El Barça brilla a la Copa
L’equip passa amb autoritat i firma la seva millor versió amb un Messi imperial
Va ser certament meravellós. La posada en escena barcelonista va estar a l’altura del seu glossat passat recent i l’equip va completar els millors minuts de la temporada. Amb una ocupació dels espais fenomenal, un control de la pilota cartesià i precís i una actitud irreprotxable, el Barcelona va arrasar el Celta i es va plantar amb autoritat als quarts de final. Avui entra al sorteig, després d’exhibir-se ahir a la nit. Perquè als ingredients citats, que per si mateixos ja donen com a resultat un plat futbolístic per llepar-se’n els dits, cal sumar el desequilibri sideral de Messi i la connexió de la seva vida, la que ara té sobre la gespa amb el correcamins Jordi Alba, que aquesta campanya li ha servit set gols. Al descans ja estava tot resolt, amb quatre gols al marcador blaugrana i un joc per fregar-se els ulls. Aquest Barça està engegantint.
Valverde va decidir que l’eliminatòria tenia substància, i va posar en lliça Messi, Suárez i Iniesta, absents a Balaídos. Però no van estar sols. Ben acompanyats d’un Busquets en actitud jerarca de la recuperació, d’un Rakitic que va destrossar la línia mitjana del Celta amb les seves irrupcions pel centre i fins i tot d’un André Gomes, que va ser titular en detriment de Dembélé, bastant més implicat que la campanya passada.
El Barça va brodar el futbol la primera mitjana hora, cosa que va ser una evidència des del xiulet inicial. Va arribar als quinze minuts amb dos gols i l’eliminatòria gairebé a la butxaca, però és que abans ja havia posat la por al cos del Celta amb una pressió alta constant i eficaç i amb una clarividència en la passada que feia salivar el públic i Coutinho, que el seguia admirat des de la llotja.
Aviat va arribar el primer després d’una passada de cullera d’Iniesta a Alba pel costat esquerre. En aquella posició el manament del lateral és buscar i trobar Messi. Ho va tornar a fer, i l’argentí va empalar sense pensar-s’ho. Ja guanyava el Barça, que va continuar assetjant els d’Unzue, atordits pel cicló que els queia al damunt. Per això no va trigar a arribar el segon després d’una jugada elaborada, d’aquelles que fan goig repassar frame a frame. Va acabar, evidentment, amb una paret entre Alba i Messi. El de Rosario va tornar a trobar la xarxa, ara amb un toc subtil.
L’estadi aplaudia i tots els jugadors del Barça es movien amb un nivell de concentració brutal, sense deixar que el Celta generés futbol i atacant una vegada i una altra. Fa la sensació que Messi cada dia gaudeix més amb la seva saviesa. Marca
L’argentí va marcar dos gols, i Alba, Suárez i Rakitic també van veure porteria en un recital
i reparteix, para i accelera i té un periscopi al peu esquerre. Fins al punt que en el tercer de la nit Leo i Alba van intercanviar els papers. El crac va connectar amb el seu col·lega en diagonal i el defensa (malgrat que caldria dir-ne davanter) va superar un Sergio Álvarez precipitat a la seva sortida. Encara havia d’arribar un quart gol en 31 minuts celestials. Sisto es va atabalar per la pressió de Semedo i Rakitic i va endarrerir malament la pilota, una circumstància que va aprofitar el caçador Suárez per tornar a demostrar que el seu revòlver sempre té pólvora.
Tot funciona com un rellotge en un equip que es va refermar a còpia de resultats, que no perd des de l’agost i que cada vegada juga amb més brillantor. Era el moment de
regular esforços, de pensar ja en Anoeta i de donar minuts als relleus. Va entrar Vermaelen per Piqué i Dembélé per Messi! L’argentí, que es va retirar aclamat per la grada, ha entrat aquesta campanya en un terreny de naturalitat a l’hora de comprendre possibles moments de descans, i ahir era un d’aquests moments. És una cosa que, per raons físiques, ja fa temps que ha entès Iniesta, que va deixar pas a Arnaiz. Amb els canvis el partit blaugrana –era lògic– va baixar uns quants punts. Malgrat tot, Suárez es va mantenir en guàrdia, en la seva contínua lluita per intentar fer més sang, fins i tot amb un xut des de migcamp, i Dembélé va protagonitzar un parell de curses molt interessants. El fitxatge va fer que el personal s’imaginés què es pot esperar d’ell. Es va atrevir amb els driblatges, també amb les passades en profunditat, i va xutar els córners.
En aquells moments de la pel·lícula, el francès, que es va retirar tocant-se la cuixa lesionada, era dels pocs que es desvivia per un partit liquidat, però el que va tancar el resultat va ser Rakitic, amb un superb cop de cap. El barcelonisme pot somiar amb grans cotes.