Veïns que ‘reokupen’ per evitar els narcopisos
El barri del Raval es mobilitza per lluitar contra els traficants
Cinc pakistanesos van dir d’una manera molt agressiva als joves que acabaven de posar-se a netejar que aquell forat era seu, que toquessin el dos d’aquell local comercial, que ja es podien preparar si no marxaven immediatament... Va passar fa unes quantes setmanes. Aquests baixos del carrer Vistalegre del barri del Raval van ser ocupats com a punt de venda de drogues durant prop d’un any. Va ser un dels narcopisos que aquest estiu van desencadenar les cassolades que durant mesos van protagonitzar els veïns del carrer de la Riereta i rodalia. Fins que fa unes quantes setmanes un grup de joves van aprofitar el desconcert que va comportar entre els narcos la detenció d’un dels responsables del negoci per colar-se i canviar el pany. Ara aquelles cassolades estres, tan donant peu al que en diuen contraocupacions. Aquest no és pas un cas aïllat.
“Els pakistanesos ens van dir que si no marxàvem tindríem problemes –expliquen en Daniel i la Viola, un matrimoni d’alemanys a la vintena que ara mateix viuen en aquests baixos–. Però els veïns tenen un grup de WhatsApp per coordinar-se, i en pocs minuts van venir més de vint persones a defensar el pis dels traficants. En realitat no van fer res. Simplement es van plantar a la porta i els van dir que no tornarien a vendre droga al seu carrer. Els pakistanesos no van saber com reaccionar. “No vam tornar a saber-ne res, d’ells. Aquí dins corrien escarabats de la mida d’un dit. Tot era ple de preservatius utilitzats. El sexe també era moneda de canvi”. També van trobar rebuts de transferències al Pakistan per valor de 800.000 euros. Volem obrir una casa de cultura a finals de mes. Aquest local pertany a una entitat financera. Si ens fan tant de cas com als narcos la casa de cultura pot arribar a funcionar molt de temps”.
Aquestes respostes veïnals estan generant una gran controvèrsia al Raval. Molts veïns entenen que la feina de l’Ajuntament i dels Mossos d’Esquadra és insuficient, que no poden quedar-se de braços plegats mentre la vida quotidiana dels seus carrers es malmet. I d’al- en canvi, subratllen que la gravetat de la situació no és excusa per saltar-se la llei, que el compliment de la legalitat ha de determinar l’acció ciutadana. “Que potser el fet de tenir bones intencions et dona dret a cometre un delicte? Molts pensem que la gent no ha d’actuar amb tanta arbitrarietat; on posem els límits?”.
Una gran pancarta diu que uns baixos del carrer Riereta són un “espai alliberat del narcotràfic”. “Aquí un matrimoni africà hi va tenir una botiga durant anys –expliquen els veïns que van organitzar les cassolades de l’estiu–, però ella va aconseguir una ordre d’allunyament per maltractaments. Llavors van traspassar el negoci. Els nous no van resultar gaire espavilats i, fa poc més d’un mes, s’hi van colar uns joves del barri. També volen fer-hi un centre cultural. L’estratègia consisteix a aprofitar una oportunitat, com la detenció d’un dels encarregats, el moment que el negoci canvia de mans... Aquí també vam haver de baixar després per dir als narcos que marxessin, que aquests baixos ja no eren seus. No vam fer ús de la violència. Només ens vam plantar on feia falta i vam trucar a la policia. Molts veïns i l’administrador d’aquesta finca van escriure durant més d’un any a l’entitat financera propietària i almenys van aconseguir que els responguessin”.
“Nosaltres donem suport a aquestes ocupacions preventives –diuen des d’Acció Raval, una de les entitats ciutadanes més implicades en la lluita contra els narcopisos–. Ara una dona i els seus dos
“Mentre hi hagi habitatges buits i ningú se’n faci càrrec, hi haurà narcopisos”
“Que potser tenir bones intencions et dona dret a cometre un delicte?”
fills viuen en un pis de Vistalegre on es venia droga, i un pakistanès que ven mobles de segona mà va aconseguir el local d’uns narcos al carrer de la Riereta. Mentre hi hagi pisos buits hi haurà narcopisos. Cal donar-los un ús”.
Segons les últimes dades aportades per l’Ajuntament, el Raval suma prop de 70 pisos en desús en perill de ser ocupats. El Consistori intenta localitzar-ne els propietaris i convence’ls que els destinin a habitatge social, però és un procés confús i lent. “Els narcos tenen molts llocs per triar –expliquen des d’Acció Raval–. I aquest estiu la situació era molt difícil en uns carrers, i ara ho és en uns altres. Nosaltres tenim comptabilitzats i constatats uns 30 punts de venda de droga. Fa mesos que estem en aquests paràmetres. La diferència és que els punts es van movent en el mapa”.
Molt a prop d’allà, al carrer Reina Amàlia, també al barri del Raval, els veïns escullen les cassoles que abonyegaran al cap de pocs dies. Uns quants diuen de fer unes quantes protestes a la plaça Folch i Torres, acabada d’estrenar. Diuen que els drogoaddictes s’injecten als seus replans, que els traficants els amenacen i acovardeixen, que uns i altres no paren de cridar, discutir, barallar-se... Recordeu com a poc a poc els traficants van dominar el número 22 del carrer d’en Roig després d’aconseguir que tots els veïns en marxessin farts d’ensopegar amb persones descompostes per l’escala? Van passar anys abans la pressió veïnal, administrativa i policial no va aconseguir desarti- cular aquells narcopisos. Els darrers mesos els punts de venda més actius del barri s’han desplaçat del carrer de la Riereta i d’en Roig fins al carrer Reina Amàlia. Perquè el problema dels narcopisos és com un globus. Quan fas pressió per un costat veus com s’infla l’altre.
“Hi ha una dona de per aquí que fa molt de temps que ven drogues –expliquen uns veïns del número 13 d’aquest carrer–; fa poc hi va haver un incendi al seu pis i vam tenir un ensurt de mort! Però els qui ens fan més por de tots són els dominicans de baix. Fa un mes van ocupar un pis i de seguida van rebentar el pany del portal perquè pugui entrar qualsevol. A més, la quantitat de gent que passa pels baixos del costat és molt sospitosa... Abans fèiem torns per netejar l’escala, però ara hem contractat una persona perquè cap veí no vol entretenir-se gaire temps al replà. Molts se’n volen anar a viure a un altre lloc. A aquest pas els traficants s’acabaran quedant l’edifici sencer, tot es farà malbé, els pisos seran ocupats pels més forts... com va passar a la finca de davant, el 10... I els veïns del costat, que van trigar un parell d’anys a fer fora els traficants de la seva finca, ara tenen por que tots els venedors i els compradors instal·lats al costat d’ells facin un salt i arribin al seu terrat. Tot està anant molt de pressa. En aquest carrer ja tenim fins i tot una plantació de marihuana. No ens podem quedar de braços plegats”. En els moments de més activitat dels narcopisos del 22 d’en Roig, mig centenar de drogoaddictes es van apropiar del terrat de la finca. El govern de l’alcaldessa Ada Colau va anunciar a la primavera que compraria el número 10 de Reina Amàlia per dedicar-lo a habitatge social, però encara no ha concretat aquests plans. Els veïns expliquen que hi ha un vigilant que se sol posar més amunt del primer tram d’escala. La seva feina és seleccionar els toxicòmans.
Veïns del carrer Reina Amàlia denuncien un increment del tràfic de drogues
La pressió policial permet tancar alguns narcopisos, però no evita que se n’obrin d’altres