El budisme i els rohingyes
La població rohingya a Birmània es xifrava en unes 800.000 persones. És a dir, éssers humans, amb la particularitat que no tenien el dret de ciutadania. És sabut que, en el seu apartheid al nord-oest del país, estan patint la violència de l’exèrcit birmà fins al punt que més de 600.000 rohingyes han fugit cap a Bangla Desh en poc temps. Gairebé tots, doncs, i ara malviuen atapeïts en atrotinats i insalubres camps de refugiats al país veí. És cert que hi ha un grup rebel, l’Exèrcit de Salvació Rohingya d’Arakan, que ha comès actes terroristes en nom dels seus drets com a minoria musulmana, però els seus dirigents han estat capturats i condemnats sense que això hagi impedit la crueltat contra la resta de rohingyes. Per desgràcia, la maldat és present en molts territoris de l’orbe, prompta a ser abominada per tots els cors sensibles. Sentiment que es veu doblement reforçat quan les atrocitats succeeixen en un país budista i per part de budistes.
Hi ha dos personatges que defrauden plenament. Un d’ells és Aung San Suu Kyi, consellera d’Estat de Birmània i premi Nobel de la Pau 1991. Quina mena de pau és la que aporta? L’ONU ha qualificat de neteja ètnica la persecució dels rohingyes, de la qual ella és corresponsable. Un altre és el Dalai-lama, a qui també se li va concedir el Nobel de la Pau, el 1989, i que és considerat un símbol mundial d’espiritualitat i respecte dels drets humans. Que potser ha aixecat la veu contra la massacre birmana?
Des de fa dècades, el credo budista gaudeix de prestigi a Occident com a portador de pau, assossec i bondat. No només gent corrent sinó diversos famosos es mostren enlluernats i s’adscriuen a aquesta doctrina, predicadora dels principis de no fer mal a ningú, d’eludir qualsevol acció perjudicial per a un mateix i per als altres, de negar-se a causar patiment. Per contra, no és aquesta la moral que exhibeix la budista Birmània.
Es fa evident que els preceptes de Buda no constitueixen un fre per a les injustícies. De fet, la història demostra que cap religió no ho ha estat, sinó que el fre sorgeix del desenvolupament en general i dels avenços socials en especial. Sota l’ègida del cristianisme es van cometre excessos durant segles, però ara són inexistents i impensables. Hi ha estats i pobles que progressen en drets humans, mentre que d’altres s’estanquen.