Lliçó de consens a l’alemanya.
Merkel i Schulz desencallen la formació de govern a Alemanya
Angela Merkel somriu mentre escolta el líder socialdemòcrata, Martin Schulz, en l’explicació de l’acord de govern subscrit després de llargues negociacions entre la CDU i l’SPD.
El camí de la democristiana Angela Merkel cap a un quart mandat com a canceller d’Alemanya està ara més net. Després d’una marató negociadora de cinc dies i una nit en blanc –la de dijous a divendres–, conservadors i socialdemòcrates van assolir un preacord per obrir converses formals que permetin potser formar govern.
Exactament 110 dies després de les eleccions del 24 de setembre –que van donar una victòria pírrica per a Merkel i els seus (33% de vots), i una desfeta per als socialdemòcrates de Martin Schulz (20,5% dels sufragis)–, el preacord treballosament embastat prepara el país per a un probable govern de Grosse Koalition (gran coalició), que podria arribar al març, pels volts de Setmana Santa, i avorta de moment el risc de noves eleccions.
El pacte vincula clarament tres partits: la democristiana CDU de Merkel; la seva aliada històrica, la socialcristiana bavaresa CSU; i el socialdemòcrata SPD. Els seus tres líders (Merkel, el bavarès Horst Seehofer, i Schulz) van comparèixer ahir al matí en roda de premsa a la Willy-BrandtHaus, seu central de l’SPD a Berlín, on havien transcorregut les últimes 24 hores consecutives de negociacions, en les quals hi va haver “moments turbulents”, van admetre Merkel i Schulz, però no es va estar mai “a punt del fracàs” ja que hi havia un objectiu comú i una voluntat d’acord, van dir.
Els tres polítics van insistir a defensar el pacte com una mostra de responsabilitat envers els ciutadans, molts dels quals els van donar l’esquena a les urnes. De fet, els tres partits van sumar en conjunt pèrdues de gairebé 14 punts percentuals. Per això, la premsa alemanya ha batejat la seva prospectiva aliança governamental de manera immisericordiosa com a coalició dels perdedors, inquiets pel risc d’altres eleccions, que podrien atorgar percentatges de vots similars per a tots ells, o fins i tot millors per a la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD).
El primer resultat de la marató negociadora va ser un esborrany de 28 pàgines que perfila les mesures que les dues famílies polítiques més votades del país –aquest fet encara és innegable– consideren prioritàries per a Alemanya, i també per a Europa. Per tant, no hi haurà pujada d’impostos a les grans fortunes ni per a les rendes més altes, com volia l’SPD, però es garanteix l’estabilitat de les pensions durant la legislatura, es milloren les prestacions mínimes per als qui hagin cotitzat menys, es redueixen càrregues als treballadors, i s’amplien els ajuts per fill. Com una altra concessió als socialdemòcrates, Merkel va acceptar invertir 5.950 milions d’euros en educació, investigació i digitalització fins al 2021.
En el preacord es preveu que el límit d’entrada de sol·licitants d’asil sigui d’entre 180.000 i 220.000 a l’any, i es restringeix el reagrupament familiar de refugiats amb aquest estatus jurídic a 1.000 persones al mes, dos aspectes que porten l’empremta de la CSU, molt inquieta per la política migratòria. Els tres partits van acordar també reduir gradualment fins a liquidar-lo l’anomenat impost de solidaritat –introduït després de la reunificació el 1990 per ajudar els nous estats federats de l’est– en 10.000 milions d’euros fins al 2021.
Alhora van prometre construir 1,5 milions d’habitatges amb suport públic, i contractar 15.000 policies més. Alemanya va tancar els seus comptes públics el 2017
CDU i SPD admeten “moments turbulents” en les converses prèvies
Un congrés el dia 21 ha de ratificar l’inici de negociacions formals amb Merkel
amb un superàvit de 38.400 milions d’euros, l’equivalent a l’1,2% del PIB, de manera que les inversions projectades alguns analistes econòmics les van trobar austeres a primera vista.
Conservadors i socialdemòcrates van acordar també tenir un paper actiu en la integració europea, un assumpte amb què Schulz va insistir dijous, en l’última ronda de converses. Ahir Schulz va reivindicar la seva insistència en l’afer europeu, perquè reflecteix el “sentit de la responsabilitat d’Alemanya”. Des de Bulgària, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, es va felicitar pel preacord alemany, i va dir que “és una contribució significativa, positiva i que mira al futur sobre el debat de la política europea”. El president de França, Emmanuel Macron, el va qualificar de “senyal esperançador” per a Europa. Merkel va prometre ahir que “es trobaran solucions comunes amb França”.
Amb tot, el preacord i la seva escenificació és només un punt d’arrencada, en el qual hi ha encara condicionants. Abans de començar la fase de negociacions formals per a un programa de govern conjunt, aquella fase ha de rebre el plàcet del congrés extraordinari que l’SPD celebrarà per a aquest objectiu el proper 21 de gener a Bonn. Schulz, que després de les eleccions de setembre va decidir portar el partit a l’oposició per refer-se del daltabaix, es va veure obligat a canviar d’idea setmanes després a causa de la pressió –entre d’altres– d’un excorreligionari en un càrrec decisiu, el president federal FrankWalter Steinmeier, decidit a evitar eleccions anticipades.
L’intent d’Angela Merkel de forjar una coalició amb liberals i verds se n’havia anat en orris a mitjans de novembre quan el líder liberal, Christian Lindner, va abandonar les converses exploratòries. L’única coalició aritmèticament possible que quedava era la de la CDU/CSU i l’SPD, és a dir, la mateixa que ha governat en la passada legislatura (2013-2017), i també en el primer Executiu de la líder democristiana (2005-2009).
Els socialdemòcrates calculen que en les eleccions de setembre van perdre 1,7 milions de vots, i ho atribueixen al fet d’haver governat amb Merkel. Martin Schulz haurà ara de convèncer els delegats al congrés del dia 21 que toca repetir l’experiència, com a gran coalició o amb algun altre format de cooperació (en aquest aspecte continua l’ambigüitat socialdemòcrata, probablement per guanyar temps). Els menys proclius a tornar a governar amb Merkel són les joventuts del partit (els Jusos), que presentaran batalla en aquell congrés; es nota una bretxa generacional davant dels grans. El líder dels Jusos, Kevin Kühnert, va retreure ahir a Schulz que accepti una altra gran coalició dirigida per Merkel, en detriment de més socialdemocràcia.
Un sí al congrés de l’SPD permetria l’inici de la fase formal de negociacions el mateix dilluns 22 de gener –ja que la CDU i la CSU resoldran aquell permís en les seves pròpies executives–, però l’eventual text final hauria de ser aprovat per votació de tota la militància socialdemòcrata. “Probablement, les negociacions formals de coalició no seran més fàcils que les converses exploratòries que hem tingut”, va alertar Merkel, una negociadora tenaç, en un avís a navegants.
Els socialdemòcrates no aconsegueixen el seu ‘impost per a rics’, però sí blindar pensions i més ajuts per fill