Un 2018 per cavalcar
La seqüela de ‘Red dead redemption’ és la fita de l’any; al desembre veurem si també és el joc dels 12 mesos
Una de les raons del prestigi de la productora Rockstar és que fins ara les seves produccions no han defraudat mai expectatives. Per això la segona part de Red dead redemption, el magistral western dels germans Sam i Dan Houser llançat fa vuit anys, té l’honor de ser el més destacat del calendari de llançaments del 2018. El 2010 Rockstar va complir la seva promesa d’oferir als jugadors un vast món obert de deserts, muntanyes, gorges i boscos per caçar, jugar a cartes o a daus, acampar, desafiar a duels, domar cavalls salvatges i superar mil contratemps, amb l’afegitó d’haver escrit la història crepuscular d’un antic malfactor, John Marston, a qui una vida de violència i els Pinkerton, precursors de l’FBI, passaven una darrera factura.
Sobre Red dead redemption 2 tot són especulacions, i, atès l’habitual mutisme de la companyia amb els seus guions, no se sap res de la seva història tret de la sospita fonamentada que assistirem a una preqüela dels esdeveniments del primer videojoc, per tal com aquell s’ambientava en l’epíleg del western, quan els primers automòbils i l’extensió del ferrocarril prometien portar llei i civilització –i, per tant, el final de l’aventura– fins a l’últim racó del país.
Una altra continuació que s’hauria de convertir en una de les produccions de l’any és The last of us 2, de Naughty Dog, continuació de les aventures de Joel i Ellie en una Amèrica arrasada, en l’aspecte material i en el moral, per un virus zombi. Naughty Dog també acostuma a cuidar les seves marques d’èxit –la sorprenent progressió de les aventures arqueològiques d’Uncharted en les seves quatre seqüeles en són una prova evident–, de manera que The last of us 2 serà molt probablement candidat ferm a joc de l’any.
La gairebé total seguretat que aquestes dues segones parts compliran les colossals expectatives desfermades fa que tinguin més morbo altres propostes sobre les quals tot és una incògnita. God of war acumula diversos trimestres de retard i no hauria d’allargar-se més enllà del 2018. En principi, que un estudi endarrereixi una producció pot semblar un mal senyal, però acostuma a ser indici de tota una altra cosa: l’afany per mantenir una data de llançament per a una obra complexa sol acabar amb jocs parcialment inacabats o insatisfactoris als quals després s’ha d’afegir un seguit de pedaços perquè, mesos després, sigui el que hauria d’haver estat d’entrada. L’espera, doncs, a què SCE Santa Monica Studio està sotmetent els seguidors del semideu Kratos encara mereix un vot de confiança.
Per precipitar el llançament de l’últim Mass effect, Bioware va acabar havent d’apedaçar mig joc, de manera que cal esperar que hagin après la lliçó i Anthem, una de les ofertes de sci-fi multijugador més atractives de les anunciades per al 2018, sigui tan interessant, vertiginós i addictiu com es dedueix dels vídeos que la productora ha deixat veure fins ara.
Els seguidors dels jocs de rol clàssics tenen apuntada també una seqüela, Ni no Kuni II: El renacer de un reino, sèrie que afegeix a tot el que un gran RPG japonès ha d’oferir la factura artística de Studio Ghibli, la productora cinematogràfica del geni Hayao Miyazaki. I ja que esmentem un geni nipó, hi ha molta curiositat per assaborir el remake en alta definició de Shadow of the Colossus, de Fumito Ueda, el que per a molts és el videojoc més bonic de tots els temps.
David Cage llança aquest any Detroit: Become human, i els seus seguidors (que són tants com els seus detractors) esperen, com en els seus treballs previs, un gran guió i un increment de la la jugabilitat d’un títol que mantindrà l’etiqueta per a molts de ser poca cosa més que una pel·lícula interactiva. Reobrirà, com els seus predecessors Heavy rain (2010) i Beyond: Two souls (2013), el debat sobre el que és o el que ha de ser un videojoc, però ho farà, de segur, amb un títol absorbent i intrigant, tal com té per costum.
I per als seguidors dels superherois i els jocs d’acció en món obert, l’aposta més prometedora de l’any és Spiderman, d’Insomniac Games, amb una història nova i pròpia i un aspecte, pel que n’han mostrat fins ara, de dinamisme espectacular. Els més optimistes esperen que Imnsoniac aconsegueixi per a l’home aranya el que Rocksteady va fer per Batman amb la seva sèrie Arkham. I això aviat és dit.