Salgado defensa la gestió econòmica de la crisi per evitar el rescat
La CNMV estudia si les pèrdues del Popular del 2017 s’han d’imputar a altres anys
Elena Salgado, vicepresidenta econòmica del segon govern de José Luis Rodríguez Zapatero, va defensar ahir, davant la comissió d’investigació de la Crisi Financera al Congrés, la feina realitzada durant el seu mandat. Malgrat que en aquell període es va rebaixar un 5% el sou als funcionaris, es van congelar les pensions i va tenir lloc la sortida a borsa de Bankia. Salgado va desplegar en la intervenció un discurs pla i sense autocrítica. En certa manera, contradictori amb el que havia ofert 24 hores abans Pedro Solbes.
Salgado es va posar al capdavant del Ministeri d’Economia quan més creixia la crisi a Espanya, entre l’abril del 2009 i el desembre del 2011. “Vaig haver d’enfrontarme a la crisi econòmica més greu dels últims setanta anys”. En aquell context, va dir, en el seu mandat hi va haver “encerts i errors”, però tots amb un mateix objectiu: evitar el rescat de l’economia espanyola per Brussel·les.
Salgado va evitar detallar què va succeir la fatídica nit del 9 al 10 de maig del 2010 perquè un govern socialista aprovés l’ajust social més important dels trenta últims anys. En el seu moment va transcendir que la retallada va ser imposada per Brussel·les i es va produir fins i tot una trucada del president dels Estats Units, Barack Obama, al llavors president José Luis Rodríguez Zapatero. Però l’exministra no va voler endinsarse en detalls. “Van ser els diputats que van votar o van permetre l’aprovació de les mesures els que van evitar que l’endemà fóssim intervinguts”, va assegurar.
Salgado va aprofitar la seva compareixença al Congrés per explicar que en la segona recessió espanyola va influir la crisi en altres països, com Grècia o Irlanda. “Europa és més que la suma de països”, va asseverar. Va defensar que tota les decisions a Espanya es van prendre “amb la ferma decisió de protegir les prestacions d’atur, amb una cobertura superior al 80% el 2010”.
No obstant això, l’exvicepresidenta va admetre que el dèficit previst era del 3% en l’exercici 2009 i va acabar assolint el 15%, “la qual cosa va generar dubtes sobre la credibilitat dels comptes públics”, va assenyalar.
La número dos de Zapatero en aquells anys va defensar mesures com el Pla E per promoure infraestructures locals, que un dia abans havia criticat Pedro Solbes. Salgado va defensar aquell programa dient que així es va mantenir l’ocupació en el sector de la construcció durant uns mesos i es van construir infraestructures per a discapacitats en molts municipis.
Salgado va passar per alt en el seu discurs la sortida a borsa de Bankia, el juliol del 2011, però en els torns d’intervencions els diputats Joan Capdevila (ERC), Francisco de la Torre (Ciutadans) i Miguel Ángel Paniagua (PP) la van interrogar sobre això. Salgado els va respondre amb rotunditat que “vaig fer zero trucades a les empreses” per salvar la col·locació de Bankia. I perquè quedés clar, va reiterar: “Ni jo, ni cap persona per encàrrec meu va fer cap trucada”. I va afegir: “Des del Govern no es va instar la sortida a borsa de Bankia”. Amb això, Salgado desmuntava la tesi de l’actual ministre d’Economia, Luis de Guindos, que en alguna ocasió ha comentat que va ser una “operació política errònia”. “No vam mirar cap a una altra banda, simplement competia al Banc d’Espanya i a la CNMV controlar la col·locació”. Sí que va admetre Salgado que el seu Executiu va publicar un decret que obligava Bankia i la resta de caixes d’estalvis a recapitalitzar-se, la qual cosa va abocar la caixa madrilenya a buscar capital a la borsa.
Unes hores després, en la compareixença davant la comissió, el president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, Sebastián Albella, va anunciar que aquest organisme analitza “en quina mesura és raonable” imputar íntegrament als primers sis mesos del 2017 els últims resultats de Banco Popular, corresponents al primer semestre de l’exercici passat, o si havien d’haver-se imputat a exercicis anteriors.
El president del supervisor dels mercats va explicar durant la seva compareixença que la CNMV ha formulat diversos requeriments a l’entitat amb l’objectiu d’analitzar els seus últims resultats, que van reflectir unes pèrdues de 12.218 milions d’euros.
“La CNMV estudia en quina mesura és raonable imputar aquells resultats en la seva integritat als sis primers mesos del 2017 o si, almenys en part, havien d’haver-se imputat a exercicis anteriors”, va assenyalar Albella.
PORTES GIRATÒRIES L’exministra diu que a la política hi han d’anar “els més preparats”
CAS BANKIA “Ni jo ni cap persona per encàrrec meu va fer cap trucada per Bankia”