Mascherano

Va arribar a Barcelona amb cabells i 26 anys, convençut de ser migcampista, i se’n va rapat al zero, veterà, ja sense trets juvenils a la cara, reconvertit en un central d’època que si no fos per Puyol a penes tindria ombra com a heroi d’esforços impossibles, com aquell llegendari esprint per robar el gol a Bendtner el 2011. Els grans títols, i Mascherano s’emporta a l’equipatge 4 lligues, 2 Champions i 2 Mundials de Clubs, no només s’expliquen a través de les finals, que també les va jugar totes, sinó a través del camí per assolir-les, i aquí l’argentí no va faltar mai.

Se’n va Mascherano i costa de fer-se a la idea malgrat que ja fa setmanes que es va anunciar. La destinació triada només el convenç a ell, però no es correspon amb la seva carrera, ni amb el seu actual estat de forma, més que notable com es va comprovar ahir a la nit, una altra sense ni un sol error. Tant de bo el seu comiat del Camp Nou estigui encara per arribar, perquè el partit d’ahir va ser massa fred i discret, no li fa justícia encara que aquesta sigui la seva voluntat. Ahir a la nit al club encara desconeixien si té pensat convocar una roda de premsa per acomiadar-se. L’haurien d’empènyer a fer-ho, encara que de vegades es passi de retòric. Millor això que algú sense missatge, cosa que a ell sempre li ha sobrat.

Mascherano ha deixat frases per a la posteritat. “Fa tres setmanes això semblava Disney i ara és la casa del terror”, va deixar anar, definint la volubilitat anímica que de vegades envolta el Barça; el futbol, en realitat. També va sorprendre la seva honestedat relegant-se davant l’ascens de Busquets com a migcampista. A servidor li va confessar un dia que no entenia com a Busi no li calia esprintar per recuperar pilotes. No ho havia vist mai en cap migcampista.

L’arribada de Coutinho, repetint el seu trajecte, de Liverpool a Barcelona forçant la sortida, ha servit com a estrany homenatge. Al Barça li toca renovar-se amb gent jove, és llei de vida.

La Xina s’endú un futbolista enorme, compromès amb la samarreta i per damunt de tot amb el futbol. Se’n va per qüestions econòmiques, però també perquè ha perdut la titularitat. Aquí rau la seva honestedat. “Els grans jugadors com Mascherano són així, té a veure amb la genètica”. La frase és de Bielsa, el boig. No ho devia ser tant: va ser qui el va fer debutar amb l’albiceleste.