L’eutanàsia abans que el suïcidi mèdic assistit
“La bona mort és possible, però la frenen la política i la justícia”
“Sobre el que seria una bona mort hi ha un ideal socialment compartit que actualment estem en condicions d’assolir i del qual, tanmateix, la realitat política i jurídica s’allunyen”. Els investigadors Rafael Serrano del Rosal (CSIC) i Adrián Heredia (Universitat de Granada) parteixen d’aquesta premissa, llargament avalada per les enquestes fetes entre la població espanyola, per desgranar les actituds dels ciutadans davant l’eutanàsia i el suïcidi mèdic assistit. Una població favorable a poder assumir el control de la seva vida en el procés de morir, però en què l’eutanàsia té més suport que el suïcidi mèdic assistit.
Els investigadors, que han publicat el seu treball aquest mes a la Revista Española de Investigaciones Sociológicas (REIS), entenen així que per aconseguir avançar pel camí dels “drets de sortida”, per dignificar el procés de la mort i que arribi des del concepte de llibertat i autonomia que ha regit la pròpia vida, els moviments que ho promouen haurien de deixar de banda el suïcidi mèdic assistit i centrar-se en l’eutanàsia, que és el que concentra més suport. L’informe analitza a fons la posició dels espanyols en funció de les edats, els estudis, les creences religioses i la ideologia política i explicita que l’actitud en contra de la legalització de l’eutanàsia només es dona en les persones religioses més grans, i per tant amb el pas dels anys el suport encara serà més alt.
Per aclarir el nivell de suport, l’anàlisi de les dades estableix que el sí aplega les persones que tenen claríssima la seva posició, mentre que en el no s’hi agrupen des dels que creuen que sí però no n’estan del tot segurs fins als que tenen clara la seva negativa. Un 58,4% dels espanyols estan a favor de la regulació de l’eutanàsia, i aquest no polièdric és del 29,7%. Quant al suïcidi assistit, un 38,9% hi donen suport, davant un 40% que no, un suport que els autors consideren important malgrat no ser dominant.
ESTUDI A LA REVISTA REIS Les persones religioses més grans són les que s’oposen als “drets de sortida”
Els investigadors es pregunten els motius d’aquest increment del suport a l’eutanàsia, perquè l’“estreta línia” que la separa del suïcidi mèdic assistit està relacionada amb qui actua en últim lloc (el pacient o el metge). El debat entorn d’aquesta última opció és menys madur, assenyala l’estudi; és un debat probablement més cultural que racional perquè el suïcidi en societats “de tradició judeocristiana està culturalment proscrit”. Els que rebutgen aquesta opció
L’APOSTA
Els investigadors demanen focalitzar la lluita en l’eutanàsia atès l’ampli suport que té
donen respostes etèries, indica l’informe, i són les persones amb més estudis les que hi donen més suport.
La variable amb més pes és la religió, tot i que s’ha de tenir en compte que fins i tot entre els catòlics el suport a l’eutanàsia és majoritari (52,3%), davant un 82,9% de les persones no religioses. Després de la religió, el nivell d’estudis és una clau important, i en aquesta línia un 74,6% de les persones amb estudis mitjans universitaris i que es declaren no religioses donen suport tant a l’eutanàsia com el suïcidi mèdic assistit.
Quant als posicionaments ideològics, com més a l’esquerra se situa el ciutadà més suport dona a les dues opcions. I en relació amb l’estat civil, els solters, separats i divorciats són també els més propensos a donar suport “als drets de sortida”. Sigui com sigui, els autors alerten que a les societats occidentals el procés de morir continua sent en part un procés invisibilitzat. I aquesta negació “fa encara més complex plantejar reflexions i anàlisis serioses”.