Aigua subterrània per combatre la sequera
Els aqüífers del delta del Llobregat i del Besòs han de frenar la forta caiguda dels cabals als rius
Primer es va incrementar la producció d’aigua potable a les dessalinitzadores, després es va decidir posar en servei la planta regeneradora d’aigües residuals a la desembocadura del Llobregat i ara arriba l’hora de les aigües subterrànies. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha decidit agafar tots els recursos disponibles per mantenir el volum d’aigua als embassaments del Ter i el Llobregat i alentir la pèrdua d’aquestes reserves per afrontar la sequera. De fet, s’aprofitarà “fins a l’última gota” per conservar l’aigua disponible als rius, que sempre és l’opció més important.
Quan els nivells dels embassaments s’han situat en el 45,7% de la seva capacitat màxima –i no donen mostres de recuperació, després de les últimes pluges–, l’Agència de l’Aigua fa un pas més per obtenir cabals extres. L’alerta per la sequera podria ser a tocar: quan els embassaments estiguin per sota del 40%. Podria decretar-se a finals de març.
Per això ha començat a extreure aigua de l’aqüífer profund del delta del Llobregat mitjançant la captació d’aigua als pous de Cornellà. És una de les previsions del pla de sequera de la Generalitat.
L’aqüífer del Delta és una reserva estratègica que s’activa davant situacions de greu pèrdua de recursos als rius. S’estima que acull un volum d’uns 80 hm3, equivalent a la capacitat d’un embassament com el de la Llosa del Cavall, a la conca del Llobregat. En el màxim d’explotació permetrà extreure aigua situada fins a 17 metres per sota del nivell del mar.
Les aigües del Delta són conduïdes fins a la potabilitzadora de Sant Joan Despí, i, com que tenen més bona qualitat que les del Llobregat, són sotmeses a un nivell de tractament de potabilització menys exigent a la planta d’Agbar.
Aquest aprofitament excepcional suposa recollir el fruit d’haver mantingut intactes aquestes reserves, precisament perquè han estat conservades per a les situacions d’emergència. “Quan hi ha prou aigua als embassaments, les empreses subministradores han de limitar l’extracció d’aigua subterrània. Això fa que ara, quan arriba la sequera, els aqüífers siguin plens”, diu Jordi Molist, responsable de l’àrea d’abastament de l’ACA. Tot i això, no es pot fer servir de manera sistemàtica aquesta opció. L’aqüífer del delta del Llobregat està en contacte amb el mar, i, si s’explotés de manera contínua, s’estaria extraient
L’aqüífer profund disposa d’un cabal equivalent al d’un embassament mitjà
No s’extreia aigua del Besòs des de fa deu anys, però ara és imprescindible
aigua d’una cota per sota del nivell del mar. D’aquesta manera, entraria aigua marina salinitzada i es faria malbé el recurs.
A més a més, també ha començat la captació d’aigües de l’aqüífer del Besòs, un altre embassament subterrani d’importància estratègica i que no s’havia utilitzat des de la sequera del 2007-2008. Els cabals d’aquest aqüífer, situat a Santa Coloma de Gramenet, havien estat explotats habitualment fins als anys seixanta del segle passat, però van haver de deixar de ser aprofitats per la seva alta contaminació. Tot i això, ara ofereix aigua de qualitat. A més a més, disposa de sistemes de potabilització molt sofisticats (osmosi inversa) que ja van ser posats en marxa per Aigües de Barcelona fa deu anys. Inicialment s’extrauran 200 litres per segon (que, en cas de ser una explotació contínua, permetrien obtenir 6 hm3 a l’any), malgrat que es volen fer millores per aconseguir aug-
mentar la seva producció un 50%.
Igualment, l’ACA establirà una línia de subvencions als ajuntaments (sobretot a la conca del Llobregat) que permetrà reobrir més de 200 pous de subministrament local. Aquests pous van ser abandonats al seu dia, quan el subministrament local es va connectar a les xarxes generals, però no van ser tancats, i ara constitueixen una nova reserva valuosa.
De la mateixa manera, s’ha intensificat el control dels aprofitaments d’aigua en els regadius (comunitats de regants, canals de reg...) i de manera sistemàtica s’estan fent recomanacions als seus responsables per reduir les dotacions quan es considera necessari. “Demanem que redueixin el consum com una col·laboració voluntària, però no són restriccions obligatòries, ja que no estem en fase d’alerta, sinó de prealerta”, afegeix Molist.
Moltes altres mesures han estat activades per frenar el descens del nivell dels embassaments; per exemple, s’ha incrementat l’explotació de les dessalinitzadores. La del Prat de Llobregat funciona al 70% de la seva capacitat màxima (habitualment treballa al 20%), i la de la Tordera (Blanes), que també proveeix Barcelona des de fa un mes i mig, rendeix al 75% del seu potencial i ho farà al 100% la setmana que ve. “L’anterior sequera ens va donar algunes lliçons. Hem anat optimitzant la gestió per no esperar a actuar a l’últim moment”, diu Jordi Agustí, director de l’ACA. Això explica que ara no hagi estat necessari fer grans obres extraordinàries urgents.
En comparació amb la situació de fa deu anys, la llista de noves infraestructures és àmplia. Es disposa de la dessalinitzadora del Prat i dels recursos de la dessalinitzadora ampliada de la Tordera, i també està a punt d’entrar en funcionament la planta regeneradora d’aigües residuals del Prat.
Com funciona aquesta instal·lació? Una vegada regenerats els cabals al Prat, aquests cabals seran impulsats amb bombes per remuntar el riu, a través d’una conducció de 15 quilòmetres paral·lela al Llobregat, de manera que seran abocats a l’altura de Molins de Rei. Quan baixin pel curs fluvial podran ser captats i tractats a la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, d’Aigües de Barcelona.
Mentrestant, l’Agència Catalana de l’Aigua, amb vista al futur, ha començat els treballs previs per disposar d’una tercera dessalinitzadora, que estaria prevista en la nova planificació del pla de la conca fluvial de Catalunya 20222027. La nova planta es podria situar al costat de l’actual (TorderaBlanes).