Ponts de cultura
El que va representar, als anys seixanta, la nova cançó enfront de la dictadura té a veure amb el cultiu de la cultura, allò eren cançons per recuperar una llengua que estava prohibida, però també eren cançons que parlaven de sentiments i de les coses de cada dia. Va tenir aquell ressò perquè la gent s’hi va poder identificar, eren lletres de les coses quotidianes, és a dir, usos i costums. I sembla que ara, en aquests temps plens d’obsessions d’identitats vàries, s’han format dos bàndols de nacionalismes: l’un, l’espanyol; l’altre, el català, tots dos enrocats des de fa uns anys.
Pel que fa al nacionalisme, Alain Touraine, al seu llibre Un nuevo paradigma para comprender el mundo de hoy, diu: “El nacionalisme és un projecte purament polític que tracta d’inventar una nació donant a l’Estat poders no controlats per fer emergir una nació i fins i tot una societat. Quan és devorat pel nacionalisme, l’Estat nacional deixa de ser un component de la societat i aquesta corre el perill de ser destruïda. El nacionalisme està molt allunyat de la modernitat i és doblement perillós per a la democràcia (...) perquè funciona de dalt a baix (...) perquè substitueix la complexitat de les relacions socials per la pura afirmació d’una pertinença”.
Atesos els resultats dels darrers esdeveniments polítics, sembla que convé i de manera urgent construir ponts de cultura des de la societat civil, deixant als polítics que s’aclareixin –si és que volen–, i tornar a la feina de taller constant de la cultura: música, cinema, teatre, dansa, festes, col·laboracions amb entitats ciutadanes, lectura, escriptura, poesia, filosofia, arts decoratives i tota mena de coses que, prescindint del color polític del moment, uneixin les persones en tot allò creatiu que cadascú pugui aportar. Darrerament la cultura ha restat marginada pels fets polítics dels grups nacionalistes; quan es vol imposar una ideologia determinada, la primera víctima és la cultura, ha passat així al llarg de la història; de manera que cal tornar a la Cultura amb majúscula perquè les persones tornin a ser com vulguin ser i no com alguns eslògans amplificats volen que siguin.