Un informe jurídic del Govern Rajoy rebutja una investidura a distància
El document estima que tant la via telemàtica com la delegada no són legals
El Govern de Mariano Rajoy està decidit a impedir una investidura a distància de Carles Puigdemont, i per això ja disposa del primer informe dels seus serveis jurídics, que no només subratllen que una investidura telemàtica o per delegació no és possible dins la llei, sinó que, a més a més, qüestionen que es pugui governar des de l’estranger. L’informe es basa, per arribar a aquestes conclusions, en quatre articles del reglament del Parlament , un article de l’Estatut i la llei del Règim Jurídic del Sector Públic.
Segons el mateix document, l’article 146 del reglament no preveu una investidura no presencial, “pel caràcter personalíssim de l’acte” i perquè exigeix l’intercanvi de posicions, que requereix la presència en un mateix lloc dels diversos actors. Però, a més a més, l’article 4.1 estableix l’obligació d’assistència dels parlamentaris “als debats i les votacions del ple i de les comissions” i l’article 89 estableix un quòrum per a l’adopció d’acords que exigeix l’assistència de la majoria absoluta dels seus membres.
L’article 83 “estableix taxativament” que “l’orador pot parlar des de la tribuna o des de l’escó”, de manera que sembla que impedeix expressament “la intervenció davant el ple de la Cambra que es faci des de qualsevol altre lloc”. D’altra banda, l’article 73.2 de l’Estatut estableix que el Parlament pot requerir la presència del Govern i els seus membres al ple i a les comissions, de manera que no es pot entendre, diu l’informe, que “no sigui capaç de presentar-se físicament en el moment en què sol·licita la investidura de la Cambra”.
Finalment, els advocats del Govern central recorden que el reglament del Parlament de Catalunya estableix, de manera excepcional, la possibilitat de delegar el vot en un altre diputat, però només en cas de baixa per maternitat o paternitat, hospitalització, malaltia greu o incapacitat prolongada degudament justificada. I aquesta delegació es refereix només a l’exercici del vot, ni tan sols afecta l’exigència de quòrum presencial per a la presa de decisions.
Aquesta delegació de vot, diu l’informe dels serveis jurídics, “és, de fet, l’excepció del mandat representatiu”, que és indelegable, com diu la llei de Règim Jurídic del Sector Públic, que estableix que “en cap cas no podran ser objecte de delegació les competències relatives als assumptes que es refereixin a relacions amb la direcció de l’Estat, la presidència del Govern, de les Corts Generals, les presidències dels consells de govern de les comunitats autònomes i les seves assemblees legislatives”.
El dossier també rebutja que es pugui ser president de Catalunya des de Brussel·les, i seria recurrible per l’Estat, ja que un president autonòmic no només és la suprema representació de la comunitat autònoma, sinó també la representació ordinària de l’Estat en el seu territori, que es veuria obstaculitzada o impedida pel fet d’estar fora de la comunitat.
En paral·lel, ahir el grup parlamentari de Ciutadans i el del PSC van anunciar que sol·licitaran a la diputació permanent que demani als lletrats de la Cambra que elaborin un informe sobre la legalitat d’una investidura remota abans de la celebració del ple constitutiu de dimecres vinent. Es tracta d’una petició a què, de totes maneres, l’òrgan rector, amb majoria independentista, es pot negar.
El PSC al·lega al document, que registrarà avui, que els lletrats de la Cambra s’han de pronunciar sobre aquest tema davant “el ressò mediàtic produït respecte a les opcions d’invertir president un diputat que hipotèticament es preveu que no assisteixi” al ple. Els socialistes demanen que els lletrats opinin sobre els “efectes jurídics” de la no assistència dels diputats al ple (és a dir: si un grup no es presenta si aquest seria igualment vàlid), així com sobre la possibilitat que el candidat a la presidència delegui la seva intervenció en el ple a un altre diputat.
Cs i el PSC demanaran als lletrats de la Cambra catalana que es pronunciïn abans del ple de dimecres