“Anem a l’Europeu amb la il·lusió de ser a la semifinal”
Jordi Ribera, seleccionador espanyol d’handbol
Jordi Ribera Romans (Sarrià de Ter, 1963) afronta des de dissabte el seu segon gran torneig al capdavant de la selecció espanyola, l’Europeu de Croàcia (del 13 al 28 de gener). Arriben els hispans a l’estrena contra la República Txeca amb l’espina del 5è lloc del Mundial de fa un any i la confiança del creixement del bloc. En conversa amb
La Vanguardia, Ribera no descarta poder disputar les medalles.
Què es pot esperar d’aquesta selecció espanyola?
En aquest any i escaig (des del novembre del 2016) hem pogut construir algunes idees, hem sumat petits detalls, i això ens ha permès coneixe’ns més, mantenir coses positives i canviar-ne d’altres. Crec que després del torneig Domingo Bárcenas de preparació, i després d’haver provat moltes coses, podem encarar l’inici de l’Europeu amb certa confiança.
Confia en gairebé el mateix bloc del Mundial. En què ha evolucionat? En aquest any hem anat fent alguns canvis, han entrat sis júniors i alguns joves. És el moment ideal per fer-ho, ja que som a l’inici de cicle olímpic, i és bo que vagin entrant joves perquè visquin l’experiència de l’absoluta. El grup final conformat per a l’Europeu és competitiu, s’ha anat formant, i pot tenir un bon rendiment. Intento mesurar el passat, el present i les possibilitats de futur per confeccionar un equip amb una barreja de gent experimentada i gent jove.
En aquest sentit, Víctor Tomàs, no convocat, ja és passat i Ferran Solé és futur? No ho veig així; afortunadament, a l’extrem dret tenim molt bons jugadors i en aquesta competició s’ha quedat fora Víctor. Era a la llista inicial de 28 jugadors; si no hi confiés no hi seria. Però no hi ha cap raó personal ni d’altres. És una decisió tècnica. La selecció és oberta; hi poden entrar i sortir jugadors. És el moment per fer-ho.
Què espera d’aquestes dues cares noves, Ferran Solé i Daniel Duixebàiev? En Dani ha demostrat que pot defensar en qualsevol lloc i tipus de defensa. Només té 20 anys, i tota l’experiència que li donem ara ens la tornarà més endavant; és un jugador intel·ligent en atac, sap jugar amb el pivot, controlar el temps de joc, pot buscar xut exterior, és força complet, un jugador d’aposta de futur. En Ferran té una barreja d’extrem i de lateral, fa 1,92 i això ens permet sortir i tenir xut exterior, i també és ràpid. Ha tingut molt bona efectivitat i tinc confiança que pot fer-ho bé.
Quin aspecte el satisfà més de l’equip? El seu punt fort... És un equip molt bo per treballar, tinc uns jugadors molt intel·ligents tàcticament, i això és molt bo. També són jugadors molt versàtils, laterals que poden jugar de centrals, i això dona una creativitat interessant per jugar.
A què pot aspirar Espanya?
Tots hi anem amb la il·lusió d’entrar en una semifinal. Però no pots començar un Europeu amb dubtes. Això no és com un Mundial, on trobes equips que et permeten fer proves. Aquí has d’entrar molt fort en els tres partits de grup, amb Dinamarca, campiona olímpica, Hongria, que juga gairebé a casa, i Txèquia. Hem d’intentar passar amb punts a la segona fase perquè si no es farà molt difícil arribar a semifinals. I en la segona fase trobaríem Alemanya, Eslovènia, Macedònia o Montenegro.
La favorita és França? O pensa en algú altre?
Dinamarca és l’actual campiona olímpica; Croàcia juga a casa i això li dona favoritisme; i sempre hi pot haver algun tapat, com Noruega, finalista del Mundial i amb un equip similar, o Alemanya, molt física.