L’invent de Tabàrnia

En l’article “El bou solt es llepa com vol” (Política, 11/I/2018), Luis Sánchez-Merlo insistia amb entusiasme en l’argumentació segons la qual la idea de Tabàrnia posa en relleu la contradicció de l’independentisme en la seva anàlisi de la relació de Catalunya amb Espanya, contraposant-la a la hipotètica relació de Tabàrnia amb la resta del territori català.

Sánchez-Merlo, segurament portat per l’entusiasme, obvia un detall cabdal: és Espanya la que impedeix a Catalunya separar-se; però seria Tabàrnia la que expulsaria la resta del territori català. Els binomis Espanya-Catalunya i Tabàrnia-resta de Catalunya no tenen res a veure l’un amb l’altre.

Ara bé, arribats a aquest punt, he de dir que a mi, com a gironí, m’entusiasma la idea de Tabàrnia. Seria fantàstic independitzar-nos de Barcelona i constituir, juntament amb Lleida i Andorra, la Confederació d’Estats Transpirenaics. Deixo anar aquesta idea, que seria la resposta contundent i definitiva de la menyspreada “Catalunya rural” davant la sobrevalorada “Catalunya cosmopolita”. A més, com que a Tabàrnia, alliberada del primitivisme de la Catalunya interior, Ciutadans seria la força política dominant, Arrimadas podria muntar amb èxit un referèndum per tornar a unir Tabàrnia a Espanya. I així tots contents.

M. PUIGVERT COLOMER

Girona