El Prat suma 47,3 milions de viatgers el 2017
L’aeroport barceloní bat el seu rècord i arriba a la xifra prevista per al 2020
Malgrat vagues i atemptats, el trànsit al Prat va créixer un 7,1% el 2017. Madrid-Barajas té encara més viatgers –53,4 milions–, però la diferència entre l’un i l’altre ha passat de 20 a 6 milions en deu anys.
El Prat supera amb nota alta un dels seus cursos més difícils. Malgrat les vagues en els controls de seguretat, els atemptats d’agost a Barcelona i Cambrils i l’agitació sociopolítica del mes d’octubre, l’aeroport de Barcelona va registrar un trànsit rècord de 47,3 milions de passatgers, la qual cosa suposa un increment del 7,1% respecte de l’any anterior, segons les dades de tancament de l’any d’Aena, fets públics ahir. La xifra, que suposa un increment de més de 17 milions de passatgers en l’última dècada, supera les previsions del Ministeri de Foment de creixement del Prat per al 2021, recollides en el Document de Reglamentació Aeroportuària (DORA) i que es queden en 47,2 milions de passatgers anuals.
Les previsions de Foment, en les quals basa la necessitat d’inversions en cada aeroport de la xarxa d’Aena per a un període de cinc anys (2017-2021), no queden curtes només al Prat, si no que ja han estat superades o es queden molt a prop en la majoria dels principals aeroports de la xarxa espanyola. En el total dels aeroports d’Aena, el DORA preveu 241,6 milions de passatgers el 2017, quan en realitat van ser 249,2 milions. El trànsit previst per al 2021 és de 250 milions de passatgers, només 800.000 més del registre de l’últim exercici.
No obstant això, aquest desfasament no suposarà una revisió de les inversions públiques a realitzar per Aena, segons la llei 18/2014 que regula el DORA, ja que només variaran en “una situació excepcional, establerta com un increment anual del trànsit de passatgers en el conjunt de la xarxa que superi en 10 punts percentuals als valors inicialment previstos durant algun dels anys del període 2017-2021”. El 2017 la previsió apuntava un creixement del 5%, encara que finalment es va disparar fins al 8,2%.
En aquest cas, segons preveu la llei, “el cost associat a les actuacions que resultin necessàries per adequar la capacitat de les infraestructures a la demanda real, es considerarà risc i ventura de l’operador”. O sigui, que seria Aena mateixa qui ha de efectuar les inversions necessàries per adaptar-les a l’increment de la demanda.
L’aeroport del Prat va registrar al desembre un trànsit de 3,2 milions de passatgers, xifra que suposa un augment del 6,4% respecte de l’any anterior i reafirmar el creixement després d’un lleuger alentiment durant el mes d’octubre, quan el nombre de passatgers va créixer un 3,9%, per sota de la mitjana anual. Del total de viatgers que van passar per l’aeroport de Barcelona al desembre, 2,24 milions van ser usuaris de vols internacionals, un 4,5% més que l’any anterior. Per la seva part, els passatgers de vols nacionals van créixer fins a les 939.131 persones, gairebé un 11% més. En el conjunt de l’any, el trànsit de passatgers de vols nacionals va experimentar un creixement del 7,7%, amb 12,7 milions d’usuaris, mentre que els passatgers internacionals van pujar un 6,8%, fins a 34,5 milions.
La xifra rècord de l’aeroport del Prat suposa un increment del trànsit del 56% en l’última dècada, així com la reducció de la bretxa respecte al trànsit de Madrid-Barajas, que continua sent el primer aeroport d’Aena. El 2008, la diferència entre les dues instal·lacions va ser pròxima als 20 milions de viatgers, mentre que el 2017 la distància va quedar reduïda a 6,1 milions d’usuaris. L’aeroport madrileny també va registrar el 2017 un nou rècord de trànsit amb 53,4 milions de passatgers, un 5,9% més, un creixement inferior al registrat en el del Prat.
Els aeroports de la xarxa d’Aena van tancar el 2017 amb més de 249,2 milions de passatgers, un 8,2% més que l’any anterior, i van batre un nou rècord històric.
DÈCADA PRODIGIOSA El Prat ha reduït la bretxa amb Barajas de 20 a 6 milions de passatgers en 10 anys