Itàlia i França assagen un nou eix europeu
Roma i París preveuen instaurar una entesa estratègica similar a la franco-alemanya
El flirteig exhibit ahir a Roma pel president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre italià, Paolo Gentiloni, suggereix que està naixent un eix europeu similar al franco-alemany. Els dos mandataris van anunciar un tractat del Quirinal per a aquest mateix any.
Si França és el país de l’amour, Itàlia té Giacomo Casanova. Són les dues cultures proclius al festeig. No és estrany, doncs, que Emmanuel Macron, el gran seductor de la política internacional després de Barack Obama, desplegués ahir els seus encants i anunciés, junt amb Paolo Gentiloni, un futur tractat del Quirinal, una entesa bilateral inspirada en el tractat firmat a l’Elisi per De Gaulle i Adenauer, el 1963, i que va esdevenir el motor de la construcció europea.
El president francès va utilitzar un to de flirteig, en les seves paraules i en el seu llenguatge corporal. Hi ha química amb Gentiloni, qui, a més, parla un francès molt fluid. Macron va reconèixer que la parella franco-alemanya “és essencial” i que, sense ella, serà inútil emprendre qualsevol projecte europeu d’envergadura, si bé va matisar que, per ell, aquella parella “no és exclusiva” i per tant pot complementarse perfectament amb una relació més forta i estructurada entre París i Roma basada en lligams culturals i històrics molt profunds.
Macron no va escatimar expressions d’afecte cap als amfitrions. Per ell, Itàlia és un país “cher de coeur” (estimat de cor). Va explicar que segueix diàriament els mitjans de comunicació italians i que li semblen sovint “més sensibles cap als problemes de França que els mateixos francesos”. De manera subtil, tot i que bastant clara, Macron va tractar de llançar un cable a Gentiloni de cara a les eleccions italianes del proper 4 de març. El president va esmentar la cita electoral, va valorar l’excel·lent sintonia amb Gentiloni, la seva feina aquest any i la importància que els partits europeistes obtinguin un bon resultat.
L’estadista francès va fer així mateix una al·lusió elogiosa a la gestió migratòria italiana. Va qualificar de “feina òptima” la política de Roma el 2017, any en què van baixar amb força les arribades per mar des de Líbia. Per a París és important la recent decisió italiana d’enviar tropes a Níger, colze a colze amb les franceses, per controlar les principals rutes dels traficants d’éssers humans al cor de l’Àfrica.
Gentiloni –el cognom del qual encaixa a la perfecció amb el seu estil sempre cordial, gairebé vellutat– va correspondre a les magarrufes de l’hoste i va dir que els dos països havien decidit, a partir de la cimera de Lió, el setembre de l’any passat, “donar un marc més estable i més ambiciós” a la relació bilateral. “Cooperem des de sempre d’una manera extraordinària però estem convençuts que les nostres relacions poden ser encara més fortes i sistemàtiques”, va subratllar el premier italià. Per no ser acusat de caure en la pura retòrica, Gentiloni va recordar que els intercanvis entre els dos països assoleixen els 80.000 milions d’euros a l’any i que tots dos són, recíprocament, el segon soci comercial de l’altre.
Dos grups de treball d’alt nivell, compostos per quatre persones de cada país, han de posar a punt les bases del tractat del Quirinal, que s’ha de firmar abans d’acabar aquest any. Aquestes cèl·lules estaran dirigides pel sotssecretari per a Afers Europeus, Sandro Gozi, per part italiana, i la seva homòloga francesa, Nathalie Loiseau.
Tant Macron com Gentiloni van inscriure la cooperació reforçada entre les dues nacions en el marc d’un rellançament de la UE. No van esmentar el Brexit, tot i que és evident que la conjuntura exigeix una injecció de dinamisme, una acceleració. Macron està disposat a assumir el protagonisme, explotant el crèdit de confiança que ostenta i el fet que la cancellera Angela Merkel, després de les eleccions, ha perdut gas.
Macron i Gentiloni anuncien un tractat del Quirinal abans de final d’any
El Brexit exigeix una acceleració a la UE i el líder francès assumeix protagonisme
El líder italià va insistir que cal aprofitar l’actual bonança econòmica per fer passos endavant. Segons el seu parer, “hi ha una creixent demanda d’Europa”, del que ella representa com a model de civilització, de llibertat, welfare state (protecció social). Europa té una responsabilitat envers els seus ciutadans i també cap als que l’observen al nord de l’Àfrica, els Balcans i l’Orient Mitjà. Macron, òbviament, va coincidir en l’anàlisi i va parlar del 2018 com “l’any de la refundació d’Europa”. El president francès, sobre la base de l’important discurs europeista del setembre passat a la universitat de la Sorbona, va instar a treballar amb la perspectiva de deu anys vista. Per ell, l’última fase de paràlisi europea va ser causada, en gran part, per “la falta d’ambicions i perspectives a llarg termini”. El seu desig és avançar cap a una Europa “més sobirana, més unida i més democràtica”. Emmanuel Macron va esmentar, entre altres iniciatives que impulsa, la de poder fer consultes populars a escala europea sobre qüestions rellevants per al continent i la presentació de llistes electorals transnacionals.
La presència de Macron a Roma va incloure una mica de turisme. Abans de les trobades polítiques, el president francès va visitar la Domus Aurea, l’imponent complex que es va fer construir l’emperador Neró, vora el Colosseu.
El més curiós del futur tractat del Quirinal és que la iniciativa es va ajudar a concretar, gairebé per casualitat, gràcies a la intervenció d’un veterà periodista italià, Tullio Giannotti, de l’agència Ansa, durant la cimera bilateral de Lió, el setembre passat. Giannotti va interpel·lar Macron sobre si no seria bo, a més de revisar el tractat de l’Elisi entre França i Alemanya, segellar un pacte semblant amb Itàlia. El president francès va ser àgil a recollir el guant. “No tenim entre nosaltres un tractat de l’Elisi, però això no impedeix d’imaginar un tractat del Quirinal o quelcom semblant per tenir una espècie de cooperació reforçada”. La idea es va gestar allà i ara ja s’està negociant, fins i tot amb aquell mateix nom.
Els periodistes no van voler arruïnar la festa d’ahir ni refredar el flirteig entre Gentiloni i Macron. En la llarga roda de premsa –més d’una hora– no hi va haver preguntes incòmodes sobre problemes seriosos de caire empresarial, com els que hi han hagut recentment entre els dos països en diferents àmbits com les drassanes o el sector mediàtic (com l’opa de Vivendi sobre Mediaset), a més de l’agressiva compra per part francesa de firmes de luxe italianes.
Gentiloni i Macron es van acomiadar, davant els periodistes i els fotògrafs, estrenyent les seves mans i amb dos petons.