La depressió afecta el 25% de les adolescents

Es multipliquen les noies que als 14 anys tenen “alts símptomes depressius”, els quals es presenten en el 9% dels nois

La depressió a l’adolescència és un problema que afecta sobretot les noies. Un ampli estudi dut a terme per la Universitat de Liverpool amb una població de 10.000 nens i joves nascuts el 2000 i el 2001 indica que als 14 anys, en plena adolescència, gairebé un 25% de les noies presenten forts símptomes de depressió, davant d’un 9% dels nois. L’informe, publicat el setembre del 2017, alerta de l’augment dels problemes de salut mental que han d’afrontar elles comparat amb els de generacions anteriors.

El treball s’ha fet durant el transcurs del temps preguntant als pares sobre la salut emocional dels seus fills en edats primerenques, i als 14 anys també a ells mateixos. Els problemes que els pares relaten durant la infantesa són similars per a nens i nenes. Als 7 anys, un 7% d’ells i elles presentaven algun tipus de desajust emocional, una xifra que augmentava igualment al 12% quan feien els 11 anys. Però és a partir dels 14, en plena adolescència, quan aquests problemes emocionals es fan més prevalents en les noies.

Aquesta diferència en funció del gènere és l’aspecte més rellevant de l’estudi, assenyala Amalia Gordóvil, professora de la UOC i psicoterapeuta a Centre Grat, i la resposta radica en l’anàlisi de l’entorn social. A elles se’ls exigeix, assenyala, ser guapes, llestes, contingudes, perfectes, en un context en què també veuen que les dones més grans també tenen l’“obligació” de ser grans professionals, bones mares, elegants, formidables. L’adolescència és una etapa d’inestabilitat emocional, de vulnerabilitat, i elles es troben que han de complir amb unes suposades expectatives i amb poques armes emocionals per combatre-les. Unes suposades demandes que s’han multiplicat amb les xarxes socials.

La classe social també és un factor d’influència en la salut mental dels menors. L’informe de la Universitat de Liverpool, que s’emmarca en un encàrrec del govern britànic per avaluar la salut mental dels joves del país, indica que en general a les llars amb menys ingressos els problemes són més grans, però les noies apareixen novament com les més afectades.

Una altra qüestió molt important a tenir en compte, assenyala Gordóvil, és l’actitud dels pares. La professora de la UOC fa referència a una nova investigació en què s’indica que la salut mental del pare, i no només la de la mare, impacta en els fills i els antecedents de tots dos són un factor de risc.

Mares i pares transmeten milers de missatges a casa, no només pel que diuen sinó pel que fan, per la seva actitud davant la vida, el seu to vital, els valors, com es respecten a si mateixos i els altres. Per això cal tenir en compte no només el context social sinó també el familiar.

L’adolescència és un mo-

ment d’inestabilitat emocional que es dilueix amb el temps, però l’informe no està parlant d’aquesta etapa de la vida en genèric sinó de símptomes de depressió que s’han de corregir perquè no s’enquistin. Precisament, l’estudi que encarrega el govern britànic vol ser la base per desenvolupar una sèrie de polítiques públiques, sobretot a les escoles, per millorar el benestar emocional dels més joves i donar armes per combatre les creences anul·ladores.