Preacord per a la gran coalició alemanya
LA nova gran coalició alemanya es va començar a perfilar ahir a la matinada, després d’una reunió de gairebé 24 hores. Els representants de la CDU de la cancellera Angela Merkel i dels seus socis bavaresos de la CSU van assolir un principi d’acord amb els delegats de l’SPD de Martin Schulz, que estableix les bases per repetir el govern de coalició que ha governat Alemanya vuit dels últims dotze anys. Ara falta que els partits donin llum verda al projecte, que haurà de superar també la votació dels militants socialdemòcrates, sens dubte l’escull més difícil a la vista.
Les eleccions legislatives del 24 de setembre passat van suposar una pèrdua de suports notable per a Merkel i un fracàs rotund per als socialdemòcrates de Schulz, mentre que la ultradretana Alternativa per a Alemanya aconseguia el tercer lloc. La mateixa nit electoral el líder de l’SPD va declarar que no hi hauria gran coalició amb els democristians, la qual cosa va obrir un període d’incertesa política a Alemanya i a Europa, especialment després que els liberals de l’FDP tombessin la possibilitat d’un tripartit de la CDU amb ells i els Verds. L’amenaça d’una repetició de les eleccions es va fer aclaparadora, tant per a Angela Merkel com per a Martin Schulz, pel perill de l’enfortiment de l’extrema dreta.
La incertesa política va provocar que els líders alemanys i europeus es bolquessin a pressionar l’SPD perquè acceptés tornar a la gran coalició amb els conservadors. Amb Europa esperant resoldre l’interrogant alemany, les necessàries reformes per reanimar el projecte comunitari seguien en via morta, malgrat els esforços del president francès, Emmanuel Macron, per mantenir viva la flama. La pressió sobre l’europeista Martin Schulz es va fer tan forta que, finalment, va acceptar estudiar una nova gran coalició, possibilitat que es va començar a tancar ahir de matinada. No hi havia cap altra sortida i ara el líder socialdemòcrata haurà de convèncer les bases d’un partit que va sortir molt cremat de les eleccions del setembre passat després d’obtenir el pitjor resultat de la història de l’SPD a causa del seu pacte amb la CDU. No serà fàcil que els militants ho assumeixin.
Tot i que encara no es coneixen els termes exactes del principi d’acord, tot sembla indicar que la factura que els socialdemòcrates han presentat per entrar al Govern és, lògicament, alta. Es parla, entre altres coses, de la necessitat d’enfortir Europa i, en especial, l’eurozona amb una injecció pressupostària per part de Berlín; també d’una política d’accés d’immigrants que podria assolir la xifra dels 200.000 anuals, així com de l’ensenyament gratuït des de l’educació infantil i una pujada dels impostos als més rics. Però caldrà veure com es concreten totes aquestes qüestions en l’acord final, ja que els socis bavaresos de Merkel estan poc disposats a donar el seu plàcet a algun d’aquests punts i, en especial, el relatiu a la política immigratòria.
Malgrat que la gran coalició encara trigarà uns mesos a fer-se realitat –es parla de la formació del nou govern pels volts de Setmana Santa–, el cert és que el principi d’acord suposa una gran notícia per a Alemanya i per a Europa. La necessitat que la locomotora alemanya continuï conduint el projecte comunitari és evident i encara més després del Brexit. Que Berlín disposi d’un govern estable i d’un full de ruta viable és bo per a tots, alemanys i europeus.