Els advocats de Puigdemont sondegen el TS pel seu retorn
Llarena va rebutjar tenir contactes amb l’expresident fora del procés judicial El magistrat cita els consellers que van dimitir per estar en contra de la DUI
Una lletrada que va dir que actuava en nom i representació del president destituït de la Generalitat, Carles Puigdemont, va telefonar dimarts passat al Tribunal Suprem (TS) a fi de contactar amb el jutge Pablo Llarena, instructor del procés per presumpte delicte de rebel·lió que se segueix en aquesta instància.
La lletrada va aconseguir que li passessin la trucada a la secretària del magistrat, però aquí va quedar frenada la seva gestió. En el seu diàleg amb la secretària, la lletrada, de cognom basc i que es va identificar com a portaveu d’un despatx amb seu a Barcelona i Madrid que ja ha actuat en el cas, va manifestar que el propòsit de les seves gestions era aconseguir una trobada entre Llarena i dos advocats, que es presentarien al seu despatx quan el jutge ho disposés. Tot això per plantejar la hipòtesi d’un retorn de Puigdemont a Espanya i amb el propòsit paral·lel de saber quin seria l’hipotètic tractament judicial que rebria.
La secretària va donar compte a Llarena de la pretensió de la lletrada i el jutge li va contestar amb instruccions de refusar la comunicació per telèfon i respondre que, en tot cas, se li exposessin per escrit les raons i objectius de la iniciativa. És a dir, que la comunicant donés a la seva gestió la deguda formalitat. Al Suprem no han tornat a tenir notícies de l’advocada ni dels suposats negociadors que havia d’enviar.
La iniciativa, en tot cas, ha provocat perplexitat a la Sala Penal de l’Alt Tribunal, en primer lloc i sobretot per la naturalesa de la trucada i les seves pretensions, però també perquè coincideix amb una fase en què la suposada voluntat de Puigdemont és intentar la investidura des de Brussel·les, per via telemàtica.
Quant a la instrucció del cas, ahir el jutge Llarena va dictar una providència en què acorda citar tots els consellers que van deixar el Govern el juliol passat. Es tracta de Jordi Jané, Neus Munté, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget, i cita també l’exdirector dels Mossos d’Esquadra Albert Batlle, que va dimitir aquells mateixos dies. Tots ells declararan entre el 30 i el 31 d’aquest mes. L’1 de febrer ha estat citat el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador de les forces policials l’1-O.
És evident que el jutge vol saber els motius pels quals els consellers esmentats van deixar el càrrec i si és possible que pleguessin perquè van saber la decisió d’anar fins al final amb els plans de ruptura unilateral i no els van voler secundar.
El magistrat també ordena a la Guàrdia Civil que investigui tres transferències per un valor total de 139.700 i que van ser fetes des d’una sucursal del BBVA a Brussel·les entre el 21 de setembre i el 10 d’octubre passats. El compte figurava a nom de la delegació de Catalunya davant la UE i els diners tenien com a destinataris The Hague Centre for Strategic Studies, amb seu a Holanda, i la delegació del Govern a Croàcia. La primera entitat hauria rebut primer 58.250 euros, i després 61.420 més, i la representació esmentada, 20.000 euros. El jutge vol reunir tota la informació possible sobre aquestes transferències, que es van dur a terme quan els comptes de la Generalitat ja estaven sota control del Govern d’Espanya, en virtut de les disposicions adoptades per l’Executiu del PP el 15 de setembre passat.
Una altra ordre del jutge disposa que el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona li remeti còpia de l’agenda personal de Josep Maria Jové, número dos de l’exvicepresident Oriol Junqueras, i de les seves anotacions
Llarena cita els consellers que van abandonar el Govern per saber els motius pels quals van dimitir
El magistrat demana informació sobre l’activitat dels Comitès de Defensa de la República
personals, trobades en l’escorcoll de casa seva. Llarena també sol·licita –sempre en la mateixa providència– que l’informin del contingut de les gravacions telefòniques efectuades en relació amb trucades creuades entre Jové i Oriol Soler, i una altra entre Carles Viver Pi-Sunyer i Margarida Gil.
En aquesta mateixa interlocutòria el jutge demana a la policia que aporti les proves de les seves investigacions sobre els Comitès de Defensa de la República.