Una legislatura controvertida
L’oposició va xocar durament amb l’exlíder de l’ANC al Parlament
La renúncia de Carme Forcadell a continuar sent presidenta del Parlament no va provocar llàgrimes de tristesa entre els partits constitucionalistes. Més aviat al contrari.
La seva relació va començar fa dos anys sent tensa i va acabar amb un enfrontament total en els maratonians plens del 6 i 7 de setembre, en què es van votar les lleis de ruptura sense la presència dels diputats de Ciutadans, PSC i PP , en el que va ser l’avantsala de la declaració unilateral d’independència del 27 d’octubre.
Al llarg d’aquesta curta i intensa legislatura, que s’acabarà dimecres amb la constitució de la nova Mesa, Forcadell ha protagonitzat durs enfrontaments amb els portaveus de Ciutadans, PSC i PP, però també amb els comuns, especialment amb Joan Coscubiela, que es va erigir en l’involuntari portaveu de l’oposició a l’hora de reclamar un tracte igualitari i el respecte a les normes i el reglament de la Cambra.
Molt controvertida va ser la decisió de Forcadell –i que li ha valgut finalment la imputació per part del Tribunal Suprem– de tirar endavant amb les votacions per al referèndum malgrat les repetides advertències dels serveis jurídics de la Cambra i el Consell de Garanties Estatutàries.
El d’imparcialitat va ser el principal retret que ha rebut Forcadell, que en diferents moments va sentir per boca d’algun dels portaveus dels partits no independentistes l’acusació d’actuar més com a presidenta de l’ANC, l’anterior càrrec que havia ocupat i pel qual es va fer un nom en política, que no pas com una presidenta neutral, per “vulnerar el reglament” de la Cambra i la legalitat vigent per interessos de part.
Va ser una fractura política i sentimental al Parlament que al mes d’octubre es va traslladar als carrers, amb les grans manifestacions dels dos signes, i que el 21-D es va reflectir a les urnes.
Ahir, en la valoració que van fer els partits constitucionalistes del seu mandat, van quedar patents les seves diferències. La líder de Cs, Inés Arrimadas, va afirmar que la decisió de Forcadell d’apartar-se de la primera línia política, com ha decidit fer també Artur Mas, Carles Mundó o Neus Lloveras, entre altres dirigents, demostra el “fracàs del procés independentista”, i va assenyalar la necessitat que el nou president “sí que respecti les normes, la llei i tots els catalans”.
Va recórrer al refranyer popular i la ironia la portaveu del PSC, Eva Granados, en la seva valoració de Forcadell afirmant: “Tanta pau portis com descans deixes”. Així mateix, va qualificar de “molt negatiu” el balanç del seu mandat. “Ha fet un flac favor a la institució, on per primera vegada una presidenta ha estat al dictat de la majoria parlamentària que ha vulnerat els drets dels diputats que no estàvem en aquella majoria”, va dir.
La nova portaveu de Catalunya en Comú, Elisenda Alamany, que no va ser present en la passada legislatura, no va voler entrar a valorar la renúncia de Forcadell perquè és “una decisió personal”.
El portaveu del PP català, Alejandro Fernández, va assenyalar que sota la seva presidència el Parlament “va assolir el seu màxim desprestigi” els dies 6 i 7 de setembre “menyspreant totes les normes parlamentàries i marginant els lletrats i els grups parlamentaris”. Per Fernández el “dany infligit a la institució és molt i costarà que es recuperi”.
“Tanta pau portis com descans deixes”, afirma Granados (PSC) sobre la sortida de Forcadell