Canals compartits
El president grava un missatge clàssic a la televisió i un altre de més modern a la xarxa
Conscient que el seu missatge televisat de Cap d’Any havia estat força llarg, de 18 minuts de durada, el president de França, Emmanuel Macron, grava un vídeo a Twitter expressament dirigit a la joventut, el sector que vol conquerir.
Davant un any que inclou dues commemoracions contraposades –centenari del final de la guerra 1914-1918 i mig segle del Maig del 68– i que es presenta sota bons auspicis en l’àmbit econòmic, el missatge presidencial, televisat a les vuit del vespre del 31, només va sorprendre per la llarga durada.
En efecte, els seus 18 minuts van recordar una també llarga tirada del general De Gaulle el 1962. Una prerrogativa de qui va inaugurar quatre anys abans el ritual de saludar l’any des de la pantalla petita.
Amb vuit mesos de mandat, Macron, vuitè president de la V República, s’inscrivia darrere de 58 felicitacions presidencials. Una dependència dels costums del “vell món”, com va batejar despectivament la política dels seus antecessors, que el seu entorn va voler corregir amb cert suspens entorn del contingut del discurs. Desinflat per un missatge previsible.
Hi va haver una sorpresa, però, immediatament després. Conscient que la intervenció havia estat llarga, Macron va gravar un minivídeo que va pujar Twitter, expressament dirigit a aquella joventut que vol conquerir.
Si el discurs que podria ser anomenat oficial el va pronunciar assegut, amb un full i un llapis sobre la taula, representació de Marianne (la República i el seu missatge de llibertat, igualtat, fraternitat) a la dreta, i a l’esquerra les banderes francesa i europea, el vídeo a la xarxa el mostrava dret, al mateix despatx.
I, com que un dels seus objectius és precisament accedir a aquella joventut que d’acord amb les enquestes prefereix tasques associatives a l’exercici polític tradicional, Macron va complir la doble proesa de ser breu sense defugir els conceptes desgranats en la versió llarga. Amb un llenguatge desproveït de paraules complexes o antiquades, dades del vocabulari habitual que farien fugir la franja de 18-35 anys.
Si, assegut, va començar com és de rigor amb paraules d’agraïment als militars que lluiten als diferents fronts oberts per Hollande i Sarkozy, i a policies i a gendarmes en la seva lluita contra el terrorisme, al vídeo es va saltar el compliment i va anar al gra.
Va demanar als joves, com havia fet amb tots els francesos, la seva aportació “als dos combats que m’interessen”. “El primer és europeu. Cal recrear Europa amb un projecte més ambiciós. L’altra lluita, prioritat del 2018, és la cohesió nacional, que no pot ser tasca individual del president sinó d’un col·lectiu, el de la nació francesa, del qual formeu part”. I va concloure, novament amb un somriure: “Compto amb vosaltres. Bon any”.
En general, tant la versió completa com la succinta van evitar mirar enrere. Tret de per la seva al·lusió “a la impaciència que heu demostrat amb el vostre vot i a la qual el govern respon des del mes de maig, amb el suport d’un Parlament renovat, per transformar en profunditat el nostre país”.
I aquest projecte continental: “Crec profundament que Europa pot transformar-se en una potència econòmica, social, ecològica i científica, per desafiar els Estats Units i la Xina partint dels valors que l’han construït i que són el nostre patrimoni comú”.
Com que Macron cuida els detalls, la representació de Marianne va il·lustrar tàcitament la seva “aposta per la fraternitat”. Una França “que deixi enrere les seves divisions, protegeixi necessitats,
El cap de l’Elisi defensa una França més social i igualitària, i que aculli refugiats
erradiqui la violència de gènere, aculli refugiats. I doni un sostre als qui dormen al carrer”, població que, per cert, Macron havia promès allotjar abans que s’acabés el 2017.
En fi, en el pla polític, els únics compliments a Macron provenien del seu camp. I a l’esquerra, aquesta reflexió del diputat de la banlieue desfavorida, Éric Coquerel: “De quina fraternitat parla qui ha regalat nou mil milions d’euros als més rics i ha reduït les ajudes a l’allotjament dels més pobres?”