Colau prorroga la negociació d’un pressupost sense suports
L’alcaldessa es vol reunir a començaments de la setmana que ve amb altres líders municipals per intentar arribar a un acord
El govern d’Ada Colau no inclourà el projecte de pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona per al 2018 –ni la resposta a les al·legacions presentades– a l’ordre del dia de la comissió d’Economia de dimarts vinent. El negociador dels comptes municipals, el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, ha optat per concedir-se una breu pròrroga –només tres dies– per explorar un acord just abans que soni la campana amb algun grup de l’oposició, un extrem que, segons coincideixen a assenyalar totes les formacions, té molt poques possibilitats d’èxit.
L’alcaldessa Colau va decidir a començaments de desembre allargar el període de negociació fins després de les eleccions del 21-D, amb la vana esperança que es dissipessin les pertorbacions polítiques catalanes que tant han condicionat el funcionament de l’Ajuntament durant els darrers mesos. Ara, després d’obrir aquesta setmana una ronda de converses –dijous Gerardo Pisarello es va veure amb el socialista Jaume Collboni i la regidora demòcrata Sònia Recasens, i dilluns té cita amb el portaveu d’ERC, Jordi Coronas, i el no adscrit Gerard Ardanuy–, el govern de BComú ha decidit no comparèixer amb els pressupostos a la comissió de didessa marts i fer-ho pocs dies després mitjançant la convocatòria d’una sessió extraordinària. Aquesta sessió podria celebrar-se molt probablement divendres, 19 de gener, encara que no es descarta que s’avanci a dijous, 18, o s’ajorni al dilluns 22. En tot cas, passi el que passi els propers dies, tant si hi ha acord com no, Ada Colau portarà el projecte de pressupostos per a l’aprovació definitiva al ple del dia 26 de gener. En el cas que no sigui possible tancar cap pacte i la proposta del govern sigui rebutjada, l’alcaldessa se sotmetrà –per segona vegada en aquest mandat– a una qüestió de confiança. L’oposició disposarà d’un període de 30 dies per presentar un candidat alternatiu a l’alcaldia, i com que això, amb gairebé tota seguretat, no passarà, els comptes municipals per al 2018 quedaran aprovats automàticament .
Dins BComú, qui sembla que té més interès –relatiu, diguem-ho de passada– a esquivar la qüestió de confiança i evitar la imatge de solitud que comporta és l’alcal- mateixa. Per això, Colau vol reunir-se la setmana que ve amb els presidents d’alguns grups municipals, sobretot amb el republicà Alfred Bosch.
Ahir Gerardo Pisarello va apel·lar a la responsabilitat de l’oposició. “En moments convulsos, arribar a acords en matèria de pressupostos seria un senyal positiu per a l’economia de la ciutat i de Catalunya. Abans del 21-D era difícil; ara, hem de fer tots els possibles per aconseguir-ho”, va dir. “Els marges –va afegir– són limitats, perquè els ingressos són els que són, però si hi ha flexibilitat no hi ha esculls insalvables”.
No obstant això, l’oposició interpreta aquestes reunions com un gest de cara a la galeria, mancat de sinceritat, com una escenificació amb què BComú voldria demostrar que ha fet tots els passos necessaris per arribar a un acord per tirar endavant els pressupostos i que ha estat l’oposició qui ha negat aquest pacte. Així ho entenen pel desinterès que ha demostrat fins ara l’equip de govern a l’hora negociar els comptes i respondre a les al·legacions.
PDECat i ERC mantenen el compromís de facilitar la governabilitat a Colau després que BComú expulsés el PSC del pont de comandament. Tot i això, arribar a un acord serà molt difícil, sobretot amb el PDECat, que posa com a condicions irrenunciables no incloure cap partida econòmica perquè el tramvia circuli per la Diagonal i revisar els pressupostos de les escoles bressol.
Els socialistes també l’hi posaran difícil després de la pujada de les tarifes de transport, però no tanquen la porta a un acord. Passa el mateix amb ERC, que està pendent de les explicacions que l’equip de govern li doni dilluns vinent.
Pisarello apel·la a la responsabilitat de l’oposició per donar un senyal positiu per a l’economia de la ciutat