El MNAC i el Picasso, museus a l’alça a Barcelona
El Macba, el CCCB, la Miró i la Tàpies perden públic
L’any 2017 no serà recordat com un any tranquil. L’atemptat islamista del mes d’agost a Barcelona i les dificultats vinculades al procés van provocar en la segona part de l’any una lleugera caiguda del turisme i del consum cultural, que s’afegia a uns pressupostos culturals sota mínims des de l’inici de la crisi fa una dècada. I, tot i així, són bastants els museus que presenten unes xifres positives en el balanç de visitants en relació amb el 2016.
Els museus Dalí (Teatre-Museu de Figueres i cases de Púbol i Portlligat), el Picasso, el MNAC o el Marítim de Barcelona tanquen l’any amb creixement del nombre de visitants, en bona mesura beneficiats també per l’augment del turisme estranger en el conjunt de l’any (malgrat la frenada dels quatre darrers mesos). En canvi, les xifres no són tan positives en altres museus que ocupen una segona línia. I en qualsevol cas uns i altres queden lluny dels dos grans museus estatals: el Reina Sofia, amb 3,8 milions de visitants (tot i que en el total hi afegeixen els del Palacio de Velázquez i del Palacio de Cristal), i el Prado, amb 2,8 milions (baixa lleugerament respecte del 2016, quan va acollir la gran exposició sobre El Bosch). Destaca també la progressió d’altres museus espanyols com el Guggenheim de Bilbao, amb un augment del 13% (es queda en 1,3 milions), el Picasso de Màlaga, amb un augment del 14% (amb 636.000), el Museu del Greco de Toledo, amb un augment del 10% (se situa en 261.000) o el Museu Sorolla de Madrid, que creix un 18% (arriba als 255.000). El Museu de Belles Arts de Bilbao, amb 315.000 visitants, el Museu d’Altamira, a Cantàbria, amb 288.000, i el Museu Arqueològic de Còrdova, amb 231.000, baten el seu rècord històric. Segurament hi juga a favor l’augment de turistes, però no tots els centres poden presumir d’excel·lents resultats. L’IVAM de València, després dels successius escàndols, es recupera lentament i, amb 135.000 visitants, està fins i tot al darrere del Museu de la Ceràmica en aquesta mateixa ciutat. El Thyssen de Madrid registra també una pèrdua del 20% (es queda amb 748.000, però continua estant entre els deu més visitats de l’Estat).
En el cas de Catalunya cal no oblidar el pes que tenen monuments com la Sagrada Família, la Pedrera (que es combina amb exposicions temporals), el Born, el Park Güell, el Castell de Montjuïc i altres conjunts modernistes, jardins i jaciments arqueològics que arrosseguen una part important del turisme cultural. La Sagrada Família ha rebut més de 4,5 milions de visitants, amb una lleugera
El Macba, el CCCB, la Fundació Miró i la Fundació Tàpies perden espectadors
La Sagrada Família és el monument més visitat d’Espanya, amb 4,5 milions de persones
caiguda del 0,75% , però amb una xifra que el converteix en el monument més visitat d’Espanya i un dels més visitats del món, més fins i tot que el Taj Mahal, les piràmides de Gizeh o l’Alhambra de Granada. Gaudí i la seva obra continuen sent la gran icona de la ciutat i dificulten la visibilitat dels altres museus.
Entre els grans museus i centres d’art de Barcelona es registren descensos significatius per raons diverses. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) perd un 16% de visitants i ho explica per les restriccions d’accés en l’exposició de Björk, pel canvi de calendari del World Press Photo (va passar de la primavera a la tardor, tot i que aquest any tornarà a recuperar les dates anteriors) i perquè no disposa d’una gran exposició temporal com tenia el 2016, quan va batre el rècord d’espectadors. La Fundació Miró pateix una caiguda del 10% que s’atribueix no només a la situació política dels darrers mesos i a l’impacte de l’atemptat del 17 d’agost, sinó també a la vaga de treballadors externs que va obligar a tancar parcialment el museu durant uns dies. Aquests problemes van afectar també el Macba, que va perdre gairebé un 20% de visitants (la vaga del personal de venda d’entrades va durar 66 dies), i això malgrat que la temporal dedicada a Joan Brossa va tenir una
El Museu de les Cultures del Món no remunta i es queda amb 51.000 visitants
Els museus de Dalí, Empúries, Montserrat i mNACTEC (Terrassa), entre els 15 primers
magnífica acollida, amb 50.000 assistents.
També van registrar descensos de visitants el Museu d’Història de Barcelona, els dos recintes del Museu Etnològic i de Cultures del Món, el Museu de la Música, el monestir de Pedralbes, La Virreina Centre de la Imatge i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Tampoc no són bones les xifres de la Fundació Tàpies, amb una caiguda del 17,5% que la deixa només amb 51.000 visitants, malgrat que ha tingut exposicions temporals, com les dedicades a Oriol Vilanova i Allan Sekula, amb una notable repercussió. Aquest fet torna a posar el focus en el debat sobre l’objectiu dels museus, entre la seva dimensió popular (tenir més quantitat de visitants els afavoreix també econòmicament) i la recerca de la qualitat i la coherència amb la línia marcada. D’altra banda, sovint la comparació de xifres ve condicionada pel pes del turisme o les visites escolars.
Dels museus relativament nous, el del Disseny, a la plaça de les Glòries, dobla el nombre de visitants, però bàsicament gràcies a l’exposició David Bowie is i, en segon lloc, a Tapas. Spanish design
for food, una aposta que no serà fàcil de repetir. Pràcticament no creix la Fabra i Coats-Centre d’Art Contemporani, amb només 11.292 visitants, tot i que va estar diversos mesos tancada i continua esperant una direcció i un programa estable. Més dramàtics són els números del Museu de Cultures del Món, que no acaba de trobar el seu espai artístic i, malgrat tenir una situació excel·lent, al costat del Picasso, no remunta. Fins i tot redueix lleugerament les visites i es queda en poc més de 51.000, cosa que reflecteix la desorientació que acompanya la nova etapa.
Fora de Barcelona, i al marge dels museus Dalí, a la llista dels quinze més visitats de Catalunya n’apareixen tres més de fora de Barcelona i tots han crescut. El Museu d’Empúries, vinculat al Museu Arqueològic de Barcelona, creix un 2,8%; el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa (mNACTEC), un 22,5%, i el Museu de Montserrat, en constant ampliació de fons, un 19,8%.
El CaixaForum, amb 748.000 visitants, ocupa el quart lloc del rànquing català, pràcticament la mateixa xifra que el 2016, amb dues de temporals sobre Warhol i De Chirico molt valorades. Els centres de l’Obra Social La Caixa a tot Espanya registren gairebé sis milions de visitants. El CaixaForum de Madrid aconsegueix 623.000 visitants, una mica menys que l’any anterior, i en canvi creixen el CaixaForum de Palma, que arriba a 310.000, i el de Saragossa, amb 214.000. Cal destacar també els bons resultats del CosmoCaixa de Barcelona, que creix fins als 885.000 visitants, un 17% més, convertit en un referent per a molts centres escolars.