Forn i ‘els Jordis’ renuncien a la via unilateral
Els dos diputats asseguren que abandonarien el Parlament si el seu partit reincidís
Una renúncia clara i contundent a les vies unilaterals per aconseguir la independència de Catalunya. En això va consistir essencialment la declaració prestada ahir al Tribunal Suprem (TS) tant per l’exconseller d’Interior Joaquim Forn com per l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart.
En el cas de Forn i Sànchez, que són diputats electes, hi va haver un afegit especialment significatiu, ja que van portar el seu reconeixement que no són possibles les estratègies unilaterals, al marge d’eventuals acords amb el Govern central, a l’extrem de condicionar la seva continuïtat al Parlament al fet que no es repeteixin fets com els que han determinat l’aplicació del 155. Dit d’una manera, tots dos van expressar el seu compromís d’abandonar la Cambra i/o retirar el seu suport al pròxim govern de la Generalitat si es repeteixen fulls de ruta com el que va portar a la convocatòria del referèndum de l’1-O i a la declaració unilateral d’independència (DUI).
Cuixart, al seu torn, va assegurar que ell no és polític ni té interès a ser-ho, i va assegurar que és conscient que qualsevol referèndum que es pretengui dur a terme perquè Catalunya decideixi el seu futur només es podrà celebrar si el Govern espanyol l’autoritza i el convoca.
Diferents fonts coincideixen que els tres compareixents van ser molt taxatius i contundents en les seves manifestacions d’ahir, tant per renunciar a la unilateralitat com per reconèixer la vigència del marc legal presidit per la Constitució i la seva vinculació personal, com a ciutadans d’un Estat de dret, a les previsions i disposicions de la Carta Magna. D’altra banda, Forn va dir que en cap cas no tornarà a ser conseller d’Interior i va defensar la tasca dels Mossos d’Esquadra i la seva subjecció a la llei.
L’exconseller d’Interior va afegir que ell va saber de la prohibició del referèndum per part del Tribunal Constitucional (TC) i, si bé la va desatendre, en cap moment no va donar instruccions a la policia de la Generalitat perquè desatengués el mandat que comportava la resolució esmentada. També va dir que les decisions operatives corresponien als comandaments professionals, però que en cap moment no hi va haver passivitat per part dels mossos en el compliment de les ordres judicials. Pel que fa a l’1-O, va afirmar que la policia de Catalunya va actuar d’acord amb uns protocols prèviament comunicats al coronel Pérez de los Cobos, designat pel Govern central per coordinar la tasca dels cossos policials davant la convocatòria del referèndum.
En una línia similar, tant Jordi Sànchez com Jordi Cuixart van assegurar que en cap moment no van convocar ni van avalar cap acte de caràcter il·legal, i encara menys violent, sinó que van do-
nar el seu suport a mobilitzacions i concentracions que, com la dels dies 20 i 21 de setembre davant la Conselleria d’Economia, pretenien donar curs a reivindicacions o protestes ciutadanes que van estimar legítimes. Tots dos van negar haver tingut un paper d’agitadors de les masses i van afegir que, al contrari, amb la seva presència al lloc dels fets van pretendre a tota hora encarrilar la situació i assegurar que no s’excedissin els límits propis d’una concentració pacífica.
Els Jordis van admetre que van convocar els ciutadans a participar en el referèndum de l’1-O, com a defensa dels drets de manifestació i participació política, com a reivindicació del dret al vot. Van admetre, però, que l’experiència els ha demostrat que no hi pot haver aquest tipus d’iniciatives unilaterals. Cuixart va afegir que en algun moment va pensar que hi hauria discrepàncies i polèmiques, però que l’1-O no tindria més conseqüències que les que va tenir la consulta del 9-N.
En vista d’aquestes manifestacions, el següent pas de les defenses serà sol·licitar la sortida de
El jutge podria decidir avui mateix si accepta que Junqueras pugui anar puntualment al Parlament
JOAQUIM FORN
Exconseller d’Interior
Les decisions operatives de l’1-O corresponien als comandaments dels Mossos, però no hi va haver passivitat
JORDI SÀNCHEZ
Expresident de l’ANC
En cap moment [ni ell ni Cuixart] no van convocar ni van avalar cap acte de caràcter il·legal i, encara menys, violent
JORDI CUIXART
President d’Òmnium
Les vies per assolir la independència de Catalunya han d’estar d’acord amb la llei i amb la Constitució
presó. Les declaracions que ahir van deixar Forn, Sànchez i Cuixart eliminen, segons el parer dels seus advocats, tota possible sospita de reiteració delictiva. Els lletrats dels dos primers –Daniel Pérez Esqué i Jordi Pina, respectivament– han anunciat que ja han enllestit la corresponent sol·licitud d’excarceració. També la té a punt l’advocada de Cuixart –Marina Roig–, que la presentarà els pròxims dies, una vegada incorporades a l’escrit citacions concretes de les manifestacions fetes ahir.
En cercles judicials s’estima que les probabilitats que Forn, Sànchez i Cuixart siguin excar- cerats no són gaire elevades, en especial en vista de la recent resolució sobre l’exvicepresident Oriol Junqueras. Ara bé, entre les defenses hi ha la convicció que les declaracions d’ahir han pogut servir perquè el jutge Pablo Llarena percebi amb claredat que no hi ha risc de reiteració delictiva.
En el cas de Junqueras, d’altra banda, no està dita l’última paraula del Suprem, perquè, si bé no ha estat excarcerat, està pendent de resolució la seva petició d’anar als plens del Parlament, amb un argument de pes, que que la seva absència pot alterar les funcions de la mateixa institució parlamentària, i per tant, també pot alterar la voluntat popular.
Precisament avui es podria donar a conèixer la cessió del magistrat Llarena sobre aquesta petició de l’exvicepresident del Govern i no és descartable que acabi acceptant les peticions del diputat independentista.