El PSOE reclama un nou Senat com a “vàlvula d’escapament”
Els socialistes defensen la reforma de la Constitució davant dels seus ponents
Els portaveus del PP van sortir molt satisfets dimecres de la sessió inaugural de la comissió territorial del Congrés, convençuts de la galleda d’aigua freda que havia rebut el PSOE de Pedro Sánchez després de sentir com els tres ponents vius de la Constitució del 1978 descartaven ara reformar-la. “No hi ha ni clima ni elements ni prou consens”, va insistir ahir Rafael Hernando.
Al PSOE, conscients que no havia estat el millor debut per a una comissió que busquen que aconsegueixi crear un “clima social” favorable per a la reforma constitucional que encoratgen, van optar per veure el got mig ple. Així, i malgrat que Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, José Pedro Pérez Llorca i Miquel Roca no van recomanar abordar una reforma constitucional per introduir les millores necessàries en l’organització territorial de l’Estat, i a més van rebutjar el model federalista pel qual advoca el PSOE, van destacar que en el que sí que van coincidir els tres pares de la Carta Magna va ser en la necessitat de canviar el Senat. “Es poden reformar moltes coses via llei, però el Senat no es pot reformar sense tocar la Constitució”, adverteixen dirigents del PSOE.
De fet, la reconversió del Senat en una veritable Cambra de representació territorial seria, pel PSOE, la millor “vàlvula d’escapament” per a la crisi territorial desfermada pel procés independentista a Catalunya. És una antiga demanda dels socialistes, recollida en la declaració de Granada que van segellar Alfredo Pérez Rubalcaba i Pere Navarro el 6 de juliol del 2013, i que van reafirmar Pedro Sánchez i Miquel Iceta en la declaració de Barcelona del 14 de juliol del 2017. Els socialistes defensen “l’establiment d’un Senat federal com a mecanisme de representació territorial de les comunitats autònomes, que faciliti així la seva participació en la presa de decisions en l’àmbit estatal”.
“No m’agrada el sistema actual”, va admetre Herrero de Miñón sobre el Senat en la comissió del Congrés.
Ferraz esgrimeix l’informe liderat per Muñoz Machado, “gens sospitós de ser un roig perillós”
Tot i que va advertir que, a l’informe que va elaborar el Consell d’Estat el febrer del 2006 i que va avalar aquesta transformació del Senat en Cambra de presentació territorial, Landelino Lavilla –que va redactar aquest apartat– va pecar d’una “sorprenent ingenuïtat i bona fe”. I és que, segons Herrero de Miñón, “cap partit o grup parlamentari no estarà disposat a renunciar als seus escons” en benefici d’una representació dels governs autonòmics. Com que és, a parer seu, “inviable a la pràctica”, va proposar “inserir”, en canvi, la conferència de presidents autonòmics al Senat amb un caràcter més permanent i funcional que l’actual.
Pérez Llorca també va receptar reforçar la conferència de presidents, que, a parer seu, “té un enorme potencial”. I Miquel Roca va anar més enllà: “On més ens vam equivocar va ser en el Senat: no vam ser gaire brillants –va reconèixer–, ja que no representa eficaçment l’estructura territorial d’Espanya”.
Al PSOE, això sí, esgrimeixen, davant els recels dels pares de la Constitució a la seva reforma, l’informe presentat el novembre passat per un grup de catedràtics liderats per Santiago Muñoz Machado –“que no és gens sospitós de ser un roig perillós”, ironitzen–, el qual advoca per una profunda reforma de la Constitució.