La Comissió Europea fa una crida a “la unitat i l’estabilitat” a Catalunya
La trepidant actualitat política catalana dels últims mesos ha provocat una allau d’interpel·lacions parlamentàries a la Comissió Europea, interrogada pels eurodiputats sobre les càrregues policials de l’1-O, les detencions i els escorcolls de la Guàrdia Civil previs al referèndum, les lleis aprovades pel Parlament al setembre sense comptar amb l’oposició o sobre la posició oficial del Consell sobre la declaració d’independència.
L’Executiu comunitari acostuma a tirar pilotes fora per contestar la major part de les preguntes, però a finals del 2017 va enviar un missatge inequívoc a Catalunya en resposta a diverses preguntes escrites d’eurodiputats. El seu posicionament deixa clar el rebuig de la Unió Europea a la via unilateral empresa pel Govern deposat i reafirma la seva confiança en la gestió de la crisi per part del Govern espanyol.
“La Comissió Europea creu que aquests són temps per a la unitat i per a l’estabilitat, no per a la divisió i la fragmentació”, afirma la comissària de Justícia, Vera Jourová, en una resposta oficial enviada el 20 de desembre passat, que es remet a la declaració del 2 d’octubre, quan la institució va criticar sense embuts l’actuació de la policia espanyola per evitar la celebració del referèndum d’independència. Ara Jourová evita recordar aquell passatge, però subratlla, en canvi, que aquell dia “la Comissió va expressar la seva confiança en el lideratge del president Mariano Rajoy per gestionar aquest difícil procés, en ple respecte amb la Constitució espanyola i els drets fonamentals que conté”.
De nacionalitat txeca i declarada admiradora de Catalunya i de Barcelona, on de jove va treballar de guia turística, Jourová tanca la seva resposta parlamentària –que té l’estatus de posicionament oficial de la Comissió Europea– amb una nítida crida a la recerca d’una solució dins les vies de la llei fonamental espanyola. L’11 d’octubre passat “la Comissió va reiterar les seves crides al ple respecte a l’ordre constitucional espanyol i la seva confiança en totes les forces polítiques que treballen amb l’objectiu d’una solució en el marc de la Constitució espanyola”, recorda Jourová amb
Brussel·les reitera la confiança en la gestió de Rajoy i demana una solució “dins de la Constitució espanyola”
referència a les fallides crides de Brussel·les per frenar la via unilateral a Catalunya.
La Comissió Europea ha remès aquesta resposta als eurodiputats Ramon Tremosa (PDECat), Jordi Solé (ERC) i Josep Maria Terricabras (ERC), que van preguntar a Brussel·les per “la deriva autoritària i repressiva del Govern d’Espanya” per les operacions policials prèvies a l’1-O, però també a un grup més ampli d’eurodiputats d’esquerres i nacionalistes espanyols que van preguntar a Brussel·les per l’obertura d’un expedient a Espanya “per incompliment dels drets fonamentals de la Unió”. També a Francesc Gambús (PPE), que va preguntar per l’“excessiva violència” que es va exercir per reprimir el referèndum; Beatriz Becerra (liberal), que es va interessar pel suport a la integritat territorial d’Espanya, o Marco Zanni i Mara Bizzotto (Europa de les Nacions i la Llibertat, el grup de Marine Le Pen), que van plantejar si no s’hauria d’expedientar Espanya per l’1-O, han rebut la mateixa resposta de Brussel·les.