Trump rubrica el pacte nuclear iranià però adverteix que és l’últim cop
Els EUA exigeixen que es “reparin les deficiències” o adoptaran un càstig unilateral
Sempre queda el recurs de l’amenaça i la rebequeria. Els Estats Units van anunciar ahir que mantenen el pacte nuclear amb l’Iran, almenys per quatre mesos.
“És l’última vegada que el president hi posa la firma”, van assenyalar portaveus oficials en conferència de premsa telefònica.
Mentre els aliats europeus defensen el pacte del 2015 i asseguren que Teheran compleix els requeriments, Trump va oferir un marge de 120 dies perquè els altres s’ho replantegin.
La condició és que es fixin unes condicions més dures –dictades per Washington– o bé els Estats Units es retiraran del pacte internacional i imposaran sancions pel seu compte.
En paral·lel i al marge de l’acord, el Departament del Tresor va establir nous càstigs –en la llista hi havia 100 individus i ahir van sumar-hi uns altres 14– de cara a pressionar perquè els dirigents iranians renunciïn a experimentar amb el llançament de míssils balístics i com a resposta a la repressió de l’executiu iranià de les protestes recents.
No és cap novetat que al president dels Estats Units li provoca irritació firmar l’exoneració d’un país que considera com un perill desestabilitzador a l’Orient Mitjà. En el comunicat va subratllar el seu disgust.
“Avui mantinc suspesa l’aplicació de certes sancions nuclears, però ho faig només perquè els nostres aliats europeus accedeixin a reparar alguns defectes terribles d’aquest pacte”.
Dit això, en el seu comunicat va reiterar: “Aquesta és l’última oportunitat. En absència d’aquesta reparació, els Estats Units no continuaran en l’acord i ens retirarem immediatament”.
El Congrés dels Estats Units exigeix que el president decideixi cada quatre mesos si manté actiu un mecanisme que suspèn temporalment les represàlies a l’Iran pel seu programa nuclear. Segons el pacte del 2015, aquestes sancions quedarien anul·lades de forma permanent en un període de deu anys. Aquesta és una de les esmenes que demana Trump, que el càstig no tingui caducitat.
El president dels EUA ja va amenaçar a l’octubre, en l’anterior certificació, amb retirar-se si no es corregien les suposades deficiències, ja fos mitjançant negociacions amb els altres sis països signants o de forma unilateral, a través de la legislació al Congrés dels Estats Units.
Arran de la negativa dels altres socis a renegociar, els que buscaven una esmena confiaven que els legisladors intervinguessin per apaivagar Trump abans que arribés una altra data límit.
Però el Congrés no va actuar, i dos senadors, el republicà Bob Corker i el demòcrata Ben Cardin, van pressionar la Casa Blanca perquè ratifiqués de nou el pacte i donar-los temps per aprovar un projecte de llei.
“Ningú no hauria de dubtar de la meva paraula”, va advertir ahir en el seu comunicat. “Crido els països clau d’Europa a unir-se als Estats Units en la reparació d’aquestes significatives deficiències, per contrarestar l’agressió iraniana i donar suport al poble de l’Iran. Si altres nacions fallen durant aquest temps, posaré fi a l’acord. Aquells que, per la raó que sigui, decideixin no treballar amb nosaltres, es posaran al costat de les ambicions nuclears del règim iranià, i en contra de la seva gent i dels països pacífics del món”.
Els europeus, sota els paràmetres de l’organització de control nuclear que a l’ONU revisa l’aplicació, afirmen que Teheran segueix les pautes establertes i facilita l’accés als investigadors. Tot i això, la Casa Blanca replica, com una de les condicions, que l’Iran permeti “l’accés immediat als inspectors en tots els enclavaments”. A Europa contesten que els EUA no ofereixen una millor alternativa al pacte.
RÈPLICA DELS ALIATS Els europeus diuen que Teheran compleix i que Trump no ofereix una alternativa millor EN PARAL·LEL AL PACTE Washington posa més sancions pels míssils i la repressió de les protestes