El 2018 serà millor que el 2017
L’assetjament de la democràcia i l’expansió del submon digital marquen el progrés
Segur que el 2018 serà un gran any per a la humanitat, millor que el 2017. Cada vegada estem més a prop d’erradicar la pobresa extrema i la fam, d’aconseguir que tots els nens tinguin accés a l’educació primària i de contenir malalties tan mortíferes com la sida i la malària. Són bones notícies per a l’homo sapiens, les millors que ha tingut des que va néixer com a espècie fa 315.000 anys, i encara poden ser més bones si hi afegim que hem desenvolupat uns valors, uns drets i llibertats que cada dia protegeixen més i més persones.
Tot i això, molts humans del 2018, amb la realitat quotidiana carregada sobre l’esquena, pensen que la felicitat i l’amor universal són absurds. Milions de persones senten que no tenen dignitat, que treballen molt per una misèria, que no viuran mai bé, amb la tranquil·litat de tenir cobertes les necessitats bàsiques. Uns han perdut les collites davant l’imparable escalfament de la terra, altres són víctimes de les guerres o d’un model de creixement basat en el consum i el benefici, un sistema que obliga a augmentar la producció, que concentra la riquesa en molt poques mans, precaritza els llocs de treball i empobreix les classes mitjanes.
Els més emprenedors dels més desfavorits continuaran sortint de casa a la recerca d’un nord que els empari, creuant el Sàhara i la Mediterrània, Sonora, Chihuahua i el riu Bravo. Si són capaços de superar les barreres físiques, burocràtiques, polítiques i culturals que Europa i els EUA aixequen per mantenir-los lluny, podran demostrar que és gràcies al seu esforç que el progrés no s’atura.
El desenvolupament col·lectiu ho garanteix, també la feina d’un estibador a Pusan, d’una empleada tèxtil a Dacca, d’un dissenyador d’automòbils a Madràs, d’una enginyera electrònica a Shenzhen, d’un agricultor de maguey a Tlaxcala, d’un miner de metalls rars a Kivu, d’un mecànic als pous petroliers d’Oloibiri, d’un pescador al Gran Sol i d’una prostituta a Calcuta que estalvia perquè els seus fills puguin estudiar. No crec que a cap d’ells els interessi llegir sobre els corrents de fons que mouran aquest 2018. Els han de saber ja. Per a la resta, tot i això, n’hem identificat quatre que s’entrellagent. cen i afecten l’Estat nació, a la solvència de la democràcia, al pes de les majories i l’expansió del submon digital, governat per algoritmes capaços de crear tant una nova moneda com una nova (i falsa) veritat.
DEMOCRÀCIA I POSTVERITAT
Qui controla el relat controla el món
Un líder sense narrativa no és gairebé res, per això dedica tant esforç a conrear-la i propagar-la. Les xarxes socials són la seva gran eina. Donald Trump és el paradigma d’aquest nou diri- Es desperta a dos quarts de sis i, sense sortir del llit, connecta la televisió, canals de notícies que per a ell són la primera dosi d’adrenalina del dia. Poc després, llança el primer tuit i ja se sent millor. Està com peix a l’aigua.
Aproximadament, la meitat del trànsit que circula per Twitter mou continguts falsos, notícies i dades que no són veritat. Parteixen de comptes anònims, darrere dels quals no hi ha cap individu, només un software que les fa funcionar de manera automàtica. Aquests comptes robotitzats treballen per expandir els continguts, col·locar-los allà on poden ser més efectius i viralitzar-los.
Les xarxes socials ja no fomenten la transversalitat sinó el tribalisme. Ja no anem a un compte de Facebook o Twitter a buscar un punt de vista diferent, sinó a reafirmar els que ja tenim, els que reforcen la nostra identitat i les nostres idees.
Ha nascut una indústria de la manipulació i la propaganda, moguda per estats sobirans, partits polítics i grups d’influència. El seu objectiu és captar la nostra atenció i condicionar la nos-