Rivera planta cara
Ciutadans vol entrar als governs després de les municipals i autonòmiques del 2019
Les últimes enquestes disparen les opcions de victòria de Ciutadans en les properes eleccions municipals, el 2019.
La victòria d’Inés Arrimadas el 21-D ha impulsat Ciutadans en els sondejos. Alguns ja els situen com la força més votada en unes generals. Ha disparat les noves afiliacions tant a Catalunya com en el conjunt d’Espanya. El partit viu un moment dolç que Albert Rivera i el seu equip volen aprofitar, conscients dels vaivens i la volatilitat actual dels marcs polítics, per continuar creixent a costa del PSOE i, sobretot, del PP.
Ciutadans calcula que en la transferència de nous suports/votants, un terç procedeix de posicions socialistes. Els dos terços restants els formen nous votants –joves i abstencionistes– i simpatitzants del Partit Popular, una formació en què el pànic dels barons territorials al sorpasso taronja ha obligat Mariano Rajoy a convocar una conferència nacional per reforçar-se d’arguments davant Cs. Per contra, fa setmanes que Rivera tempteja discretament alguns destacats dirigents del PP que el marianisme ha anat apartant de la primera línia política per si es volen afegir al projecte taronja. S’ha especulat amb els noms de Cayetana Álvarez de Toledo i Gabriel Elorriaga, però des de la direcció de Cs neguen aquesta possibilitat.
Amb tot, el pla de Rivera per apoderar-se del centre del tauler polític preveu dos eixos d’acció: les eleccions municipals i autonòmiques del maig del 2019 –Cs necessita entrar en aquests parlaments, com els de Castella-la Manxa, Navarra o les Canàries, on no va obtenir representació el 2015– i la pugna per la Moncloa, en espera de si Mariano Rajoy esgota la legislatura o no.
Tot això va acompanyat d’un relat en què combina la crida al “canvi tranquil” i la regeneració del sistema del 78 –que exigeix “jubilar” el bipartidisme del PP i el PSOE–, amb un “patriotisme constitucional” basat en la idea d’uns ciutadans “lliures i iguals” independentment del territori on hagin nascut. Vinculat a la idea de defensar una Espanya unida dins d’una Europa forta, Ciutadans es presenta, gràcies al 21-D, com a bastió indestructible davant els nacionalismes basc i català.
Catalunya i la qüestió catalana són novament determinants en el destí d’un partit que, quan el debat polític se situa en l’eix esquerradreta, pateix i es queda estancat –potser perquè la societat espanyola continua mirant amb recel els postulats liberals que va assumir Ciutadans al congrés de Coslada del 2017–, però que en l’eix identitari en surt enfortit. I la crisi política catalana ha convertit Ciutadans en el garant més eficaç de la unitat territorial de l’Estat als ulls de molts espanyols.
“Un dels fets diferencials respecte al PP, PSOE i Podem, i que creiem que està sent molt valorat, és que tenim un projecte clar d’Espanya que sostenim sense matisos ni variacions a totes les comunitats”, assenyala el secretari general de Cs, José Manuel Villegas.
Fins ara, Ciutadans ha anat afermant el seu creixement amb el suport a les urnes entre l’electorat més jove i urbà –la mitjana d’edat del seu votant s’acosta als 49 anys, mentre que el del PP i PSOE superen amb escreix els cinquanta–, però ha tingut molts problemes per penetrar a les petites poblacions i zones rurals; un hàndicap per lluitar de tu a tu amb els dos grans partits que ha compartit amb Podem.
No obstant això, després dels resultats en els comicis del 21-D, els sondejos indiquen que el partit que lidera Rivera trasllada la pauta de Catalunya –on va aconseguir suports transversals– a altres ter- ritoris. Pel portaveu parlamentari dels liberals, Juan Carlos Girauta, el 21-D ha significat un punt d’inflexió pel valor simbòlic de la victòria davant l’embat separatista, en un moment en què la política es nodreix sobretot de passions i sentiments.
“Per primera vegada els espanyols han vist que som capaços de guanyar unes eleccions, i ni més ni menys que a Catalunya, i que el nostre projecte és seriós i guanyador”, assenyala. És un canvi de percepció de molts espanyols, segons els analistes de Ciutadans, que la formació aspira a consolidar presentant-se com un “partit de govern” en les municipals i autonòmiques del 2019.
Si Rivera va optar per donar suport extern a alguns governs –al del PP de Cifuentes a Madrid o al PSOE andalús de Díaz– sense implicar-se en la governabilitat, ara creuen que ha arribat el moment de participar en governs de
La crisi catalana reforça Cs: segons alguns sondejos, ja és la primera força en intenció de vot
coalició i començar a gestionar.
“Tenim més experiència i som més partit”, asseguren des de la direcció de Cs, que també es marca com a objectiu entrar en tots els parlaments autonòmics. A més, veuen possibilitats de batallar per la victòria a l’Ajuntament de Madrid, amb Begoña Villacís, i al de Barcelona.
Per la direcció del partit liberal, la pedra de toc que confirmi o desmenteixi els bons auguris dels sondejos seran les eleccions andaluses, com va passar el 2015, quan Cs van entrar amb nou diputats per primera vegada a la Cambra andalusa i va anticipar el creixement posterior al conjunt d’Espanya.