La línia d’assetjament escolar detecta 10.000 víctimes El telèfon d’Educació rep 28.065 trucades en 14 mesos
No són exageracions. L’assetjament escolar és una realitat que fa mal als més vulnerables, els nens. I aquí tenim les xifres: en tan sols 14 mesos s’han detectat gairebé 10.000 possibles casos d’abús en centres educatius. Així ho ha indicat el Ministeri d’Educació després d’informar de l’activitat registrada a la línia de telèfon contra l’assetjament, que es va posar en marxa el novembre del 2016 i que disposa de dades fins al 31 de desembre passat, amb un total de 28.065 trucades.
Aquesta línia –900-018-018–, que funciona les 24 hores del dia els 365 dies de l’any, s’integra en el Pla Estratègic de Convivència Escolar del departament que dirigeix Iñigo Méndez de Vigo, i està destinada tant a alumnes com a pares, professors, personal dels centres docents o qualsevol altra persona que tingui notícies de maltractaments o assetjament en l’àmbit escolar, fora o dins de les aules.
A la roda posterior al Consell de Ministres, Méndez de Vigo ha dit que creu que aquest telèfon és “un instrument útil” i anònim per a tothom que ho necessiti. La línia l’atén un equip de treballadors socials, juristes i sociòlegs que presten l’atenció que necessiti el menor. L’any passat, el Col·legi de Psicòlegs va denunciar davant del Govern la situació de precarietat en què es trobaven treballant els especialistes que atenien els menors. Segons va publicar El País, l’empresa encarregada de la seva gestió pagava als psicòlegs menys de 500 euros bruts al mes per 20 hores de treballs setmanals de dilluns a diumenge.
El Pla Estratègic de Convivència Escolar també preveu l’activació de l’Observatori Estatal de la Convivència Escolar, que no es convoca des de fa més de sis anys. Precisament ahir el Consell de Ministres va aprovar modificar el Reial Decret del 2007 pel qual es va crear aquest observatori. Segons Educació, deu anys després de la seva creació aquest òrgan no ha resultat operatiu a causa de la gran quantitat i varietat de membres i la rigidesa del seu funcionament.
Així, el nou observatori passa de 71 a 47 membres, per “fer-lo més àgil”, fixa d’una manera més concreta les seves funcions i aprofundeix en la millora i efectivitat de la coordinació d’actuacions. A més, promou la millora de les relacions que s’estableixen en la infantesa i l’adolescència, durant el període d’escolaritat en centres educatius. “Amb aquest canvi, es posa èmfasi en la família, ja que la consecució d’una bona convivència escolar és responsabilitat de tota la comunitat educativa, en què també participa la família, per la qual cosa es considera necessari que estiguin representades a l’observatori”, assenyalen des del ministeri.
Aquest organisme atendrà els nous plantejaments en matèria de convivència escolar, com el ciberbullying, un tema que preveu des de fa anys la Fundació Anar, que disposa d’un telèfon per a aquests casos (900-20-20-10 o la línia de l’adult i la família, 60050-51-52). Segons la responsable d’aquesta línia, Diana Díaz, un de cada quatre casos que els arriben ja són d’assetjament en línia.
Quant a l’edat mitjana de les víctimes, s’acosta als 13 anys, davant els 11 de l’assetjament presencial. “Solen ser víctimes d’insults, amenaces o de fotos i vídeos penjats sense el seu consentiment”, indica. A més, gairebé 6.000 menors van haver de ser atesos per psicòlegs, advocats o treballadors socials quan es va detectar que patien un problema seriós de ciberassetjament o d’addicció a les noves tecnologies.
L’Observatori de la Convivència Escolar, que no es reunia des de fa sis anys, es reorganitza