona d’El Chicle, Rosario Rodríguez, sobre el comportament sexual del seu marit, abans que ella quedés en llibertat sense càrrecs. Va explicar que en algun moment havia trobat a faltar algun tanga dels calaixos de la roba interior. Que sempre havia sospitat que havia estat el seu marit, però que no sabia si se’ls quedava abans o després de rentar-los. També va revelar algun episodi violent de les poques vegades que be-
L’home nega l’agressió sexual, però la va llançar nua al pou, li va lligar peses a la cintura i va cremar la seva roba
via. Però en general va mantenir que si va mentir el primer cop que li van prendre declaració va ser per protegir-lo, perquè sabia que seria sospitós de segrestar la Diana i estava convençuda que el pare de la seva filla no havia pogut ser.
Ella sempre l’ha protegit. Tampoc no va creure la seva germana bessona quan va denunciar que El Chicle la va ficar per força al maleter del seu cotxe, la va portar a un descampat i la va violar. La jove va acabar retirant la denúncia per pressions i falta de suport de la seva família, i la causa es va arxivar.
Malgrat el silenci que va mantenir ahir davant la jutgessa, el Chicle va parlar molt amb el capità que es va encarregar d’interrogar-lo. També va plorar. Va gesticular i va anar adaptant la seva versió a les circumstàncies de cada moment. També va explicar que havia abandonat el cos en uns terrenys, però que allà no la trobarien. Va mentir. I l’hi van demostrar perquè el rastre del seu telèfon i del seu cotxe deien una altra cosa.
Què intentarà, l’advocat? Treballar en la tesi que va ser un accident, que el seu client ha col·laborat des del primer moment amb els investigadors i que els va acompanyar fins a la nau abandonada on hi havia el cos amb l’única finalitat de mitigar el dolor dels pares de la Diana. La reparació del mal és un atenuant.
Va ser a mitjanit quan el capità de l’UCO que es va encarregar dels interrogatoris va abandonar la sala i va dir en veu alta i satisfet: “Aquesta vegada sí: la tenim”. Poc abans de les quatre de la matinada la comitiva va arribar a la parròquia d’Asados, a la vella nau abandonada on s’havia fabricat gasosa i mobles, i que va servir d’amagatall de partides de droga i tabac. Es van mobilitzar els bussejadors i els bombers. Aquests últims van fer un tall horitzontal a la part superior del pou que va engrandir el diàmetre de la boca superior per treballar millor. Diana Quer era a més de deu metres de profunditat.
La gent ha començat a posar flors i espelmes als diferents escenaris del crim, a A Pobra, on va ser raptada, i a les portes de la nau on va ser abandonada. En un altre dia terrible, amb vent, pluja i fred, el ple de l’Ajuntament de Rianxo es va reunir per decretar tres dies de dol. El ple es va obrir amb un poema de Rosa Aneiros: “Non, non, non. Non é non”, comencen els versos. Després a la plaça de Galícia, amb desenes de veïns i sota la pluja, es va guardar silenci en senyal de respecte però amb aquest “no” rotund dels versos.
Al fons del pou l’aigua i el temps van esborrar el tatuatge preferit de la Diana. La jove es va dibuixar amb lletres un “courage” que portava orgullosa com a símbol de la seva fortalesa. El seu coratge continua inesborrable.
L’homicida va intentar convèncer l’interrogador que va ser un succés fortuït i que va llançar la noia al mar