Cada pla és una tela

Loving Vincent

Direcció: Dorota Kobiela i Hugh Welchman Intèrprets: Douglas Booth, Saoirse Ronan, Josh Burdett, Holy Earl Producció: Polònia i Gran Bretanya, 2017. 95 m. Animació/ biogràfica.

El 1957, Kirk Douglas va ser candidat a l’Oscar per la seva recreació de Van Gogh a Van Gogh, la passió de viure, però qui finalment es va endur l’estatueta va ser Anthony Quinn per haver interpretat durant nou minuts el pintor Paul Gauguin en aquesta pel·lícula dirigida per Vincente Minnelli, en què també va intervenir George Cukor. Artista tardà que només va vendre un únic quadre dels centenars que havia pintat, Van Gogh (1853-1890) i la seva obra pictòrica sempre han captivat el cinema. La seva figura ha estat interpretada per Martin Scorsese en una breu actuació a Los sueños de Akira Kurosawa, pel·lícula dirigida el 1990 pel gran cineasta japonès. Fins i tot Alain Resnais va realitzar el 1948 el curtmetratge Van Gogh, guardonat amb un Oscar, sense oblidar l’aproximació de Robert Altman a Vincent y Theo.

Les pinzellades fílmiques de Loving Vincent, triomfadora en múltiples festivals, són insòlites i seductores. Autora de diversos curtmetratges, la realitzadora polonesa Dorota Kobiela volia unir les seves dues passions: la pintura i el cinema. “Tenia 30 anys quan vaig pensar en Loving Vincent per primera vegada, la mateixa edat de Van Gogh quan va començar a pintar”. Aquesta idea inicial s’havia de cristal·litzar en un curt, però a poc a poc, amb la complicitat del codirector Hugh Welchman, es va anar transformant en un llargmetratge insòlit. “La pel·lícula que veuran és pintada totalment a mà per un equip de més de 100 artistes”, se’ns adverteix al principi. En efecte: són més de 65.000 fotogrames pintats a mà, però a partir d’actors reals que van diluint-se a la pintura. /