“Proposo vuit abraçades de sis segons al dia”
Vaig néixer a Buenos Aires i visc a Madrid des del 2002. Casat. Tres fills. Llicenciat en Relacions Internacionals, Periodisme i Màrqueting. Churchill va dir que quan un polític deixa de pensar en les pròximes eleccions per pensar en les pròximes generaci
Ni dos, ni tres, ni nou..., vuit abraçades. Vuit abraçades de sis segons és el mínim.
...? El mínim perquè l’oxitocina impacti al cervell perquè establim lligams més profunds de confiança i de generositat.
Vostè s’ha dedicat a posicionar marques.
Sí, crear-les, desenvolupar-les i inventar-les.
Vostè mateix és una marca.
Tots ho som.
Diu que internet ens deshumanitza, però viu allà.
Internet ha amplificat el que som com a societat.
És un mirall.
Sí, i el que es reflecteix és molta deshumanització. Vivim en una societat smartpohonecèntrica i necessitem transformar-la en una societat humanocèntrica.
Vivim sota la tirania del like.
Soc partidari de promoure una evolució del like al love . El like és efímer, i en aquesta societat digital l’efímer és la norma: tot dura res, no hi ha continuïtat. L’amor, les relacions, la confiança, triguen molt a construir-se, demanen temps, dedicació i paciència. No són efímeres.
Alguna cosa deu tenir el like que ha triomfat... Reflecteix la necessitat d’agradar, de ser reconegut, estimat. Reflecteix la solitud d’aquesta era d’hiperconnexió.
Els likes són abraçades virtuals?
Està demostrat científicament que les xutades digitals de likes són equivalents en segons quins nivells a una ratlla de cocaïna.
...!
Sabent que els adults som addictes a la informació i a la tecnologia, com podem preparar els nostres fills perquè lluitin amb això? No és un tema generacional, sinó de personalitat.
Els adolescents exposen la seva vida a les xarxes.
Pateixen una manca d’habilitats socials. Amb un mòbil a la mà són capaços de qualsevol cosa, però sense mòbil se senten orfes. Ningú no els ensenya a gestionar-lo, a ser conscients de l’impacte que té en el seu futur el material fotogràfic i videogràfic que pengen a la xarxa. On entra l’educació en aquest univers?
No hi entra.
Moltes escoles es creuen modernes perquè ensenyen amb tauletes, però qualsevol mestre que pugui ser reemplaçat per un ordinador mereix ser-ho, diu David Thornburg.
Pot ser que ens atregui la frivolitat. Aquesta superficialitat pot i ha d’evolucionar, hem de reflexionar per després actuar, perquè hi ha molt de bo en aquesta hiperconnexió.
Creu que les xarxes han millorat les relacions humanes?
Sí, un 12 de gener de fa deu anys no existien Airbnb (que ha permès que molta gent pugui viatjar), ni Instagram (que ha ajudat molta gent a compartir històries), ni WhatsApp (que permet estar en contacte malgrat la distància), o Google (que ens permet saber i conèixer)...
Hi ha manera de protegir-se del temps que ens roba la publicitat?
Un ciutadà rep al voltant de 5.000 impactes de marca per dia, però a la nit el seu cervell només n’ha retingut un 0,4%. Hi ha una transformació també en el món de les marques per passar a l’ètica.
Ètica?
Sí. L’ètica és probablement una de les paraules de les que més es parlarà els anys a venir. Precisament gràcies a l’accés a la informació i a la capacitat de compartir i denunciar les males pràctiques.
Hem portat la nostra emocionalitat a les xarxes; com podem recuperar-la?
Recuperant coses essencials i bàsiques com una bona abraçada. Però tenim por de sentir. Cal que ens traguem la careta, sortir d’aquells mons imaginaris i superficials que tant d’estrès provoquen, sobretot en els joves que han de mostrar-se espectaculars en tot moment.
Recuperar la trobada.
Sí, la bona conversa... I jo soc optimista, veig aquest canvi de consciència. Un dels meus tuits que més es retuitegen diu: “És temps d’entendre que no es tracta de treballar per ser importants, sinó de fer coses que importin”.
Primer hauríem d’establir què és el que importa.
Hi estic d’acord. Cal recuperar la part humana tant en l’off com en l’on line. Estem aprenent a viure entre dos mons que ja són un, perquè si no hi ets estàs en out.
Vivim accelerats.
Hi conviuen diferents mons paral·lels: països que degollen persones amb altres que volen plantar tomàquets a Mart, l’analfabetisme i la intel·ligència artificial. A Noruega els cotxes elèctrics superen els de gasolina, mentre que els EUA i Rússia perforen a l’Àrtic.
Un disbarat.
Carl Jung afirmava que el pèndol de la ment s’alterna entre el sentit i l’absurd, no entre el bé i el mal. Revisem el mòbil 230 vegades al dia i això no té gaire sentit.
Què ens passa?
Que no sabem què és el que ens està passant, que és una cosa nova, una allau tecnològica, però la solució no és donar-hi l’esquena.
...
La pregunta més buscada a Google el 2017 va ser com. El 2018 potser ens hauríem de preguntar per a què.