Exuberància disfressada de central
Mina aterra al Barça impressionant pel seu físic i per la valentia a l’hora de jugar la pilota
Yerry Mina (23/IX/1994) es diu així pel ratolí de Tom i Jerry (el seu pare ho va confessar a Mundo Deportivo), però el nou fitxatge del Barcelona, que ha costat 11,8 milions i serà presentat demà, és el contrari de l’esmunyedís i entremaliat rosegador dels dibuixos animats.
Amb els seus 1,95 metres, Mina és un gran portent –tant que serà el més alt del vestidor blaugrana, un centímetre més que Piqué– i no és dels que s’amaguen o fugen de bon començament. Si hi ha res que rivalitzi amb el seu espectacular físic és la seva personalitat. Sense ser un superdotat tècnicament, el jove central és valent amb la pilota als peus i és capaç de refer-se i tornar a demanar la pilota després d’una errada. És tanta la seva confiança en si mateix que de vegades resulta fins i tot temerari amb les seves passades per superar línies de pressió o en les seves aventures en camp contrari, recordant Lúcio i Roque Júnior (ex del Palmeiras, per cert), els centrals que al costat d’Edmílson es van proclamar campions del món amb el Brasil el 2002.
El que passa és que el seu espectacular físic, amb una llarga gambada i capacitat per xocar i guanyar salts, l’ha fet ser dominant i li ha permès corregir algunes relliscades. Aquesta potència és una arma de doble tall per a Mina, perquè el central que arriba al Camp Nou no és gens acadèmic, sinó una mica esbojarrat tàcticament als 23 anys. És exuberància disfressada de defensa.
Això sí, el seu ascens fins ara ha estat imparable passant per la selecció colombiana –9 internacionalitats amb Pékerman–. Per entendre la progressió del nou futbolista del Barcelona, cal pensar que va debutar com a professional a la lliga Águila colombiana el setembre del 2013 amb el Deportivo Pasto, equip modest que el va fitxar un any abans com a juvenil. Anteriorment l’havien rebutjat el Deportivo de Cali i l’América de Cali, tots dos més propers al seu Guachené natal, una zona on la majoria dels habitants tenen ascendents africans. En aquell moment Phillippe Coutinho, l’altre fitxatge d’hivern del Barcelona, ja jugava al Liverpool.
En canvi, des de llavors, Mina ha passat per tres equips. De seguida va cridar l’atenció de l’Independiente Santa Fe, quart equip en títols de Lliga darrere de l’Atlético Nacional, el Millonarios i l’América. El traspàs es va fixar en menys de 200.000 euros. Al club de Bogotà hi
va jugar dues temporades i mitja i va aconseguir una Lliga colombiana (el Clausura 2014) i la Copa Sudamericana del 2015 (derrotant a la final Lanús).
Escollit com a millor defensa del torneig, el Palmeiras es va avançar i va pagar tres milions per un dels centrals amb més futur del continent. El temps els ha donat la raó, ja que el futbolista no li ha durat més de dues temporades. L’acord amb el Barcelona era per després del Mundial de Rússia, però el fitxatge de Mascherano pel Hebei Fortune xinès ha fet que el Barça hagués d’accelerar la incorporació sis mesos. El
verdão traurà un milió més del que s’havia pactat, que eren 9 milions. La resta, 1,8, són per a l’Independiente Santa Fe, que encara conservava el 20% dels drets del jugador.
Tot i que va començar com a porter, Mina és un híbrid entre el central ràpid corrector i el central de toc i pausat, ja que contribueix a la sortida de la pilota –encara que ha d’anar amb compte perquè és dretà tancat– i li agrada anar al tall. Però sens dubte una de les seves armes és el joc aeri, on és un puntal per rematar de cap. Per a un defensa professional, els seus 25 gols són un registre excel·lent.
Amb l’arribada de Mina, primer colombià de la història del club, i la de Coutinho, l’equip blaugrana té cobertes les tres places d’extracomunitaris, comptant-hi Paulinho. Això tanca la porta a Arthur de cara a la temporada que ve. Al Barça es confia en l’adaptació del colombià, que arriba amb l’aval de Pep Segura, i per no repetir la mateixa distracció que amb Umtiti (la llibertat del qual costa 60 milions) el club ha fixat la clàusula de rescissió en 100.
El seu debut professional va arribar fa quatre anys i mig, prou temps per fer-se dominant a Sud-amèrica
La seva potència li permet esmenar errors, però arriba a Europa sense ser un central gens acadèmic
Ha d’aprendre a minimitzar riscos en la sortida, però els seus 25 gols són un registre admirable