Angoixats

La informació sobre tecnologia de consum comença a sobresaltarnos més que no ens mereixem. Un dia es descobreix la vulnerabilitat Meltdown, que afecta tots els xips d’Intel, i l’endemà ens assabentem que la majoria de la resta de processadors, com els que porten gairebé tots els aparells, també tenen un error de seguretat important que anomenen amb l’inquietant nom de Spectre (sí, com l’última pel·lícula de James Bond).

En aquest futur nostre de cada dia vivim cada vegada més temorosos d’allò que ens pot fer la tecnologia, quan en realitat hauríem de gaudir d’allò en què ens pot ajudar. Hi ha un bon nombre d’experts que quan analitzen les entranyes de xips i sistemes operatius hi troben problemes dels quals els seus creadors no eren conscients. Això es pot aplicar a la pràctica totalitat dels sistemes operatius amb què es governen els nostres dispositius, ja siguin d’Apple, Microsoft o Google. A sobre, de tant en tant ens avisen d’algun problema a WhatsApp o qualsevol altra de les nostres aplicacions favorites. Ningú no es deslliura de patir una fragilitat tecnològica de la qual no érem prou conscients.

Tenint en compte les informacions que ens sobresalten cada dos per tres i cada vegada més sovint, l’apocalipsi arriba de manera accelerada i queda poc perquè un destí fatídic ens atrapi mitjançant algun missatge aterridor en alguna de les pantalles que utilitzem. Els mons de la sèrie Black mirror, que posen la humanitat davant les certeses i les contradiccions de la seva relació amb la tecnologia, sembla que van pel camí de convertir-se, tard o d’hora, en realitats que no havíem pensat mai que fossin possibles.

Totes aquestes alertes de seguretat que es descobreixen són greus i preocupants, però també és cert és que la majoria dels errors són descoberts per programadors que el primer que fan és comunicar el que han trobat a les companyies perquè solucionin els errors, una cosa que totes elles sense excepció fan amb la màxima rapidesa.

Les companyies tecnològiques ens venen els seus productes amb una aparença de perfecció que en realitat no tenen, però viure amb por tampoc no és una opció desitjable. El problema és que ningú no sap si ja hem estat víctimes o no. Aquesta és la nostra angoixa.