Un futbol base amb més físic
No va ser fàcil. El FC Barcelona es va imposar per tercer any consecutiu a la final del torneig de LaLiga Promises a Tenerife. La competició, per a nois de 12 anys, sempre deixa reflexions sobre l’apassionant món del futbol base. El Barça va ser el millor, entre altres qüestions perquè té un GPS des de fa anys que marca la ruta del seu model. Saben a què juguen. “Podem perdre o guanyar, però sempre som reconeixibles”, va comentar Jordi Roura, el responsable juntament amb Aureli Atimira del planter blaugrana fins a juvenils. Van haver de passar per una travessia pel desert quan la FIFA va sancionar el club sense poder fitxar i se’n van anar jugadors molt bons, però la feina ben feta els ha mantingut en l’elit del futbol base espanyol.
L’ànima del torneig és José Ramón de la Morena, el periodista que cuida amb detall l’organització d’aquesta competició internacional que s’ha consolidat com un referent en el futbol de base. Amb el transcurs del temps es pot observar com els jugadors han perdut aquella llibertat màxima que tenien en els primers anys. Avui són els tècnics els que marquen el futbol dels nois, més pendents de les instruccions de l’entrenador que del desenvolupament del propi talent individual. Els tècnics han aconseguit formar blocs, equips, amb un alt nivell d’organització tàctica. També, amb el temps, els entrenadors han anat millorant. Molts clubs han anat creixent en futbol base. L’Atlètic de Madrid n’és un exemple, com el Vila-real o l’Espanyol, que va eliminar el Madrid, o el mateix València, que va jugar la final.
Els jugadors han passat de la llibertat màxima a un futbol més tàctic, amb més pes dels tècnics
En general, tot i això, preval el físic, amb l’excepció del FC Barcelona, que també ha incorporat múscul però que manté la base dels seus jugadors petits i tècnics. La majoria d’equips tenen un davanter centre gran al qual fan arribar pilotes perquè pivoti el joc d’atac i, segurament per això, disposen també d’un central fort físicament.
Hi ha qui qüestiona que en el futbol base hi hagi una exposició mediàtica potent, però això també té un punt formatiu: és bo que els nois s’acostumin a processar l’alta competició, que se’ls ajudi a entendre el significat de la derrota i del triomf quan es competeix al màxim nivell. Són nens i estan en període d’aprenentatge i experiències com les de Tenerife engrossiran en positiu el seu bagatge com a esportistes. Les imatges de les emocions a flor de pell barrejades amb el fair play de jugadors en formació són un exemple a seguir en les competicions més professionals, de vegades allunyades del joc net.