Identitats compartides
La renúncia a la via unilateral per part dels dirigents independentistes en presó preventiva; i l’enfortiment d’Europa que propugna el president francès, Emmanuel Macron.
EL president de França, Emmanuel Macron, s’ha convertit en l’apòstol de l’europeisme, una tasca molt oportuna que ahir el va conduir a Roma malgrat que el seu amfitrió, Paolo Gentiloni, és un primer ministre en funcions en espera del resultat de les eleccions legislatives previstes per al 4 de març.
El dinamisme i les ambicions del president Macron l’estan convertint en el dirigent europeu de l’any en espera d’Angela Merkel, pendent de reeditar la gran coalició amb l’SPD amb la qual recuperarà el seu paper inqüestionable en el rellançament de la Unió Europea. Els calendaris electorals són un factor decisiu en els ritmes de la UE, no sempre àgils, la maquinària de la qual a Brussel·les continua supeditada a les capitals amb més pes i tradició, entre les quals figura Roma, escenari del tractat fundacional de la UE.
Amb Alemanya embrancada en la tasca prioritària d’assolir un pacte polític que garanteixi l’estabilitat del quart mandat d’Angela Merkel, el president Macron s’està destapant com un líder a l’altura de les necessitats d’Europa, pendent d’un rellançament per afrontar una successió de reptes i assumptes endarrerits, un desafiament que demanda lideratges forts i clarividents. De facto, Macron ja va defensar abans-d’ahir a Pequín els interessos europeus i, de passada, es va erigir en interlocutor del president Xi Jinping, amb qui va pactar un viatge a l’any, com a mínim, a la Xina, que demostra la seva ambició d’exercir un paper rellevant en la governança mundial.
A la capital d’Itàlia, el president francès ha aplanat el terreny per a un nou tractat bilateral, amb el nom de tractat del Quirinal, amb la vocació que serveixi també de “matriu per a la refundació” de la UE. L’estratègia no sembla una astúcia per fer el llit a Alemanya, sinó, al contrari, una fórmula per agilitar l’entesa dels principals socis de la UE a fi de recuperar el temps perdut pels processos electorals d’Alemanya (que va votar el 24 de setembre) i el que transcorri a Itàlia des dels comicis del 4 de març fins que hi hagi un govern estable. Per cert, Macron no es va privar a Roma de retre homenatge a Paolo Gentiloni, del Partit Demòcrata, el candidat del qual a primer ministre és Matteo Renzi. Només un dirigent que se sent fort acostuma a atrevirse a fer aquesta mena de comentaris durant les visites a països en períodes electorals.
Benvinguda sigui aquesta ambició europea del president Macron, avalada i possible gràcies al bon curs de les notables reformes posades en marxa a França, una societat suposadament estancada.