El Marco Polo del waterpolo
Ni els xinesos són estranys, ni maleducats, ni m’ha costat adaptar-m’hi”. L’Albert Español (32), un dels referents de la selecció espanyola de waterpolo, pot parlar amb coneixement de causa: fa dos mesos que està envoltat de 30 jugadors que pràcticament només parlen xinès mandarí, i els fa de professor particular de waterpolo. O, com ell s’estima més dir-ho, és una mena “de braç de l’entrenador (montenegrí) a la piscina, un vincle entre els tècnics i els jugadors”, en un projecte insòlit i singular, fill de la globalització: la Xina importa lliçons de waterpolo dels millors especialistes, com el tècnic Petar Porobic (que va fer Montenegro campió d’Europa el 2008) i l’Albert Español a l’aigua, per posar-se a l’altura de les millors seleccions de cara als Jocs de Tòquio 2020.
En un recés de la seva aventura xinesa, Español ha tornat uns dies a Barcelona per descansar i jugar un partit amb la selecció espanyola de la Lliga Mundial a Budapest, abans de tornar-se a embarcar al vaixell oriental i anar-se’n, la setmana que ve, a la Xina durant tres setmanes. Un intensiu d’entrenaments, amb doble sessió diària, en un complex apartat de la civilització. Estricte règim xinès.
“Físicament estan molt forts, s’entrenen molt, unes 5 hores diàries com a mínim... mai no fem més d’un dia i mig seguit de descans. És un règim semblant al de les concentracions de la selecció espanyola, i per tant no em ve de nou”, explica l’Albert a La Vanguardia, acabat d’arribar del consolat de fer-se el visat per poder viatjar a la Xina, en la segona part del seu repte de professorat.
La primera part va transcórrer íntegrament a Grècia, d’octubre a finals de desembre. A Atenes s’hi van traslladar 30 jugadors xinesos –l’equip principal, el B i el júnior– més dos staffs d’entrenadors, el xinès i el montenegrí que acompanya Porobic, 40 persones en total, més un traductor xinès-anglès, perquè ningú no parla anglès a l’equip. Español, consumat poliglot que ja parla 7 idiomes, està aprenent mandarí pel seu compte amb un programa informàtic, el Rosetta Stone. Sense l’ajuda de cap professor. “Perquè ells donen per fet que no l’aprendràs, el xinès, i ni consideren que ho intentis”. Però l’Albert és cabut, i s’ha entestat a ampliar la seva cobertura lingüística. Es fa entendre, a partir de la fonètica, amb termes del vocabulari esportiu bàsic, com “zona, pressing, defensa, ataca, llança... I algunes frases de conversa. Però es pixen de riure de qualsevol cosa que dic”. I si no s’entenen, recorren a la tecnologia: el Google Translator i el WeChat, que és el WhatsApp xinès, que permet la traducció simultània dels missatges escrits, del mandarí a l’anglès.
L’experiència està sent molt enriquidora per a l’Albert, tot i que durant una temporada pràcticament només s’entrena i competeix molt poc –els partits amb la selecció espanyola i quan el reclami l’Atlètic Barceloneta, el club de la seva vida, al qual ha tornat aquest curs–. “Em veuen com un mestre que els ensenya moviments
PROFESSOR DE 30 XINESOS “Em veuen com un mestre que els ensenya moviments tècnics”, diu l’Albert, que aprèn mandarí
Albert Español fa dos mesos que exerceix de mestre de waterpolo a la selecció xinesa per fer-la créixer per als jocs de Tòquio 2020
tècnics, jugades, llançaments, faig d’exemple per a l’entrenador... Però com que m’entreno amb ells i pateixo amb ells, em veuen com un d’ells, m’han acollit com un xinès més i els encanta fer bromes”, diu l’Albert, que ha aconseguit que l’anomenin correctament pel seu nom, amb pronunciació a l’anglesa (fent tònica la primera síl·laba, Àlbert).
La bona convivència ha fet que els jugadors xinesos comparteixin amb el barceloní els seus potets de salses (agredolça, picant...) que porten al restaurant a cada àpat per donar un toc xinès al menjar. Aquest ha estat un dels àmbits on l’Albert ha experimentat més el contrast cultural i en les relacions. “Com que estaven cansats del menjar occidental [a l’hotel de Grècia], un dia els tècnics xinesos van fer un sopar xinès i el van servir als jugadors. Un fet impensable a Europa. Era un gest per mostrar als jugadors que es preocupen d’ells, a canvi de rebre entrega i fidelitat. Aquí, a Europa, un superior o un entrenador no et servirà mai un plat; hi ha una jerarquia...”, explica Español, sorprès també de la “relació càlida i propera –de vegades més que nosaltres–, fins i tot amb bromes, dels jugadors amb l’entrenador en cap”. O de l’interès que tenen per conèixer la cultura europea, com van fer a Grècia visitant l’Acròpolis o anant a un partit de futbol de l’Olympiacos.
“Però el xoc cultural ha estat menor del que m’esperava. Els he trobat molt normals: fan bromes, gesticulen i es toquen, com els mediterranis”, explica l’Albert, que no té clar si repetiria l’experiència. Encara li queda una llarga convivència amb els seus amics: tres setmanes a la Xina, tres més a Montenegro, una a Croàcia, deu dies a Barcelona (al març) i dos mesos finals a la Xina (abril i maig), per acabar el curs –espera– jugant la Final 8 de la Champions amb el Barceloneta i l’Europeu el juliol a Barcelona.